elPeriódico.cat

Al barri del Fondo (Santa Coloma de Gramenet) sobre el paper no li faltaria de res, ni tan sols un nom que es presta als jocs de paraules, per aparèixer com un Guadiana de les males notícies a la premsa. Però no és així. Sant Roc (Badalona) hauria de ser l'anvers de la moneda. Té un nom amable i no s'ha quedat al marge de les inversions públiques…, però té Xavier García Albiol. Això, en qualsevol cas, no pretén ser un judici a les polítiques socials del PP a Badalona. Vol ser només una excursió a dos barris de l'àrea metropolitana bastant pròxims geogràficament però amb unes trajectòries socials que actualment divergeixen exponencialment. El Fondo (malgrat que mai sobra encreuar els dits o tocar fusta) és un barri que viu en pau. Sant Roc (per dir-ho d'una manera amable) és un nen a punt de ficar els dits dins de l'endoll. ¿Per què?

Noies pakistaneses i homes gitanos a Sant Roc, dilluns. ALBERT BERTRAN

Més informació

• 9.984 espanyols, 3.032 xinesos, un suís i, al Fondo, pau

• Tags: Barcelona, Santa Coloma

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 34 de la secció de cv Gran Barcelona de l'edició impresa del dia 18 de gener de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

Aquesta passejada pels barris immobiliàriament més barats de l'àrea metropolitana comença a l'Ateneu Sant Roc, de la mà de Juanjo Guerrero, educador social. Només calen dos minuts per començar-lo a mirar amb sorpresa, ja que, tot just sortir al carrer amb ell, tres joves gitanos, bastant fornits, aparquen la furgoneta, en baixen i un d'ells tira un paquet buit de tabac al mig de la calçada. Guerrero l'assenyala amb el dit i l'hi recrimina. Li ordena que el reculli. Vostès, sisplau, no intentin fer-ho. Ell ho pot fer. El més fort dels gitanos recull el paquet i, atenció, fins i tot s'emporta un cop amable i còmplice de Guerrero. És amb aquesta sensació d'anar guiats per una mena de Shacklelton de Sant Roc que l'expedició arriba a la plaça de Camarón de la Isla, epicentre dels últims incidents del barri, que malgrat que encara menors, són el símptoma que alguna cosa no funciona bé a Badalona. És una plaça gran, al vespre hi ha un formiguer de no se sap gaire bé què, i cada divendres uns 500 musulmans ocupen una atrotinada pista de futbol sala que hi ha al centre per pregar. Cada divendres, l'escena és xocant.

Fa dues setmanes, alguns joves els van llançar ous. Un altre divendres, la comunitat pakistanesa va haver de suspendre l'oració perquè la tensió amb els gitanos de la zona així ho aconsellava. Era el dia de Reis i alguns nens del barri volien anar a patinar a la pista. Per a aquestes situacions, per exemple, serveix un educador social o un mediador, perquè incidents d'aquesta mena no arribin a paraules majors.

La qüestió és que convé memoritzar el nom de la plaça de Camarón de la Isla perquè qualsevol dia d'aquests es mereixerà un titular ben gran als diaris. Hi ha tensió entre dues comunitats, i l'ajuntament, lluny de mediar, ha pres partit. García Albiol, que fa menys d'un mes va pretendre sense èxit aprovar una moratòria d'un any en la construcció de centres de culte a Badalona, va recalcar abans-d'ahir que als musulmans que preguen en aquella plaça ja els va dir fa mig any que s'havien de buscar un lloc millor per resar. És a dir, amb una mà tanca una porta (la moratòria) i amb l'altra en tanca una altra (aneu-vos-en). Jorge Luis Borges ho deia de Juan Domingo Perón, però per al cas també val. L'albiolisme no és ni bo ni dolent, és incorregible. En descàrrec seu, malgrat tot, cal reconèixer-li dues coses. L'ús d'una plaça pública per pregar és estrany i, segon, Sant Roc ja era un barri que estava a la unitat de cures intensives abans que ell fos escollit alcalde de Badalona.

La incògnita ara, des d'aquest punt de vista, és saber si el pacient millora o empitjora.

Durant els últims quatre anys, Ricard Vilaragut havia coordinat part dels equips de mediadors i educadors socials de Badalona. «Tot això està sent desmantellat pel Partit Popular», assegura, i tem que l'error es pagui car. Vilaragut sosté que per garantir la «pau social» en un barri difícil es requereixen tres condicions: l'Administració ha de mantenir perfectament greixada tota la seva maquinària social, hi ha d'haver al barri una entitat forta i respectada (una associació de veïns, un ateneu, etc.) i ha d'haver una ferma voluntat de col·laboració per part de, per exemple, les escoles i comerciants de la zona. A Sant Roc ja només es compleix una condició i mitja, perquè l'Ateneu, víctima de les retallades, no dóna per més. Amb el voluntarisme no n'hi ha prou.

La recepta alternativa de l'ajuntament per garantir la pau social és de sobres coneguda. Mà dura. Duríssima. «L'educador social aquí és el regidor de Seguretat, Miguel Jurado», subratlla Vilaragut. Jurado no només és el cap de la policia local, sinó que té fins i tot l'aspecte que se suposa que hauria de tenir tot cap de la policia si es tractés d'un càsting cinematogràfic.

Si aquesta és la recepta municipal, acaba dient Guerrero, això és un disbarat. «Amb la policia es resolen els delictes, però no els problemes de convivència».

García Albiol nega d'entrada la premissa. «La xarxa de mediadors no s'està desmantellant, i qui digui el contrari és que està mentint», afirma l'alcalde. Malgrat tot, no amaga la seva fe en les receptes policials. De fet, ahir mateix en va anunciar una. Obrirà una petita comissaria de la policia local a Sant Roc. Serà la guinda de la reestructuració de la Guàrdia Urbana que ha planificat durant les últimes setmanes, mà a mà amb Jurado. Assegura que gràcies a ell patrullen ara els carrers de Badalona160 agents. Fa poc només n'eren 90. Diu que els ha tret dels despatxos.

Però Sant Roc, mentrestant, ja té la punta dels dits a l'endoll. No només perquè és un barri sense quioscos de premsa i sense cap llibreria, cosa que ja és reveladora, sinó perquè, segons avisen diverses veus, la de Guerrero entre elles, s'està mimant la comunitat gitana local per fer-la servir com a ariet contra els col·lectius estrangers. El percentatge de vots a favor més elevat en les últimes eleccions municipals el va obtenir el Partit Popular a Sant Roc. Un de cada dos vots al barri va ser per a García Albiol. A alguns els va estranyar aquell dia la inesperada presència d'interventors gitanos en algunes meses electorals. Ara ja no. Creuen que García Albiol va aconseguir una cosa tan noble com que els gitanos no passin de les eleccions, però amb un propòsit vil, usar-los després per fer la vida impossible a altres comunitats.

Sant Roc, en resum, no és un lloc fàcil, però té a l'àrea metropolitana miralls en els quals es pot mirar. El Fondo, el barri més poblat de Santa Coloma, en podria ser un. Allà, un 45% de la població és d'origen estranger, majoritàriament xinesa. Qui sap. Potser Fondo és el yang que tot yin, Sant Roc, necessita segons la saviesa oriental.