El Periódico

CONSEQÜÈNCIES D'UN CRIM AL PORT OLÍMPIC

Sense perdó per als Pelúos per l'assassinat d'un gitano del clan dels Baltasares

El Consell Gitano no pot intervenir per evitar la venjança d'una de les famílies més temudes de la comunitat

Entre 300 i 500 persones relacionades amb l'autor del crim han abandonat casa seva a la Mina i Sant Roc

Sense perdó per als Pelúos per l'assassinat d'un gitano del clan dels Baltasares

RICARD CUGAT

 

GUILLEM SÀNCHEZ / BARCELONA

Dimecres, 3 de febrer del 2016 - 11:38 CET

El dissabte 23 de gener a la matinada va ser assassinat un home de 28 anys en una discoteca del Port Olímpic. Li van clavar una ampolla trencada a la sala Nirvana. Va caure a terra i no va trigar a morir, dessagnat. Era un gitano 'baltasar'. Aquest clan des d'aleshores es recargola de dolor i d'ira.

L'assassí pertany al clan dels Pelúos (sembla que els deien ‘peludos’ per l'abric de pell que portava un dels seus patriarques, encara que ara la 'd' "no s'ha de pronunciar"). La notícia que un 'pelúo' havia matat un baltasar va volar la mateixa nit fins a tots els domicilis dels dos clans. Centenars de 'pelúos' van saltar del llit sense dubtar-ho, van pujar al cotxe i van fugir.

El diumenge 24, quan es feia de dia, ja s'havien esfumat de la Mina (Sant Adrià de Besòs) i de Sant Roc (Badalona) tots els 'pelúos' més pròxims a l'assassí. Però aquella primera espantada només va ser el capítol inicial del seu escapada de Catalunya. La totalitat dels Pelúos van comprendre que la còlera dels Baltasares no faria distincions i dimecres, quan van acabar les celebracions fúnebres --durant les quals s'intenta contenir qualsevol venjança--, la xifra de fugitius ja estava entre les 300 i les 500 persones. ¿Per què van fugir sense dubtar-ho?

ELS BALTASARES

El clan dels Baltasares és un dels més respectats i temuts de la comunitat gitana. Els seus integrants tenen fama de “braus” i sobre diversos d'ells pesen històries violentes. Es creu que reben aquest nom perquè uns dels seus ancians més il·lustres es deia Baltasar. Viuen distribuïts entre els barris barcelonins del Baró de Viver i del Bon Pastor, i els edificis de Santa Coloma de Gramenet més pròxims a aquests conjunts de cases barates aixecats durant la dècada del 1920.

Alguns es van casar amb membres dels Manolos i dels Mulatos (sobrenom que reben els Jodorovich), dues famílies que han viscut incomptables operacions policials antidroga --la més recent, aquest dilluns--. Aquests casaments van segellar una entesa entre els tres clans més poderosos que els ha conferit una autoritat, senzillament, incontestable. Si no hi ha qui els planti cara, ¿què pot passar si maten un dels seus?

Fins aquí els fets. A partir d'ara, el pes de la seva llegenda. Des del crim del Port Olímpic, la Mina dorm cada nit amb un ull obert per si arriben els Baltasares. Encara que no es parla de res més, oficialment ningú vol airejar el tema. Ni el Consell Gitano, ni les associacions de veïns, ni els Mossos d’Esquadra. Un terreny adobat per als rumors, que circulen afirmant que han causat una primera víctima --un apunyalat de gravetat-- o han cremat l'interior dels domicilis abandonats. A la policia catalana no li consta que la venjança dels Baltasares hagi començat. No hi ha ni una sola represàlia confirmada.

ELS CAFELETES

Entre els gitanos que van arribar a la Mina procedents de barris de barraques regats per les aigües negres de Barcelona i trepitjats sovint per la policia franquista, abunden dos cognoms: Amaya i Flores. Són moltíssims, tenen fama de reposats i s'autodenominen Cafeletes (possiblement perquè el que més els agrada “és reunir-se per prendre cafè i xerrar”). Aquesta majoria silenciosa, sense les credencials fogoses dels Baltasares o els Pelúos, pateixen aquest estat d'alarma subjacent, que ha tancat comerços i ha provocat que alguns pares mantinguin els seus fills lluny de les classes.

Trepitgen el carrer “intentant recobrar la normalitat”, actuant “com si tot anés bé”, descriuen alguns dels professionals que presten serveis socials a la comunitat. Aquests treballadors noten “la calma tensa”, però topen amb un “hermetisme” que fa difícil saber exactament què els preocupa.

JUSTÍCIA GITANA

Els Mossos van teixir un dispositiu que protegís el barri de la fúria dels Baltasares i els seus investigadors es van esforçar a fons per capturar el presumpte assassí abans que els familiars del mort. Ho van aconseguir divendres passat a Bilbao. Però que el sospitós ja estigui empresonat “no significa absolutament res”. La justícia gitana seguirà el seu curs.

“Un mort es paga amb un altre mort, així de senzill”, diu un gitano sense deixar d'esbandir el sabó acumulat sobre el parabrisa del seu cotxe. Les normes d'aquest poble, “de transmissió oral”, no admeten cap mena de mediació quan hi ha “un cadàver sobre la taula”. El Consell Gitano, que compta amb un representant dels Baltasares, de moment no pot abordar el cas, només esperar i deixar “que es refredi”. Si això passa, el diàleg dels patriarques sí que servirà per negociar una data de tornada per als 'pelúos' que no tinguin un parentiu directe amb l'assassí. Però ni els pares, ni els germans, ni els fills ni els cosins germans podran recuperar la seva antiga vida. “Mai”. Difícilment els aniran a buscar on s'han refugiat, però si tornen els estaran esperant.

Mentre baixa la temperatura, i encara que els Cafeletes no tinguin altra cosa al cap quan es reuneixen per prendre cafè, a la Mina es maleeix en silenci una baralla de discoteca que va deixar un mort, centenars de desterrats i un barri amb les cames tremolant.

El FC Barcelona se ha asegurado una opción de privilegio sobre el futuro de Gabriel Jesus, que no firmará por ningún equipo sin antes comunicarlo al club blaugrana

Marquinhos cada vez está más cerca del Barça. Es el protagonista de nuestra portada

El FC Barcelona se ha asegurado una opción de privilegio sobre el futuro de Gabriel Jesus, que no firmará por ningún equipo sin antes comunicarlo al club blaugrana

Marquinhos cada vez está más cerca del Barça. Es el protagonista de nuestra portada