Article 179. Tinc un amic que és fan dels animals, l'entusiasmen fins a un extrem inimaginable. Jo sempre l'escolto concentrat quan em parla de detalls impressionants sobre alguna espècie que l'emociona. Però l'altre dia la seva mirada estava trista. Em va explicar que uns investigadors havien descobert que les balenes i les foques eren daltòniques. Que confonien el blau amb el verd. Així que per a elles el mar no és blau sinó verd. Em va dir que tenia la sensació que aquestes dues espècies s'havien de sentir especials i diferents. Potser fins i tot els feien bullying els cavallets de mar. Tot i que tampoc era això el que el preocupava sinó que anava més lluny, segons ell... Bé, potser que us ho expliqui després del millor de la meva setmana.
Tercera posició. Reacció (Sala Beckett). Em va entusiasmar veure el jove Albert Carbó imprimint una ràbia estranya i potent al seu personatge i fent que la primera fila quedés hipnotitzada.
Segon lloc. Ponte en forma en 9 semanas y media (Espasa). Juan Rallo aconsegueix crear una classe mestra d'humanitat i acceptació de les dificultats personals. Molt interessant encara que no vulguis perdre ni un sol gram.
Primer lloc. House (T6). Per fi he pogut acabar la temporada 6, i em reafirmo en l'opinió que el capítol inicial i el final són de lluny el millor que ha donat la sèrie i es mereixen ser visionats seguits. Menció d'or per als últims 17,9 segons finals de temporada... Les meves mans aplaudien, les meves llàgrimes brotaven i el meu esòfag estava totalment en punta.
I tornant al meu amic. Ell es preguntava si als humans no ens deu passar el mateix. Deia que potser el cel no és blau, ni tampoc el mar. ¿I si tota la raça humana confongués el blau amb el verd? ¿O el blau amb el vermell? ¿I si el cel fos fúcsia i ningú ho sabés perquè tots tenim el mateix defecte a l'hora de mirar?
Ell deia que el dia que arribin els extraterrestres el primer que els hem de preguntar és de quin color són les coses. I fins a aquell moment ell creurà les foques i les balenes. Així que el cel i el mar seran verds...
Jo em penso que estic amb ell. A partir d'ara: «Que verd que era el meu mar i el meu cel...». Llibertat de color fins que ningú digui el contrari. ¡Bon diumenge!