El Periódico

Català de l'Any 2016

TEORIA ESTESA

Esquelets anglesos revelen que els homes de Colom no van importar la sífilis d'Amèrica

L'examen de les restes de la més gran excavació feta fins ara a la Gran Bretanya indica que la malaltia era coneguda en aquest país dos segles abans del viatge del descobridor

EFE LONDRES

Dilluns, 25 d'octubre del 2010 - 12:40 CEST

Cristòfor Colom, en un quadro del renaixentista italià Ghirlandaio.

Uns esquelets descoberts a Anglaterra mostren que la sífilis existia a Europa abans del viatge de Colom al Nou Món i indica que els conquistadors no van importar la malaltia.

Una teoria molt estesa fins ara entre els experts en malalties tropicals era que les epidèmies de sífilis que van esclatar en l'últim decenni del segle XV, és a dir poc després del primer viatge de Colom a Amèrica (1492-1943), van ser degudes al contagi dels homes que el van acompanyar en aquella aventura.

No obstant, segons es desprèn de la més gran excavació d'esquelets portada a terme fins ara a la Gran Bretanya i el posterior examen dels experts, la malaltia era coneguda en aquest país dos segles abans del viatge colombí, segons informa avui el diari The Times.

Les mostres estudiades inclouen el crani d'un nen de sexe no determinat que va heretar de la seva mare aquesta malaltia venèria. Aquesta afecció li va produir lesions tan importants al cuir cabellut que li va deixar marques profundes a la part esquerra del front.

Brian Connell, osteòleg del Museu de Londres que ha estudiat els esquelets amb ajuda del radiocarboni 14, ha dit que no té cap dubte que daten d'abans del viatge de Colom.

"Estem segurs que Cristòfor Colom no va tenir res a veure amb l'aparició de la sífilis a Europa", afirma Connell, que confia totalment en la datació d'aquestes restes humanes.

Afirmació contundent

Segons Connell, anteriors descobriments a Europa d'ossos amb empremtes aparentment sifilítiques no havien permès arribar a una conclusió tan ferma.
"O l'anàlisi efectuada amb ajuda del radiocarboni no era prou precisa o el diagnòstic (de sífilis) no estava tan clar. Però aquest descobriment posa fi a la teoria que Colom va ser qui va importar la sífilis", afirma contundent l'investigador.

Els set esquelets sifilítics procedeixen d'un hospital dels afores de Londres, el St Mary Spital: dos dels cossos van ser sepultats allà entre el 1200 i el 1250, i els cinc restants, entre el 1250 i el 1400. Tots estan no només més ben conservats que els analitzats anteriorment, sinó que al seu costat s'han descobert altres esquelets i objectes, entre ells monedes, que han permès als científics corroborar els resultats de la datació amb radiocarboni.
Els ossos indiquen que les víctimes, que probablement eren pacients d'aquest hospital, van patir grans dolors.

Crani infantil

El cos del nen s'ha pogut reconstruir i segurament era cec, calb i patia horribles dolors per culpa de la seva irregular dentadura. Les seves dents formen un angle de 45 graus respecte a la mandíbula, desfiguració facial que va devia ser molt dolorosa per al nen, que tenia uns 10 anys quan va morir.

"El crani, que hauria de ser llis, sembla en canvi un paisatge lunar. Els símptomes (de la sífilis) són evidents", explica l'expert.

Segons Don Walker, un altre osteòleg del Museu de Londres, les empremtes que apareixen als ossos indiquen que les víctimes patien la forma venèria de la malaltia, diferent d'altres variants que no es transmeten sexualment, com la treponematosi endèmica o l'anomenat mal de Pinto o frambèsia.

Segons Connell, el fet que la primera epidèmia ben documentada es produís després de la tornada de Colom del seu primer viatge va ser segurament una pura coincidència. "La gent buscava algú a qui donar la culpa. Els anglesos la van anomenar verola francesa, i els holandesos, verola espanyola. Cadascú culpava l'altre", diu l'osteòleg.