L'última escena seguirà el guió previst al llarg del mig any de rodatge de la llei del cine català. El crit d'«¡acció!» es va emetre el 12 de gener quan es va presentar el polèmic projecte de llei de la conselleria de Cultura. Entre tots els seus articles, 53, els focus es van centrar en el número 18: l'obligació de doblar o subtitular en català el 50% de les pel·lícules estrangeres. Ni l'encesa oposició del sector, distribuïdors i exhibidors, va fer titubejar el conseller Joan Manuel Tresserras, l'impulsor d'una norma que va ratificar ahir al migdia el Parlament per golejada: 117 vots a favor (els del tripartit i de CiU) i 17 en contra (PP i Grup Mixt).
Informació publicada en la página 68 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 01 de juliol de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
Tresserras, el protagonista de la pel·lícula, va ser qui va obrir foc en el ple. El conseller va defensar les bondats d'una llei amb el seu discurs dels últims mesos. Va ser especialment contundent a corregir el que anomena anomalia lingüística per la indefensió del català davant del castellà a les pantalles. «No és acceptable que es digui que no hi ha mercat; senzillament no n'hi ha hagut mai. El respecte pels interessos del sector ha de ser conciliable amb els drets ciutadans i l'interès general».
Si Tresserras no va sorprendre, la resta de ponents també es van mantenir en les seves posicions. El convergent Jordi Cuminal va parlar tant del seu suport a la llei per la causa nacional –«CiU no falla mai en els temes de país»– com de les seves crítiques a la conselleria per «una actitud sectària, electoralisme i falta de generositat».
La rèplica va arribar aviat des de la bancada socialista, a càrrec de Josep Maria Balcells. «Cap govern anterior s'ha atrevit a fer aquesta llei», va dir en una referència als de Pujol. Més tard, Dolors Camats (Iniciativa) se les va tenir amb Cuminal al dir que CiU «ha jugat a quedar bé amb tothom». La diputada només va trobar a faltar una aposta més decidida per la versió original.
EL GPS DE PUIGCERCÓS / Però ningú com Joan Puigcercós va mostrar un entusiasme tan encès. Lògic: la norma neix d'una conselleria del seu partit. El líder d'Esquerra va parlar «d'una de les lleis més importants d'aquesta legislatura». La va comparar, per exemple, amb la creació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i va sentenciar: «Aquesta llei farà del cine català la punta de llança de la nostra cultura». També va ser seva la broma del ple: «Ara ja no necessitaré un GPS per trobar una sala on facin cine en català. M'he arribat a sentir estranger al meu país».
Rafael López (PP) i Albert Rivera (Grup Mixt) també van parlar de llengua i del GPS amb un discurs radicalment oposat. En el seu cas, amb una protesta habitual: el monopoli de la llengua catalana en el sistema educatiu. Paladins de la llibertat d'empresa, també van censurar l'intervencionisme públic en un sector privat. Van qüestionar a més que es debatés una llei d'alt voltatge linguístic dos dies després que el Constitucional esborrés de l'Estatut l'etiqueta de «preferent» per a la llengua catalana. Però les seves crítiques no van aconseguir eliminar la sensació de happy end que va tancar el debat.
 |
 |
 |
 |
 |
