La reunió se celebra a la planta 1 de la direcció general de Relacions Laborals. Al passadís hi ha penjades les fotos en blanc i negre de tots els consellers de Treball de la història de la Generalitat. Als seus clatells, darrere la pintura i el totxo, la plantilla de metro de TMB discuteix amb els representants de l'empresa mentre el mediador intenta posar una mica de seny. A la sala del costat, casualitats de la crisi, els treballadors de Spanair i Newco batallen pel seu ERO. Ahir, segon dia de negociació per evitar la vaga del transport públic a Barcelona, es va respirar una certa sensació de favoritisme envers el metro. Potser era només una intuïció, com si la companyia busqués acostar posicions amb els del subterrani perquè trenquin l'acord de «tots o cap» subscrit en assemblea amb els companys de la superfície. La trobada es va tancar sense pacte, però amb punts de vista no tan allunyats. Avui hi haurà més diàleg. Al matí li tocarà a l'autobús. A la tarda, tornarà el metro.

Taula de negociació entre la plantilla de metro de TMB i l'empresa, ahir. FERRAN NADEU

Més informació

• El taxi decideix avui la millor recepta per reduir la flota

• Tags: Barcelona

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 33 de la secció de cv Gran Barcelona de l'edició impresa del dia 22 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

«Sabem perfectament que els paios que van al congrés de mòbils agafen el metro. Per això l'empresa els està mimant més que als del bus, que sempre hem fet més rebombori». La història recent dóna la raó a aquest veterà conductor que ahir feia guàrdia sota l'edifici de Treball. Preguntats sobre la possible escissió, els presidents dels dos comitès d'empresa deien que la unió de les dues plantilles és «indestructible perquè així ho va voler l'assemblea», però no van descartar que una de les dues taules acabi amb acord i l'altra, no. ¿Què passaria llavors?

PASSATS OPOSATS / El comitè de bus atresora 22 dies de vaga entre 2009 i 2010 per la lluita de les dues jornades de festa setmanals, mentre que al suburbà tot ha estat un recés de pau des del març del 1994, l'última vegada que la ciutat es va quedar sense transport públic. La direcció ho sap i per això sembla acollir-se hàbilment a la dita de divideix i venceràs, encara que aquesta sigui una victòria a mitges. Ahir va oferir pagar l'IPC pendent del 2011 en dos abonaments que es farien entre el 2013 i el 2014 i actualitzar la taula salarial fins a apujar el jornal un altre 2,4% els pròxims tres anys. És exactament el que demana la plantilla, però amb temps molt diferents, ja que ells exigeixen per ara mateix l'actualització dels salaris que fixa el conveni.

Avui, amb tots convocats a la seu de Relacions Laborals, es veurà si l'oferta és la mateixa a les dues taules. Falten cinc dies perquè comencin aquestes 96 hores de vaga que coincideixen amb el Mobile World Congress. La direcció de la convenció deu estar seguint amb preocupació els esdeveniments després que fa escassos dies va exigir a l'Administració que faci «tot el possible» per evitar un boicot que a hores d'ara no sembla tenir marxa enrere.

En el cas que el diàleg mori sense que el metro, el bus o tots dos cedeixin, l'empresa ja va presentar ahir la seva proposta de serveis mínims. Reclama que el transport públic funcioni al 80% de la seva capacitat durant les hores punta de matí i tarda, i el 60% la resta del dia. Els sindicats s'ho van prendre mig en broma i van explicar que això suposaria «gairebé treballar més que en una jornada normal». Ells sostenen que l'ideal és l'antecedent de la vaga general del 29 de setembre, amb el 25% del servei en hores punta i aturada total la resta del dia.

És impossible avançar un pronòstic més enllà de constatar que la situació està millor que fa dos dies. I més enllà de tenir en compte que la pressa i la pressió aliena al conflicte poden ser determinants.