El Periódico

Una Barcelona de llibre

Recorregut per nou destacades novel·les els autors de les quals van escollir la capital catalana com a escenari literari

Una Barcelona de llibre

FERRAN SENDRA

BEATRIZ PÉREZ / BARCELONA

Dissabte, 25 de juny del 2016 - 10:00 CEST

Al llarg de les dècades, Barcelona ha sigut l’escenari escollit per molts escriptors per ambientar les seves novel·les. En algunes ocasions, la ciutat adquireix tanta importància, que arriba a convertir-se en un protagonista més de la història, com passa en la saga de Manuel Vázquez Montalbán protagonitzada pel detectiu Pepe Carvalho, que tenia la seva oficina a la rambla de Santa Mónica.

Però a més, Barcelona ha servit d’excusa a molts autors per retratar les diferents èpoques històriques. Així, seguint els passos d’Andrea, la protagonista de Nada, Carmen Laforet reflecteix el clima d’asfíxia, angoixa i claustrofòbia de la postguerra espanyola encarnat en el tètric ambient del famós pis del carrer d’Aribau.


L’URBANITA MARSÉ

Barcelona i els seus diferents barris són sempre escenaris indiscutibles a quasi totes les novel·les del premi Cervantes Juan Marsé. Al seu clàssic Últimas tardes con Teresa, recull la història d’amor impossible entre un xarnego del Carmel i una noia d’una família de l’alta burgesia. Però, més enllà d’això, Últimas tardes… és per davant de tot una crítica social als burgesos catalans, a qui Marsé arriba a anomenar al llibre «senyorets de merda».

Aquest article escull nou novel·les, de les moltes ambientades a Barcelona, que han contribuït a augmentar el magnetisme i la bellesa de la ciutat.

Plaza del Diamant, en el barrio de Gràcia, en la que La Colometa conoció a su marido

‘La plaça del diamant’ (Mercè Rodoreda)

«A mi em passava que no sabia ben bé per què era al món». Són les paraules de la Natalia, l’entranyable Colometa, protagonista indiscutible de La plaça del Diamant (1962).

Aquesta és sens dubte la novel·la més popular de Mercè Rodoreda (1908-1983). Ha sigut traduïda a més de 40 idiomes i portada tant al cine com al teatre en diverses ocasions.

En la línia de Nada, de Carmen Laforet, La plaça del Diamant fa un retrat de la Barcelona de la postguerra a través de la mirada d’una dona que coneix el seu futur marit en un ball a la plaça del Diamant (foto) del barri de Gràcia.

A partir de llavors, la jove Colometa acceptarà sense dir ni piu tot el que la vida i el seu matrimoni li imposin.

‘Los mares del sur’ (Manuel Vázquez Montalbán)

Publicada el 1979, Los mares del sur és potser la novel·la més coneguda de tota la saga sobre el detectiu Pepe Carvalho, de Manuel Vázquez Montalbán (1939-2003). El llibre està ambientat en la transició espanyola en una Barcelona que es converteix en un personatge més de la història.

La novel·la arrenca amb l’aparició del cadàver d’un influent home de negocis, Stuart Pedrell, en un barri perifèric de la ciutat, quan se’l pressuposava fent un viatge per la Polinèsia.

Hi ha hagut qui ha apuntat que aquest barri extrem, que Montalbán denomina San Magín en la seva ficció literària, estaria ubicat a Cornellà de Llobregat, i bé podria correspondre a l’Almeda o Sant Ildefons (foto).

‘Diario de un ladrón’ (Jean Genet)

«En Barcelona, frecuentábamos sobre todo la calle de Mediodía y la del Carmen. Nos acostábamos a veces seis en un jergón sin sábanas y, al amanecer, íbamos a pordiosear a los mercados».

Diario de un ladrón (Journal du voleur), publicada el 1949, recull les aventures personals del francès Jean Genet (1910-1986) pel Barri Xino de Barcelona durant els anys 30, on va exercir de vagabund, lladre i xapero.

Altres carrerons de Barcelona que recorre l’escriptor en el seu llibre són Arc del Teatre, que uneix l’ara anomenada plaça de Jean Genet i la Rambla, el Portal de Santa Madrona, Sant Pau i Robadors. I també visita el cabaret La Criolla (carrer del Cid, 10, a la foto), on Genet es prostituïa. L’escriptor va ser condemnat a cadena perpètua el 1943 i llavors va començar a escriure.

‘Últimes tardes con Teresa’ (Juan Marsé)

Un clàssic de la literatura catalana, que compleix 50 anys aquest 2016 i que Seix Barral acaba de reeditar incloent-hi l’expedient de censura que la novel·la va haver de passar el 1965. Últimas tardes con Teresa, de Juan Marsé, que té 83 anys, narra les aventures de Manolo Reyes, el Pijoaparte, un xarnego que malviu al barri del Carmel i que somia progressar socialment.

