Tenia uns 45 anys quan el van assassinar. Cabells foscos, ulls marrons, 1,60 metres d'altura, 50 quilos. Va viure als Alps fa 5.300 anys i el seu cas encara no s'ha resolt. A falta de nom, els periodistes li diuen Otzi, l'home del gel, i és el protagonista de l'exposició que acaba d'obrir el Museu d'Arqueologia.

Un científic practica proves a la mòmia d'Otzi.

Així devia ser Otzi poc abans de morir.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 41 de la secció de cv Gran Barcelona de l'edició impresa del dia 04 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

El van descobrir dos excursionistes l'any 1991. Van pensar que era el cadàver d'algun muntanyenc perdut anys abans. Però és la mòmia humana natural més antiga d'Europa. El fred extrem i perpetu de la zona va conservar de forma extraordinària el seu cos, la seva roba i diversos objectes. 20 anys d'investigacions a l'estil de CSI han revelat on va passar la seva infantesa, què signifiquen els seus tatuatges, què va menjar abans de morir... Una informació valuosíssima sobre com era la vida a l'edat de coure que ara es pot conèixer al detall a través d'aquesta exposició.

Otzi no ha viatjat a Barcelona. La mòmia i els objectes que es van trobar al seu costat -una destral, un ganivet, un arc inacabat, fletxes, puntes de pedra foguera, un bolet medicinal- són massa fràgils i es conserven al Museu Arqueològic del Tirol del Sud (Itàlia), en una cambra frigorífica especialment dissenyada per a això. Però la mostra inclou recursos suficients per compensar aquesta absència, com rèpliques de les seves sabates i la seva roba, una càmera connectada amb el frigorífic tirolès per veure Otzi en temps real, imatges d'una reproducció per saber com era, materials interactius i unes visites dinamitzades els diumenges (11.00 h. Reserva prèvia) per descobrir la mòmia en família.

RESPOSTES / L'exposició dóna resposta a moltes de les preguntes que es formulen els visitants i que els investigadors han anat resolent després d'anys de proves. Les seves dents, per exemple, revelen que va passar la ­seva joventut a prop de l'actual poblet de Velturno (al nord de Bolzano) i que després es va traslladar a la vall d'Etsch, a uns 50 quilòmetres al nord.

El pol·len trobat al seu cos indica que va morir a la primavera o a principis de l'estiu. Els seus intestins revelen que 12 hores abans de morir va menjar carn, cereals i llavors i que, a més, ho havia cuinat. Tenia artrosi, paràsits intestinals i diverses fractures antigues a les costelles. La seva roba -abric fins als genolls, gorra, sabates- era sofisticada. No tenia polls, però sí puces.

El seu cos estava cobert per uns 60 tatuatges, però no com els entenem actualment. Eren talls fins sobre la pell situats a les parts del cos on Otzi patia desgastos i, probablement, forts dolors. Per això els científics sospiten que no eren elements decoratius, sinó algun tipus de teràpia amb fins màgics i curatius.

Una ungla trobada a prop de la mòmia demostra que va patir un gran estrès abans de morir. Perquè la seva mort és el gran misteri per revelar. Otzi va morir assassinat per una fletxa llançada des del darrere i a llarga distància. La ferida li va produir una forta hemorràgia. També tenia talls i un traumatisme cranial. Al seu voltant hi havia sang de quatre persones més. Va lluitar cos a cos per la seva vida. El van matar mentre fugia. La ciència ha estat capaç de saber tot això 5.000 anys després. Però encara no ha trobat l'assassí. El cas segueix obert.