elPeriódico.cat

CiU va prendre ahir la primera decisió de pes des que divendres passat Xavier Trias va ser elegit alcalde. I va començar amb una de les patates calentes que justament aquest diari assenyalava ahir que heretaven els convergents: la plaça de les Glòries. Així, el tambor viari de l'espai no serà enderrocat quan s'acabin els nous Encants, sinó que s'ajornarà fins al final de la transformació d'aquest espai urbà. Segons el govern municipal, la prioritat

Els 11 regidors del PSC, ahir, a l'Ajuntament de Barcelona. JOAN CORTADELLAS

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 43 de la secció de cv Gran Barcelona de l'edició impresa del dia 08 de juliol de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

-ja que els recursos són els que són i la crisi és la que és- ara és construir els equipaments per al barri de la zona nord de la plaça. A més, en paral·lel, s'aniran fent els projectes que es deriven del pla aprovat el 2007. Un document que amb prou feines va marcar la qualificació del sòl en cada part de la plaça, però que no detallava cap projecte arquitectònic.

El primer moviment de Trias serà reunir-se amb els veïns, convençut que preferiran tenir a punt abans els equipaments que veure com desapareix la baluerna viària. El que no desitja l'alcalde és que els treballs s'eternitzin. «La plaça de les Glòries no pot estar 15 anys en obres», va manifestar després de confirmar la moratòria de l'enderrocament publicada ahir per El Punt.

El projecte de les Glòries és d'una gran complexitat i està format per diverses intervencions parcials que afecten l'edificació, vialitat, infraestructures i espais verds. De fet, un dels dubtes que neixen després de la moratòria és si el tambor quedarà, alguna vegada, sense ús viari. I si aquest és el cas, es farà algun tipus d'intervenció semblant a la del High Line Park, del districte novaiorquès del Meat Packing. Allà es va conservar una via elevada de tren en desús per fer un parc lineal. Aquesta primavera, en una visita a aquest barri de la ciutat nord-americana, Trias va qualificar el High Line com un exemple de regeneració urbana. És a dir, un exemple a seguir.

Les declaracions de Trias van tenir lloc després de reunir-se amb la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, també de CiU. Tots dos van acordar crear una comissió bilateral per coordinar les seves accions, planificar polítiques, llimar conflictes d'interessos i evitar en la mesura que es pugui xocs públics com ha passat anteriorment.

La mateixa Ortega encapçalarà la representació del Govern en aquest equip de treball, en què també participaran el secretari del Govern, Germà Gordó, i el secretari general de la Presidència, Francesc Homs. Per part municipal hi seran els dos primers tinents d'alcalde, Joaquim Forn i Sònia Recasens.

URBANISME «A LA VALENCIANA» / Trias va dir que té com a prioritats la reducció de barracons escolars, la construcció dels centres sociosanitaris pendents des de 2007 i les obres a l'Hospital del Mar aturades, segons ell, pel tripartit.

L'ajornament de l'enderroc del tambor de les Glòries va ser un dels elements d'aquests primers dies de Trias com a alcalde que no han agradat al nou cap de l'oposició, l'exalcalde Jordi Hereu. En la seva primera aparició davant els mitjans en el seu nou paper va al·ludir també al projecte de CiU de construir un nou barri al port, al Morrot, amb el nom de Blau@Ictinea, per advertir a Trias que no permetrà que «acabi amb una forma de fer urbanisme a Barcelona per donar pas a una altra, a la valenciana». Entesa aquesta última com a especuladora i depredadora del territori.

En l'ull de l'huracà hi ha el nou arquitecte en cap del municipi, Vicente Guallart, que fa uns anys va projectar un ecobarri a València i que també va tenir com a client un conseller regional.