elPeriódico.com

Els enquestats reben el nom de sis coneguts científics catalans i a continuació han de respondre dues preguntes: «¿el coneix?» i «¿quina és la seva professió?». Els resultats obtinguts per aquesta singular enquesta, encarregada pel Departament d'Innovació i Universitats de la Generalitat i presentada ahir, han estat tan fluixos que als dos investigadors més populars, que han resultat ser el cardiòleg Valentí Fuster i el paleontòleg Eudald Carbonell, no els coneix ni el 10% de la població. Suspens total.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 28 de la secció de cv Sociedad de l'edició impresa del dia 11 de novembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

El desconeixement és incontestable malgrat que els sis científics van ser escollits justament per ser els sis que durant l'any 2009 havien aparegut amb més regularitat a la premsa. Els tres investigadors més reconeguts van ser Fuster, a qui el 9,8% dels enquestats van identificar com a científic; Carbonell (8,8%) i el bioquímic Joan Massagué (5,6%). Els restants no arriben ni al 5%: el metge epidemiòleg Pedro Alonso, conegut pels seus treballs contra la malària; l'economista, professor i exconseller Andreu Mas-Colell, i l'especialista en càncer Josep Baselga. És trist, però encara que molts diuen que coneixen Pedro Alonso, en realitat el confonen amb el pilot Fernando Alonso. En total, el 16,7% dels enquestats identifiquen correctament com a mínim un dels sis proposats, «molts menys que qualsevol actor o futbolista», reconeix el conseller Josep Huguet.

Per primera vegada, la Generalitat ha inclòs preguntes sobre ciència en els baròmetres d'opinió que realitza regularment, per la qual cosa la mostra és molt significativa (4.841 persones de més de 14 anys).

L'enquesta és una de les iniciatives impulsades pel Pacte per a la Recerca i la Innovació (PRI) per donar a conèixer l'activitat científica entre la població. En aquest sentit, el sondeig també indaga sobre la importància que donen els catalans a la investigació. Potser ignoren els seus científics, però el 43% declara haver-se informat sobre ciència l'any anterior. La R+D tampoc en surt mal parada quan als enquestats se'ls pregunta sobre quines són les àrees a què el Govern català hauria de donar prioritat a l'hora d'invertir. Les tres primeres són, per ordre, la sanitat, l'educació i els serveis socials, però en quarta posició hi ha la ciència. Queden al darrere la justícia i la seguretat, infraestructures-medi ambient i, finalment, els esports. El sector que es mostra més partidari de donar més prioritat a la R+D és el de la població universitària.