elPeriódico.cat

Les formes més que el fons és el que partits de l'oposició municipal i veïns de la zona de la Sagrera qüestionen en el descobriment de la vil·la romana a les obres de l'AVE i la decisió de no conservar-la in situ presa per la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona. Les formes són la falta d'informació durant setmanes sobre el descobriment i la manera oficial de revelar-lo després que el destapés aquest diari, així com sepultar fins i tot part de les restes abans d'informar que no es conservarien. I el fons, l'estat deficient i també d'escàs valor que atribueixen a la troballa tant els arqueòlegs de l'Administració que decideixen el seu futur com autoritats acadèmiques en la matèria consultades.

Neteja del mosaic de la vil·la romana. El conjunt s'observa a la dreta. AJUNTAMENT DE BARCELONA

Neteja del mosaic de la vil·la romana. El conjunt s'observa a la dreta. AJUNTAMENT DE BARCELONA

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 41 de la secció de cv Gran Barcelona de l'edició impresa del dia 16 de setembre de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

El grup socialista va ser el més bel·ligerant. La portaveu Assumpta Escarp va retreure al govern de CiU falta de transparència i de cautela al prendre una decisió sobre el jaciment, que es va destapar al construir part d'un ramal d'accés a la futura macroestació de l'AVE i Rodalies, a prop del pont del Treball Digne. «CiU sempre va demanar transparència a l'oposició i davant la primera decisió important en el govern, fa el contrari», va declarar a ACN.

Escarp va qüestionar que no s'hagués informat immediatament de la troballa, produïda al juliol i va retreure que les obres hagin seguit en part abans fins i tot de divulgar el dictamen dels experts. «S'ha produït un cert engany col·lectiu», va rematar. El regidor socialista Jordi Martí també va afirmar que la singularitat d'una vil·la tan gran fora de la ciutat romana requeria més ­informació i debat públic abans de decidir no conservar-la en el seu lloc original.

Jordi Portabella, d'Esquerra, va reclamar que es porti a terme una segona excavació perquè en la seva opinió la possibilitat de trobar la continuació del jaciment «és molt alta». Només quan es conegui tota la seva possible extensió serà pertinent dir si les restes «són rellevants o no», va sostenir.

Les associacions de veïns de la zona, la Sagrera, el Clot, la Verneda Alta i Sant Martí, critiquen igualment el procés seguit i la decisió adoptada i, juntament amb altres entitats, van realitzar una reunió ahir a la nit per estudiar accions.

«SENSE SECRETISMES» / Josep Barbero, president de la Sagrera, va declarar que estan molt molestos perquè «no s'ha considerat prou» la importància de la vil·la. «El tema s'ha d'explicar amb temps, sense secretismes. Amb 24 anys esperant la recuperació d'aquests barris ara no vindrà d'unes setmanes», va lamentar. «Si al final del procés es veu que les restes no són importants, es tapen i l'únic mosaic trobat es restaura i es col·loca al barri i ja està, però no és aquesta la situació», va explicar.

Joan Gironés, president del Centre de Documentació de la Sagrera, va parlar per la seva part de «decisió precipitada i amb explicacions insuficients». Antonio Herrera, vocal dels veïns del Clot i estudiós de la història de Sant Martí, va criticar «els fets consumats i la falta d'estudis previs suficients».