Joan Barril Periodista

Són les onze de la nit, en aquella hora entre gos i llop, quan les voreres dipositen als peus dels transeünts els tresors dels dies perduts. Tres nois joves arrosseguen grans bosses i buiden ordenadament el seu contingut davant del mur del que sembla ser un dels convents que al seu dia vetllaven la salut espiritual del barri de Sant Gervasi. El seu carregament està format exclusivament per llibres. Els nois van apilant els diferents volums. M'acosto a les piles. No busco res, però alguns dels títols em recorden altres temps.

Llibres a pes a Sant Pere Més Alt, ahir. joan puig

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 35 de la secció de cv Gran Barcelona de l'edició impresa del dia 23 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

La vida de les obres literàries és efímera i els espessos assajos que es van escriure ahir avui han estat superats pels esdeveniments. El temps acaba amb la sàtira i amb les profecies. Penso en el jove que ja no sóc quan m'acostava a les llibreries i lluïa els meus exemplars sota el braç i veig els joves que sempre ho seran arraconant la saviesa dels seus grans als voltants d'un convent: «¿D'on traieu tants llibres?», els pregunto amb prou candor perquè no em confonguin amb un policia desertor de les càrregues de València. «Són els llibres que hi havia en les prestatgeries de la casa dels meus pares. Ara viurem allà i s'ha de pintar». O sigui, que la pintura de les parets és incompatible amb la literatura de plomí fi. «¿Sap què? Ja gairebé ningú vol llibres usats. Ni tan sols les presons es veuen temptades a ampliar les seves biblioteques. Millor els deixem aquí i ja veurà com demà al matí ja en no queda cap».

Repartir les sobres

3 El xaval que dirigeix el comando bibliòfob té raó. L'endemà la vorera torna a estar neta de lletres antigues. El recordo, en el fred nocturn, com un ciutadà que encara reconeixia el valor de la cultura escrita. Ell i els seus amics podien haver llençat els llibres al contenidor gris del davant, però sabien que això era la mort del pensament i, de la mateixa manera que hi ha persones que encara emboliquen el pa en paper d'alumini abans de llençar-lo a les escombraries, ells també volien pensar que més val repartir les sobres que fer-les encara més sobreres.

Fa pocs anys el llibre tenia el valor de compartir-se. D'aquí va sorgir el fenomen bookcrossing, que consistia a dipositar un llibre en el forat d'un arbre -el de la cantonada de Villarroel amb Consell de Cent era el més cèlebre- perquè els lectors ocasionals compartissin les seves lectures. Avui el fenomen dels llibres nòmades ja ha desaparegut. En temps de crisi i de l'electrònica els ossos de Gutenberg tremolen sota la seva tomba. Els llibres es mesuraven per pàgines, per capítols, per tipus, però ara les coses són diferents. Al carrer de Sant Pere Més Alt, davant del Palau de la Música, un petit llibreter té a la porta del seu local unes cistelles amb diferents llibres i un cartell on ens indiquen el preu per quilo. El llibre ja només és mercaderia devaluada.

Recordo que en els anys 90, quan l'Argentina va viure la desaparició de les seves classes mitjanes il·lustrades a mans del corralito, les llibreries de segona mà del carrer de Corrientes eren plenes de luxoses col·leccions literàries que els habitants de Buenos Aires havien hagut de malvendre per arribar a final de mes. Si els seus estalvis s'havien quedat tancats al banc en el qual ingènuament van confiar sempre els quedaven els llibres familiars. Acariciant els lloms i les guardes d'aquells volums es percebia encara la humitat de les llàgrimes dels seus propietaris a l'haver-se'n desfet.

Almenys allà hi havia sentiment per la pèrdua. Ara, en canvi, els quilos de llibres dubten entre ser pastura dels vagabunds nocturns de les ciutats o resignar-se a la seva resurrecció en forma de pasta de paper.