El Periódico

La ciutat bombardejada

'Sota les bombes' explica la història dels atacs aeris sobre Catalunya durant la guerra civil, inclosa la terrible quota que li va correspondre a BCN

  • La ciutat bombardejada
  • La ciutat bombardejada

MAURICIO BERNAL

Divendres, 31 de març del 2017 - 20:36 CEST

La més intensa onada de bombardejos que va patir Barcelona durant la guerra civil va tenir lloc entre el 21 i el 25 de gener de 1939. La comandància de l’Exèrcit republicà havia decidit reforçar la castigada rereguarda enviant a Barcelona vaixells plens de tropes que salpaven de València i Alacant, i encara que la marina de Franco havia rebut ordres de tancar-los el pas, un d’aquests vaixells va aconseguir burlar el setge. El general colpista no es va aturar en subtileses, i la seva reacció va consistir a enviar l’aviació a «planxar» el port, missió que l’aviació va executar amb diligència. «Des del dia 21 fins al 25 de gener de 1939, de dia i de nit, la Legió Còndor llançarà més de 300 tones de bombes contra les instal·lacions portuàries, encara que moltes cauran també en el nucli antic de la ciutat», explica el relat d’aquestes violentes jornades que han portat a terme els autors de Sota les bombes (Angle Editorial), un volum profusament il·lustrat sobre els atacs aeris que va patir Catalunya durant la guerra civil. És obra dels historiadors David Íñiguez i David Gesalí i de l’expert en art digital Josep Ramon Casals.
 

La portada del llibre recrea un instant precís d’aquelles jornades, un moment bèl·lic congelat en el temps: un Polikàrpov I-15, un Xato de l’aviació republicana llançant-se en picat sobre un Junkers Ju 87, un Stuka de l’aviació rebel; al fons, entre el fum de les explosions es veuen trossos de ciutat, la Barceloneta, el port, el parc de la Ciutadella. «Onades de He-111, caces Messerschmitt Bf 109 i fins i tot els bombarders en picat Stuka s’ensenyoriran del cel de Barcelona –explica el llibre–. Des dels aeròdroms del Vallès, els escassos caces republicans s’hi enfrontaran en una èpica i dantesca batalla a mort. Al matí del primer d’aquells dies, el sergent Francisco Alférez s’enlaira de l’aeròdrom de Montmeló amb la seva esquadrilla, la 4a de Xatos, i just a l’arribar a Barcelona veu com un Stuka es llança en picat cap als molls». Comença una persecució que els porta al sud fins que la lluita es decanta en favor d’Alférez: el pilot enemic aterra com pot a la platja de Coma-ruga (Baix Penedès). «Serà l’únic Stuka abatut en combat aeri en tota la guerra».

Històries segrestades

El sergent Alférez tenia 18 anys llavors i va sobreviure a la guerra, i els autors del llibre, investigadors amb un extens recorregut, van poder parlar al seu dia amb ell i escoltar la història d’aquella jornada explicada en primera persona. «Ens va dir fins i tot l’hora, que havia sigut a les deu del matí», diu Íñiguez. Donat que els Stuka eren tinguts per uns caces formidables i donat que cap pilot republicà havia aconseguit abatre’n un fins llavors, i donat que en els arxius l’avió no va constar com a abatut perquè no havia sigut destruït, a Alférez al principi ningú el va creure. «És el tipus d’històries militars que han quedat segrestades pels vencedors, com ha passat sempre en totes les guerres, i aquest és un dels propòsits d’aquest llibre, rescatar aquesta classe d’històries i de passada acabar amb alguns mites», assenyalen els investigadors.
 

El mite, per exemple, que va ser el creuer franquista Canarias el responsable del primer bombardeig amb víctimes mortals a la ciutat. «Encara hi ha gent en aquesta ciutat que et diu que va ser el Canarias i que el seu objectiu era destruir la fàbrica Elizalde, quan la veritat és que el bombardeig el va portar a terme el creuer italià Eugenio de Savoia amb l’objectiu de castigar de forma indiscriminada la ciutat». Era el 13 de febrer de 1937 i el vaixell italià va disparar 72 canonades sobre Barcelona que van causar 18 morts i danys en més de 60 edificis de l’Eixample i Gràcia. El llibre, que té el rigor per un dels seus nords, reprodueix el document de la marina de guerra italiana que consigna que l’objectiu era simplement bombardejar el centre de la ciutat. «Hi ha un ideari col·lectiu molt consolidat respecte als bombardejos sobre la ciutat, una cosa que la gent pensava que havia passat en un o altre bombardeig i que s’ha transmès entre generacions, i que moltes vegades no es correspon amb el que va passar en la realitat».
 

La guerra des de l’aire. La guerra de les bombes. Els atacs nocturns, els morts de Sant Felip Neri. Els combats aeris que els barcelonins de l’època van tenir ocasió de veure en directe, quan el conflicte s’encaminava cap al final. «¿Quants bombardejos va patir Catalunya durant la guerra? –pregunten els autors, cap al final del llibre–. La resposta només pot ser aproximada, com les víctimes dels bombardejos». A Barcelona li va correspondre una terrible quota.

Platges de Barcelona als anys 80
Envia'ns fotos
de la Barcelona
preolímpica
Busquem imatges de com eren Montjuïc, la platja, El Prat o l'actual Vila Olímpica.
ENVIA'NS LA TEVA FOTO

Su primer agente, Horacio Gaggioli, revela que su llegada al Barça solo se debió a "las circunstancias de la vida"