El Periódico

27 terrasses i 1.282 cadires

Ramblejar és un exercici cada vegada més complex a la rambla de Catalunya

Als trams més densos, un terç de l'àrea de vianants està ocupada per les taules

CARLES COLS / BARCELONA

Dilluns, 29 de juny del 2015

Les set del vespre tocades i enmig del passeig central de la rambla de Catalunya, a l'altura de Consell de Cent, un cambrer amb davantal s'ofereix per ensenyar la carta del sopar als que simplement ramblegen, verb que significa alguna cosa més que simplement recórrer a peu aquesta classe de passejos. Set del vespre. Horari europeu, sens dubte. De moment, no totes les terrasses de la Rambla tenen caçadors de clients. Si arriba aquest dia, això serà la Barceloneta dels xiringuitos dels 80, perquè ja són 27 els locals que tenen taules, cadires, jardineres, parapets, para-sols, neveres i altres estris gairebé permanentment enmig del passeig. ¿Són massa terrasses? Tot és opinable. Per situar les coses, EL PERIÓDICO, amb un telèmetre làser, ha mesurat amb exactitud com és avui la rambla de Catalunya. Als dos trams amb més terrasses (cinc en fila índia), un 30% del passeig no és apte per ramblejar.

La idea de disseccionar la rambla de Catalunya és conseqüència, en certa manera, d'una cosa que va tenir lloc el mes passat a Ciutat Vella. Allà, un actiu i reivindicatiu col·lectiu veïnal, Fem Plaça, va tenir la idea de radiografiar la plaça Reial amb un mirada diferent. Van comptar quantes cadires hi tenen els veïns del barri per seure-hi (només vuit) i quantes n'hi ha a les terrasses (1.669). El ressò de la perspicaç denúncia va repercutir en altres barris. Des d'aleshores els ciriden fins i tot de fora de Barcelona perquè vagin a examinar carrers i places. Estan força sorpresos, però no ho fan perquè prou feina tenen a batallar per Ciutat Vella. Com a resposta, conviden a imitar-los. El problema de la rambla de Catalunya és que la densitat veïnal és cada vegada més escassa, d'aquí ve aquest examen del diari.

PROU BANCS / D'entrada és imprescindible subratllar que no es repeteix aquí la desproporció de la plaça Reial. Primer, perquè a la rambla de Catalunya sí que hi ha bancs públics. A la plaça Reial, per evitar que siguin punt de reunió, migdiada o ressaca, només hi ha cadires disseminades, sense solta ni volta, algunes de molt ingrates, al costat de les escombraries. A la rambla de Catalunya hi ha, entre la Gran Via i la Diagonal, 120 bancs, impecables perquè són molt nous. Això són unes 360 places per seure. L'únic però que se'ls pot posar és que n'hi ha com a mínim un parell que han quedat encaixonats entre la bateria de terrasses. Sobretot, un. Fins i tot fa pena.

Les cadires de pagament és a dir, les de les terrasses, en són moltes més. El dia del còmput, 1.282, repartides entre 318 taules.

COM UN PIS / El problema és que no es reparteixen de forma homogènia. A l'espera que la nova avinguda Diagonal arreli com a ruta de passeig, la zona amb més ganxo de moment a la rambla de Catalunya és la situada entre la Gran Via i el carrer d'Aragó. Allà, en dos dels trams del passeig central s'hi acumulen fins a 10 terrasses de dimensions considerables, de 5,3 metres d'ample totes i la més llarga d'elles, de 14,6 metres. Això són les dimensions d'un pis mitjà de Barcelona, 77 metres quadrats, plantat enmig de la via publica. La resta de terrasses no es queden gaire enrere en dimensions. Així, només al tram comprès entre Gran Via i Diputació les cinc que hi ha sumen 367 metres quadrats. El que representen sobre el total de l'espai públic d'aquest tram es pot analitzar des de diferents punts de vista.

Si es calculen sobre el total de la superfície de la rambla central, als trams més densos les terrasses ocupen formalment només un 30,7% de la superfície total. Aquesta xifra, però, resulta una mica enganyosa. Primer, perquè les estructures físiques que de forma permanent, dia i nit, estan instal·lades enmig de la rambla de Catalunya inutilitzen una estreta franja de vorera que queda els queda a l'esquena. Després, s'hauria de descomptar l'espai que ocupen els bancs i els escocells a la zona transitable. A l'hora de la veritat, si l'amplada de les terrasses és de 5,3 metres, la del passeig és, allà on hi ha cadires i taules, de tot just sis metres.

Aquesta, en qualsevol cas, és una foto fixa. El més interessant seria veure en realitat una successió de fotogrames temporals en moviment, com en un zoòtrop. Així potser s'apreciaria millor com a la rambla de Catalunya hi ha perdut progressivament pes la vida comercial i sobretot la cultural (ja no hi ha cines, ni gairebé tampoc galeries d'art) i han crescut exponencialment els establiments dedicats a la restauració, sobretot els de franquícies, els últims a arribar i els que sembla que han traslladat al centre de Barcelona la fórmula comercial d'assaltar els transeünts perquè s'hi asseguin a dinar o a sopar, encara que siguin tot just les dotze del migdia o les set del vespre. És una dada que convida a sospitar.

Platges de Barcelona als anys 80
Envia'ns fotos
de la Barcelona
preolímpica
Busquem imatges de com eren Montjuïc, la platja, El Prat o l'actual Vila Olímpica.
ENVIA'NS LA TEVA FOTO

El filial regresa a la División de Plata dos años después de perder la categoría