El Periódico

Català de l'Any 2016

Cop de la crisi a la ciència / L'experiència

La seva precària excel·lència

Científics reconeguts internacionalment tenen dificultats per consolidar-se a Espanya

Els contractats pel programa ministerial Ramón y Cajal temen pel seu futur

ANTONIO MADRIDEJOS
BARCELONA

Dilluns, 20 de setembre del 2010

Biòloga marina 8 Esther Garcés, a l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona, divendres.

Dues dècades d'experiència investigadora, infinitat de publicacions i la coordinació de diversos projectes europeus no han estat suficients perquè la biòloga marina Esther Garcés, especialista en qualitat de l'aigua, tingui el futur professional totalment encarrilat. «Me n'aniria als EUA, però amb 40 anys, casada i amb dos fills, mires les coses d'una altra manera», assumeix amb resignació. Garcés té des de fa cinc anys un contracte Ramón y Cajal (RyC), però se li acaba el novembre de l'any que ve.

El Ministeri de Ciència va posar en marxa el 2001 el programa RyC amb l'objectiu d'evitar la desbandada de cervells a l'estranger. L'objectiu era que investigadors amb mèrits acreditats, destacats en les seves respectives àrees i la majoria amb experiència en altres països, entressin a formar part de centres científics i universitats, fossin avaluats periòdicament i, en cas de superar tots els exàmens, al cap d'un lustre s'incorporessin al sistema espanyol de R+D. El problema és que les expectatives no s'han complert: cada any es convoquen menys places de les que es van prometre.

Garcés va guanyar una plaça RyC i es va incorporar en un primer moment a l'IRTA (Institut de Recerca Agroalimentària), però des de fa tres anys treballa a l'Institut de Ciències del Mar, centre del CSIC a Barcelona. «La idea de l'RyC és molt bona, però cada vegada hi ha menys possibilitats de consolidar-se. Els dos últims anys s'ha format un tap», lamenta. El 2009 només s'han ofert 300 places per als 800 RyC que van guanyar el contracte fa cinc anys. Molts busquen altres possibilitats.

José M. Montoya, col·lega de Garcés a l'ICM, té 34 anys i compleix actualment el segon any de RyC. El final li queda més lluny, però tampoc és gens optimista. «A mi m'agrada Europa -comenta-, però sé que als EUA o Austràlia tindria més possibilitats». Montoya, casat i amb una nena de 9 mesos, recorda que va deixar la seva feina a Londres, a la Queen Mary University, atret per la suposada bicoca de l'RyC. «Era realment atractiu perquè podies treballar d'investigador a Espanya sense tenir càrrega docent, en un ambient enriquidor i amb una certa garantia de continuïtat. Vaig rebutjar fins i tot una oferta de l'Imperial College».

Reconeguts fora

«Jo he complert satisfactòriament totes les avaluacions -afegeix Garcés- . Tinc a més un paper que diu que sóc una excel·lència investigadora». La biòloga coordina diversos programes comunitaris amb 14 socis estrangers. «Treballem en la redacció de les directives marc de l'aigua, especialment en la qualitat de les zones costaneres, i també en els plans de conca d'alguns rius espanyols», explica. Per la seva part, Montoya és ecòleg, especialista en interaccions entre espècies i canvi climàtic: «Elaborem models per avaluar canvis futurs». Un estudi recent que va portar a terme va constatar que l'augment de les temperatures disminueix la capacitat de les plantes per retenir el CO2.

¿I què passarà l'any que ve? «Als EUA m'ofereixen una plaça, però no hi puc anar ara -insisteix Garcés-. Si no hi ha convocatòries RyC, m'estic plantejant constituir-me en autònoma, autocontractar-me». Es tracta de treballar per compte propi i guanyar-me la vida presentant-me a projectes competitius de la UE. «És difícil, però als EUA hi ha gent que viu així».

«No només som investigadors reconeguts, motors de la investigació a Espanya -conclou Montoya-, sinó que comencem a formar grups. Jo tinc un postdoctoral, dos doctorands i un tècnic. Si jo me'n vaig, hi hauria un efecte dòmino. Els que depenen de mi es quedarien penjats».