Fa 130 milions d'anys, en el que actualment es coneix com Las Hoyas, un paratge de difícil accés a la muntanya de Conca, va viure un dinosaure bípede que feia uns sis metres de llarg, menjava carn i disposava d'una protuberància al llom d'una forma realment singular. «Sí, era una autèntica gepa que sortia de les últimes vèrtebres dorsals», relata Francisco Escaso, investigador de la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED) i un dels autors de la troballa. No s'havia vist res semblant al registre fòssil mundial.
Les primeres restes del dinosaure, batejat com a Concavenator corcovatus o caçador geperut de Conca, es van trobar en unes excavacions realitzades a Las Hoyas el 2003, però la laboriosa reconstrucció ha endarrerit el reconeixement internacional fins ara. La descripció i l'anàlisi de l'animal, que ha conservat l'esquelet gairebé complet i en la posició original, es publiquen avui a la revista científica Nature. Juntament amb Escaso, firmen l'article Francisco Ortega, també de la UNED, i José Luis Sanz, de la Universitat Autònoma de Madrid.
Semblant al zebú
La protuberància no té res a veure amb l'estructura semicircular que presenten al llom alguns dinosaures ja coneguts, com l'espinosaure, sinó que més aviat té a veure amb les gepes abruptes d'alguns bòvids actuals, explica Escaso. «És difícil assegurar-ho -prossegueix el paleontòleg-, però creiem que podria funcionar igual que en el zebú, com una reserva on s'acumula greix per a moments d'escassetat». Així mateix, afegeixen els científics, el gep podria tenir una funció secundària com a senyal de reconeixement entre individus. «Per això als dibuixos apareix acolorida, malgrat que lògicament mai podrem saber de quin color era».
La singularitat no s'acaba en el gep. Malgrat la seva enorme antiguitat, les restes mostren que Concavenator corcovatus tenia al cúbit -un os de l'avantbraç- unes petites protuberàncies de les quals probablement sorgien plomes. «Són semblants a les que tenen alguns dinosaures de mida més petita, més pròxims a les aus, com el Velociraptor». Això sí, la resta del cos deuria estar cobert per escames.
Concavenator corcovatus va ser en el cretàcic inferior un dels grans depredadors de Las Hoyas, aleshores un manglar de temperatures càlides. «Amb les seves dents com ganivets, devia ser un animal que rondava buscant preses, tot i que ja entrem molt en l'especulació», prossegueix.
Al jaciment de Conca, d'una riquesa excepcional, ja s'havien descrit aus i dinosaures mai catalogats a Europa. La Junta de Castella-la Manxa projecta un centre paleontològic, però per ara els fòssils d'aquest nou espècimen s'exposaran al Museu de Ciències de Conca.