comarques

El pulmó verd del Maresme guanya terreny per blindar-se

Els municipis amb superfície en el límit del Parc de la Serralada Litoral en celebren l'ampliació de gairebé el 60%

Les noves zones protegeixen un entorn amb un alt valor ecològic i social

LUIS BENAVIDES
MARESME

Dijous, 20 de juny del 2013

Una imatge des de la Serralada del Litoral, que ha guanyat 2.700 hectàrees de zona protegida.

L'ampliació de la superfície del Parc de la Serralada Litoral en gairebé el 60% ja és una realitat i suposa la protecció de sectors adjacents d'un alt valor natural, ecològic i social. Darrere de l'ampliació del pulmó verd més gran de les comarques del Vallès Oriental i el Maresme, aprovada pel Govern de la Generalitat el 9 d'abril passat, hi ha anys i anys de reunions de treball entre els 14 ajuntaments que tenen terme municipal dins de l'espai, el Consori del parc i la Diputació de Barcelona.

La superfície actualment és de 7.400 hectàrees, amb la incorporació de 2.700 hectàrees noves. Aquesta nova delimitació (l'anterior data de l'any 1992) suposa la inclusió al parc de dos municipis del Vallès: Montornès del Vallès i Martorelles. Excepte Tiana i Badalona, tots els municipis incrementen la seva superfície.

DEU ANYS DE TRÀMIT / «Fa més de 10 anys que estem treballant en l'ampliació dels límits del parc com un dels objectius prioritaris. Volíem preservar l'entorn pel seu alt valor mediambiental, però també perquè aquest paisatge natural forma part de la identitat del nostre poble», explica Andreu Francisco, des del 2003 alcalde d'Alella, un dels municipis que proporcionalment més incrementen la seva superfície protegida perquè passa de 229 a 526 hectàrees. «Si no hem pogut ampliar abans la superfície protegida del parc és perquè al presentar la proposta a la Generalitat ens requerien una petició conjunta amb la resta de municipis que tenen presència al parc», recorda l'alcalde.

Per a la directora general de Polítiques Ambientals, Marta Subirà Roca, el consens entre totes les parts implicades és tan important com la coherència des del punt de vista ambiental i territorial. «La incorporació d'un espai al Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) és un procés que acostuma a ser llarg, ja que perquè acabi sent un èxit és necessari que hi hagi molt diàleg», explica Subirà, que considera que aquests temes no es poden imposar perquè «el resultat sol ser rebutjat i és contraproduent per als objectius de conservació de l'espai».

BLINDAR L'ENTORN / La majoria de les 297 noves hectàrees protegides a Alella ja estaven qualificades com a sòl no urbanitzable i la seva inclusió dins del parc, segons expliquen fonts de l'ajuntament, permet incrementar-ne el grau de protecció. En aquesta línia, els seus veïns d'Ar-gentona, amb 364 noves hectàrees a dins del parc, també celebren la protecció extra que suposa aquest nou límit. «La majoria d'àrees incloses en l'ampliació ja estaven qualificades com a sòl no urbanitzable pel Pla d'Ordenació Urbanístic Municipal (POUM), però vèiem necessària una figura superior que assegurés el futur d'aquestes àrees», explica Joan Pujol, tècnic de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Argentona.

Al marge de la protecció d'un parc que té un valor ambiental elevat, l'extensió més gran del Parc de la Serralada Litoral implica també «possibilitats de projecció turística, econòmica i social», segons apunta la directora de Polítiques Ambientals. «És una bona notícia perquè permetrà invertir, en la mesura que sigui possible, en la millora d'alguns espais com la font Picant, per exemple, que podria actuar com a porta oriental al parc. I també en el manteniment dels camins i en la vigilància dels boscos, entre moltes altres coses», enumera el tècnic municipal.

El club quiere cuatro fichajes y se va a gastar 230 millones de euros