El Periódico Societat

La pol·lució produeix fins a un mes de retard en els escolars

Un estudi troba un petit alentiment en el cervell dels nens afectats a BCN

Els experts demanen reduir el trànsit i protegir els col·legis de la contaminació

La pol·lució produeix fins a un mes de retard en els escolars

DANNY CAMINAL

Diumenge, 21 de febrer del 2016 - 12:35 CET

La diferència de capacitats entre un nen de 9 anys i un de 9 anys i un mes és petita. No obstant, si tots els escolars d'un col·legi van endarrerits un mes, això representa un gran problema i fins i tot un cost. Un retard en algunes capacitats d'1,1 mesos separa els escolars del 25% de col·legis més contaminats de Barcelona dels del 25% dels menys contaminats. Aquesta estimació deriva d'un estudi publicat la setmana passada a la revista 'Neuroimage'.

Recomanacions

Els experts de l'estudi Breathe han redactat i presentat al Consorci d’Educació de Barcelona una sèrie de recomanacions que cada col·legi pot aplicar, al marge de la recomanació a nivell de ciutat de reduir dràsticament el trànsit: si els cotxes passen a més de 150 metres d'un col·legi, el nombre de partícules que hi arriben és 10 vegades més petit.

1) Netejar quan l'escola està buida i amb les finestres obertes (les partícules contaminants triguen fins a dues hores a desaparèixer).

2) Netejar periòdicament la sorra dels patis.

3) Apagar el motor dels autocars escolars i els cotxes aparcats davant dels col·legis.

4) Incorporar filtres de partícules en els autocars escolars.

5) Fomentar el transport actiu i públic, per exemple els camins escolars.

6) Evitar les aules que donen directament als carrers transitats o ventilar-les artificialment.

7) Experimentar amb 'murs verds' d'arbres i plantes, que poden parar part de les partícules.

L'estudi ha monitoritzat per ressonància magnètica el cervell de 263 alumnes d'entre 8 i 12 anys de 39 escoles de Barcelona. Així mateix, s'han mesurat les seves capacitats en exercicis de memòria, atenció i velocitat de resposta. Aquests resultats s'han comparat amb el nivell de contaminació del col·legi de cada nen. Per mètodes estadístics, s'han eliminat els efectes d'altres factors, com la classe social, l'exposició al soroll, la qualitat de l'alimentació o la presència d'alcoholisme o tabaquisme en la família. L'efecte de la contaminació a les imatges de la ressonància era una reacció més lenta als estímuls, que corresponia a una lentitud més gran en el desenvolupament dels exercicis.

VELOCITAT DE REACCIÓ

La velocitat de reacció dels alumnes augmenta a mesura que creixen. La contaminació obstaculitza aquest augment, segons l'estudi, i produeix un retard equivalent a un mes entre els alumnes més exposats i els menys exposats. Així ho estima Jordi Sunyer, investigador del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), coordinador del treball juntament amb Jesús Pujol, de l'Hospital del Mar, en el marc del projecte Breathe, que investiga l'efecte de la qualitat de l'aire en l'aprenentatge. L'estimació està continguda en un treball en fase de publicació que es basa en dades de l'estudi publicat.

“No s'ha de pensar que els nens més exposats tindran més mals resultats. Els efectes individuals són imperceptibles. No obstant, l'efecte global pot arribar a ser significatiu: en presència de predisposició genètica, els contaminants podrien augmentar el risc de certes alteracions del neurodesenvolupament”, comenta Anna Sans, neuròloga pediàtrica i coordinadora de la unitat de trastorns de l'aprenentatge a l'Hospital Sant Joan de Déu, no implicada en l'estudi. "Aquesta situació recorda de prop l'eliminació del plom de la gasolina, que també causava efectes individuals petits. Si desplacem tota una comunitat d'1,1 mesos en avall, l'impacte en termes de suport educatiu o de disminució d'alumnes brillants és gran”, explica.

CONTAMINACIÓ I ACTIVITAT CEREBRAL

Els investigadors van mesurar la contaminació el 2012 i el 2013 per mitjà d'instruments instal·lats en patis i aules. “La gairebé totalitat de la pol·lució depèn del trànsit de cotxes, menys en zones al voltant del port”, afirma Sunyer. El cervell dels alumnes va ser monitoritzat mentre rebien estímuls com imatges o música. “L'activitat cerebral es desenvolupava de manera més lenta en els nens de les escoles més contaminades”, explica l'investigador. Als mateixos nens, se'ls van plantejar proves com observar fotos de grups de peixos i determinar amb un clic en quina direcció mirava el peix del centre. En aquestes proves es veia el mateix alentiment.

“Els resultats són consistents amb estudis previs amb ressonàncies magnètiques: dos amb adults i un amb nens de Nova York”, explica Sunyer. Es desconeix si aquests efectes són irreversibles. L'estudi de Nova York detectava fins i tot lesions al cervell, però tenia en compte l'exposició prenatal. “L'impacte de la contaminació en els primers anys podria ser més perdurable que en l'edat escolar”, aventura el científic.

REDUIR EL TRÀNSIT

La bona notícia és que s'hi pot fer alguna cosa. “La ciutat supera sovint els nivells de contaminació establerts per la UE”, observa Sunyer, que considera que reduir el trànsit és imprescindible. També hi ha mesures unilaterals que poden prendre les escoles. “En la contracta de manteniment del 2016 hem introduït una provisió específica per renovar els arenals [que atrapen partícules contaminants]”, afirma Berta Argany, portaveu del Consorci d’Educació de Barcelona. “També hem recomanat a les empreses de transport escolar que apaguin els motors davant dels col·legis”, explica.

El soroll del trànsit augmenta el risc d'hiperactivitat

L'altra forma de contaminació causada pels cotxes, el soroll, també afecta els escolars, segons un treball publicat per Joan Forns del CREAL, juntament amb altres científics, l'any passat. L'estudi, també basat en el mètode del projecte Breathe, va trobar que els alumnes de les escoles més sorolloses tenen el 27% més de risc de patir trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat.

El FC Barcelona hizo oficial la renovación de contrato de Neymar Junior hasta el 2021 con una cláusula especial

Tras fichar a Umtiti el Barça dispone ahora de 43 millones de euros. ¿Qué se puede hacer con ellos?