El Periódico

XARXA DE SOLIDARITAT INVISIBLE A CIUTAT VELLA

Les mares coratge de la Ribera

Dones marroquines del barri ajuden els joves extutelats que malviuen als voltants del Pou de la Figuera

Els cuinen, els renten roba, els deixen pujar a casa seva a dutxar-se, els escolten i els renyen si roben o inhalen cola

  • Les mares coratge de la Ribera

    FERRAN NADEU

  • Les mares coratge de la Ribera

    FERRAN NADEU

HELENA LÓPEZ / BARCELONA

Dissabte, 18 de març del 2017 - 17:49 CET

Quan arriba l’esperat cuscús, a les tres de la tarda tocades, l’ovació sincera a les cuineres revela que aquest és un divendres especial a la plaça del Pou de la Figuera, per a molts encara el Forat de la Vergonya, com els veïns van batejar l’espai, l’obertura del qual va coincidir amb l’inici del procés de gentrificació del barri arribat amb el canvi de segle. La Khadeja, una de les cuineres, respon emocionada als aplaudiments dels nois amb un zaghareet, el clàssic xiscle amb què les dones àrabs demostren alegria a les festes. Magrat tot –«aquests nois no només han de menjar avui, demà tornaran a tenir gana», recorda més tard la Khadeja–, aquest divendres és un dia de festa.

La Khadeja viu a la Ribera des del 1988, quan va arribar a Barcelona des del Marroc. Aquí ha criat els seus quatre fills. «Ella va arribar abans», assenyala. Ella és l’Amina, una altra de les cuineres, també d’origen marroquí i veïna del barri des de fa 36 anys, on va tenir els seus cinc fills. «Els ajudo des que van arribar al barri. No tenen família, no tenen ningú. Els veig dormint al carrer, molls per l’herba del parc, i se’m trenca el cor», explica la dona, que parla «com a mare». La Susana, la tercera cuinera, també és mare de dos nens i veïna de la Ribera, en el seu cas des que va néixer. «La feina l’han fet elles, jo les he ajudat», es treu mèrit. El que sí que fa, com les seves veïnes Khadeja i Amina, és obrir casa seva a aquests nois per rentar-los la roba i fer-los un entrepà. «Pel Ramadà –explica l’Amina– els fem harira».

El cuscús popular d’aquest divendres vol ser la llavor d’alguna cosa. No només hi han participat aquestes tres mares, que fa molt temps que ajuden aquests nois de manera invisible i cada una a casa seva, posant-se moltes vegades els seus propis veïns en contra. «La carn ens l’han donat a la carnisseria d’aquí, i el cuscús també», expliquen.

Volen que s’adonin que no estan sols. Que ells també formen part de la comunitat. La Susana presenta els nois a alguns veïns amb ganes d’acostar-s’hi, d’ajudar-los. «Reforçar aquesta feina comunitària, que ja existeix encara que de manera tímida i precària, és el camí per resoldre el problema», confia un dels veïns, que també ha creat vincle amb els nois.

L’elecció de la data –aquest divendres– no és casual. «Fa dues setmanes en què la presència policial als carrers està augmentant molt. Els identifiquen cada dia. Al meu fill, que té 13 anys, també l’han identificat. Aquí tots som sospitosos», explica l’Amina. Aquest reforç policial arriba després de les queixes de molts veïns i comerciants del lloc, que denuncien, també des de fa molt temps, robatoris i presència de nois esnifant cola.

Aquestes mares són les primeres que els diuen que no es droguin i que no robin. Elles tenen, com pocs, autoritat sobre aquests nois. «Si en veig algun de col·locat m’assec al seu costat i li pregunto per què ho fa. Se’m posa a plorar, i jo també em poso a plorar –explica l’Amina–. ¡Em fan tanta pena! Els veig tan desemparats...». «L’hivern ha sigut molt dur i estan al carrer; es droguen per suportar el fred, però nosaltres sempre els renyem perquè entenguin que no han de consumir. Sempre. Els diem que per integrar-se al barri s’han de comportar», afegeix la Khadeja, que somia amb la possibilitat de disposar d’un espai en el qual poder cuinar i donar suport a aquests nois al barri.

Trobar feina

Zakarías és un d’aquests nois. El dia 1 de març, fa dues setmanes, va arribar a la majoria d’edat. «Al centre on vivia em van regalar 20 euros i em van donar les maletes», explica. «Abans inhalava cola, quan no sabia el mal que em feia, i robava. Això, en part, ha fet que ara estigui en un pis de Justícia, en llibertat vigilada –explica–; la tinc fins al mes de novembre». La llibertat vigilada i el pis. Està estudiant un PFI –que va començar a través dels programes del centre de menors en el qual vivia fins fa pocs dies– i espera trobar feina a través de les pràctiques.

En el vestuario están depositadas buena parte de las esperanzas en la visita del Sevilla al Bernabéu dentro de dos semanas