El bar Delicias (foto), que el protagonista visita sovint, existeix en la realitat i ofereix suculentes tapes al carrer de Mühlberg, 1, una mica més amunt del parc Güell. També en són escenaris el Turó de la Rovira, la part alta de Gràcia i la plaça de Sanllehy, que el protagonista ha de travessar per arribar al seu barri quan torna de robar motos a la Rambla.


‘Vida privada’ (Josep Maria de Sagarra)

A Vida privada, Josep Maria de Sagarra (1894-1961) fa un retrat de les classes altes i baixes de la Barcelona del primer terç del segle XX i, sobretot, de la decadència de l’aristocràcia més rància.

La novel·la explica la història de Frederic de Lloberola, fill del marquès de Sitjar, que va haver d’abandonar la seva casa senyorial del carrer de Sant Pere Més Baix (al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera) per anar-se’n a viure al carrer de Mallorca, a l’Eixample. El seu fill Frederic viurà al carrer de Bailèn i la seva amant, Rosa Trènor, al de Muntaner.

Són tots carrers de l’Eixample (foto) i el fet de traslladar-se a aquest barri simbolitza la caiguda lliure de l’aristocràcia barcelonina que Sagarra va voler descriure.

‘La ciutat dels prodigis’ (Eduardo Mendoza)

Publicada el 1986, La ciutat dels prodigis narra l’ascensió social d’Onofre Bouvila a la Barcelona d’entre el 1888 i el 1929, anys en què es van celebrar, respectivament, l’Exposició Universal, a la Ciutadella, i l’Exposició Internacional, a Montjuïc. Aquestes cites van modernitzar la ciutat i la van convertir en la «ciutat dels prodigis», títol triat per Eduardo Menoza, de 73 anys, autor de 15 novel·les (la primera, La verdad sobre el caso Savolta, es va publicar el 1975).

El passeig i el monument de Colom, el Moll de la Fusta, el naixement de l’Eixample (a partir del pla Cerdà), la Font Màgica de Montjuïc i les Tres Xemeneies del Poble-sec (foto), que daten de 1897, 1908 i 1917 i recorden els inicis de l’electricitat a Barcelona, són només algunes de les moltes construccions d’aleshores.

‘Nada’ (Carmen Laforet)

«Por dificultades en el último momento para adquirir billetes, llegué a Barcelona a medianoche, en un tren distinto del que había anunciado y no me esperaba nadie». És el conegut començament de Nada, la novel·la que Carmen Laforet (1921-2004) va escriure amb només 23 anys i amb la qual va guanyar el premi Nadal.

L’obra (de marcats trets autobiogràfics) realitza un retrat de la Barcelona de la postguerra a través de les aventures de la jove Andrea, que arriba a la ciutat amb l’objectiu d’estudiar.

Gran part de l’obra es desenvolupa al número 36 del carrer d’Aribau (foto), on Laforet va néixer i va viure, però també a la Facultat de Lletres de la UB, Montjuïc, la via Laietana, el port i el Barri Xino (ara Raval).

‘Un senyor de Barcelona’ (Josep Pla)

Publicada en castellà el 1945 i en català el 1951, Un senyor de Barcelona és la biografia de l’industrial Rafael Puget (1873-1945), amic de Josep Pla (1897-1981) que mai en la seva vida va treballar (era fill d’una rica família d’Osona).

«Jo he sigut rendista, però com tants rendistes, més que viure de renda no he fet més que anar morint de renda», diu Puget en alguna part del llibre. La novel·la reflecteix l’ambient de la Barcelona de finals del segle XIX i principis del XX. I hi apareixen alguns dels establiments de més renom de la ciutat (el Continental, el Café Suizo, el Colón o l’Ateneu Barcelonès –fotografia–), així com personalitats de l’època. Puget va morir quan tenia 73 anys, sense temps per arribar a veure publicada la novel·la.

‘L'església del mar’ (Ildefonso Falcones)

Publicada el 2006, L’església del mar recrea la construcció del temple de Santa Maria del Mar, al segle XIV. Aquest best-seller d’Ildefonso Falcones, de 57 anys, que a més a més va ser la seva primera novel·la, descriu la Barcelona medieval, que aleshores viu un moment de gran prosperitat, com demostra el seu creixement cap a la Ribera.

Es tracta d’un humil barri de pescadors on els seus habitants decideixen construir el temple marià més gran mai conegut: Santa Maria del Mar (foto).

El llibre recorre diferents escenaris del barri del Born: el Pla de Palau, la plaça de les Olles, el carrer de les Dames i de Montcada o la plaça de Sant Jaume, entre altres.

Aquest agost està prevista l’aparició de la segona part de la novel·la, Els hereus de la terra.

No le asusta tener que ganarse la titularidad, pero tampoco quiere aburrirse en el banquillo