El temps en què Barcelona era envejada pel seu cada any més ric sistema públic d'educació per a la petita infància -escoles, amb tot el que aquest gairebé sagrat terme representa, per a nens d'entre quatre mesos i tres anys- ha arribat al final. El primer indici d'això el va donar el regidor del ram, Gerard Ardanuy, quan, a principis de curs, va sentenciar que l'actual xarxa de guarderies era econòmicament insostenible i que el nou equip de govern no construiria més escoles, sinó que buscaria «altres vies». La confirmació ha arribat amb l'anunci dels «reajustaments» per al nou curs, entre els quals destaquen l'augment del nombre de nens per aula, la reducció en un 40% de les educadores de reforç i l'externalització de la gestió de les tres noves escoles -ja compromeses pel govern anterior-. Aquestes mesures, als ulls de famílies i educadores, suposen el pas definitiu per dinamitar l'actual sistema educatiu, una cosa que no estan en absolut disposats a acceptar.

Pares i professors van protestar el 3 de febrer a Gràcia contra la privatització de les escoles bressol a Barcelona. MÒNICA TUDELA

Protesta de les AMPA de les noves escoles, que Trias vol externalitzar. FERRAN NADEU

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 34 de la secció de cv Gran Barcelona de l'edició impresa del dia 07 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

El canvi de rumb en l'educació preobligatòria ha exasperat els educadors -la majoria són educadores- del gairebé centenar de centres públics de la capital catalana, que s'han organitzat amb el nom de guerra d'Escoles Bressol Indignades i amb un objectiu ben clar: defensar un sistema en què creuen, i que, sota el seu punt de vista, representa un «eix principal en la construcció d'una societat cohesionada i justa». Aquest mateix matí presentaran en roda de premsa la formalització de la lluita, amb la Plataforma en Defensa del Model d'Escola Bressol Pública i dels Serveis Complementaris de l'Ajuntament de Barcelona, i per demà, dimecres, han convocat una concentració a la plaça de Sant Jaume, per fer una sonora entrega a l'OAC de Sant Miquel de les més de 10.000 firmes de suport a l'educació infantil que han recollit al llarg d'aquestes setmanes.

MÉS NENS I MENYS PROFESSORS / La primera mesura per «optimitzar els recursos existents», segons paraules del regidor, és ampliar el nombre de nens per aula. Ara com ara, les guarderies públiques barcelonines compten, per norma -sempre hi ha excepcions-, amb set nens de quatre mesos a un any per classe; 10, d'un a dos anys, i 18, de dos a tres. A partir del curs vinent, la intenció és passar a vuit nens de quatre mesos a un any; a 13, d'1 a 2 anys, i a 20, de 2 a 3 anys. Tot i que la nova ràtio és la màxima permesa per la Generalitat -«la que tenen la gran majoria d'escoles públiques del país», defensa Ardanuy-, per a les mares i els mestres suposa fer un significatiu pas enrere. «Col·lectivament hem construït un model d'escola que concep un nen capaç; que atén la diversitat i les diferents realitats socials del país», mantenen els educadors en un manifest, convençuts que, amb més nens per classe i retallant els educadors de reforç, és «impossible de mantenir».

El regidor d'Educació, Gerard Ardanuy, insisteix que no es tracta d'un canvi de model, sinó d'aplicar «els ajustos necessaris» per poder mantenir-lo. El regidor apunta que amb la «petita» ampliació de la ràtio es generaran més de 900 noves places públiques i que, pel que fa a la reducció en un 40% del personal de suport en les hores centrals del dia, en què les educadores, per un costat estant dinant, i per l'altre realitzen gestions més administratives -des de reunions amb els pares fins a l'elaboració d'informes-, només serà necessari «un petit esforç de reorganització».