Abans de les set del matí, Manel Aisa en buscava alguna pista als Encants Vells. I és que, a més de president de l'Ateneu Enciclopèdic Popular, Aisa també és llibreter experimentat, bon coneixedor dels cercles en què els lladres intentaran vendre el valuós material robat dimarts a la nit al pis del passeig de Sant Joan on l'històric ateneu llibertari té l'arxiu, un dels fons més grans del moviment obrer barceloní.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 40 de la secció de cv Gran Barcelona de l'edició impresa del dia 04 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

Entre el material més important que es va robar, hi ha vuit grans cartells de la guerra civil, així com segells originals, una col·lecció de monedes de pobles col·lectivitzats, postals del mateix període, carnets de diverses entitats i grups polítics dels anys 20 i 30 i de la clandestinitat i una col·lecció de programes de cine d'entre el 1936 i el 1939, format per entre 70 i 80 exemplars.

LLADRES EXPERTS / Als ulls d'Aisa, tot indica que el o els lladres són bons coneixedors del material, ja que «han seleccionat molt bé les peces sostretes». «A les Glòries m'han dit que les peces començaran a sortir d'aquí un parell de setmanes, quan la situació estigui més tranquil·la», apunta el president del llegendari ateneu. L'edifici original de l'ateneu va ser el primer no institucional on van entrar les tropes franquistes el 26 de gener de 1939, dia en què va acabar l'època daurada de l'entitat, que havia arribat a comptar amb socis tan il·lustres com Salvador Seguí, Joan Amades i Joan Salvat-Papasseit, entre altres.

«La situació en què està actualment l'arxiu -amb 12.000 capçaleres, 25.000 llibres, centenars de cartes, l'arxiu del MIL i tota mena de documentació sobre el moviment obrer des dels seus inicis fins avui dia- és del tot insostenible», indica preocupat el seu president. Estan en aquest pis, cedit per la biblioteca Arús, des que la construcció del CCCB els va obligar a deixar el seu anterior local. És evident que la vivenda on és ara l'arxiu no reuneix les condicions. El (pesat) material està apilat i fins i tot, al traslladar-se, van haver de reforçar el pis, per no danyar l'estructura.

Gairebé des d'aquell moment reivindiquen un local a Ciutat Vella, d'on els van fer fora els tancs l'any 39. «La setmana que ve vindrà un representant de l'Icub a veure l'arxiu i a plantejar-nos alguna solució. A veure si aquesta vegada és la bona», confia el president.