Fins a cinc taules rodones tenen com a protagonistes, en aquesta setmana BCNegra, les novel·les negres produïdes i ambientades a Catalunya, escrites en català o en castellà. I no es tracta que el nou govern municipal hagi decidit recórrer a la quota. «El gènere ha renascut d'una manera brillant, hi ha un nou boom amb noves veus», reconeix el veterà Andreu Martín. Noves veus ja postcarvalhesques, amb escenaris descentralitzats (es passa del Xino a altres barris de Barcelona, i a altres paisatges de Catalunya), amb detectius que ja no imiten els posats chandlerians, amb Mossos, nacionals i urbans, amb diàlegs en català en novel·les en castellà, i viceversa, amb immigració, amb màfies estrangeres...

Més informació

• Especial BCNegra

• Tags: bcnegra

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 52 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 07 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

BARCELONA POSTCARVALHIANA Ni nostàlgia ni tremendisme al Raval, ni història de putes de bon cor ni de canalles del Xino. Dues de les novel·les negres més sòlides dels últims temps situades a Barcelona (No llames a casa, l'amenaça lumpen sobre gent molt normal de Carlos Zanón, i la més convencional L'estiu de les joguines mortes, de Toni Hill), mostren una certa desafecció per la ciutat com a escenari. Tots dos, argumenten, intenten reflectir una ciutat més real que els tòpics repetits una vegada i una altra, però al mateix temps creuen que les seves històries podrien desenvolupar-se a qualsevol altre lloc.

LA TENDÈNCIA HISTORICOCRIMINAL Introduir un crim en una novel·la històrica, o fer viatjar una novel·la negra enrere en la història: dues estratègies que desemboquen en una tendència en què podem trobar, a més d'algunes de les últimes novel·les d'Andreu Martín i Marc Pastor, les Negres tempestes de Teresa Solana o l'Escolta, Volòdia, de Ramon Erra, alguns dels millors títols recents. Quan la nit mata el dia, de l'historiador i subinspector de la policia local de Figueres Agustí Vehí, retrata la policia del franquisme a partir de l'assassinat d'un delegat local de Falange el 1958. Marta Banús s'estrena com a autora als 62 anys amb El safareig dels morts, un crim en el tancat ambient d'una colònia tèxtil del Berguedà.

INVESTIGADORS REINCIDENTS

Una de les bones notícies que es desprenen d'aquesta temporada és la confirmació, amb la segona novel·la, del filòleg investigador Miquel Camiller, de Pau Vidal, que a Fronts oberts es desdobla en assessor lingüístic i agent informal dels Mossos. Perquè l'estratègia clàssica de crear un investigador i convertir-lo en eix d'una sèrie segueix funcionant: els germans detectius Borja i Eduard Teresa Solana (que redirigeix la mirada cap a la Barcelona alta a L'hora Zen), el policia nacional Marc Sergiot, de Jordi de Manuel, i el penjat Max Riera de Xavier Moret, que canvia Barcelona per l'Empordà a Tramuntana.

DESEMBARCAMENTS AL GÈNERE Un altre símptoma de bona salut: escriptors amb recorregut que s'inicien en el gènere negre. Seria el cas de Carme Riera, que a Natura quasi morta, assessorada per un Andreu Martín que li va ensenyar que els policies ja no són com els dels 70, barreja a la UAB la novel·la criminal i la de campus. O el de l'escriptor que s'amaga sota el pseudònim de Nil Barral (segon intent, amb El Picasso desconegut) o el del castellonenc Vicent Usó, amb La mà de ningú, en què un nord-català veterà d'Indoxina troba un avantbraç mentre llaura el seu camp.

EL DEBAT DE LES COL·LECCIONS El primer sorgiment de la novel·la negra en català va tenir un referent, la col·lecció La Cua de Palla. Actualment, no. La Magrana publica amb la marca La Negra algun títol local i alguns dels best-sellers de la Sèrie Negra de RBA. Avui es presenta en societat, amb els seus dos primers títols Crims.cat, de l'editorial Alrevés. Però el gruix del catàleg està en mans del Grup 62, que rebutja tancar la novel·la negra en una col·lecció. «Jo no sóc del parer que les col·leccions limitin el públic, considero que aglutinen un grup de lectors fidels», sosté en canvi Àlex Martín, director de Crims.cat.

Videoentrevistes a Gunnar Staalesen a l'especial BCNegra de www.elperiodico.cat