elPeriódico.cat

Segueix sent una autèntica joia simbòlica, científica i paisatgística. I gran com dues illes. Però està tancada, oblidada, abandonada i degradada, tot alhora, des de fa tres anys. El parc de la inefable plaça de les Glòries Catalanes, amb els seus 14 monuments històrics, científics i artístics fills de l'eclosió del 92, és avui encara més inacces-

Interior del parc de les Glòries Catalanes ple de malesa, dijous. JOAN PUIG

Interior del parc de les Glòries Catalanes ple de malesa, dijous. JOAN PUIG

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 42 de la secció de cv Gran Barcelona de l'edició impresa del dia 17 de juliol de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

PDF

.PDF

sible que quan estava engabiat pels talussos i el pàrquing circular construït sota un tambor d'autopistes que es resisteix a caure. Opacitat, falta de vigilància i de llum, soledat i brots de mala vida que s'aprofitaven del mercat dels Encants en van allunyar molts veïns durant anys i van portar a una dràstica clausura. Ara, quan fa dos anys i vuit mesos que s'ha fet la llum arran de l'enderrocament d'aquells obstacles i l'espai verd i monumental és diàfan, les males herbes, les escombraries i els sense sostre hi guanyen terreny.

L'enclavament, obra d'autor d'arquitectes, historiadors i artistes, és víctima de la complexitat, els dubtes i els endarreriments per redefinir un lloc desestructurat que ja Ildefons Cerdà va concebre com a centre de Barcelona i que avui va camí de ser punt neuràlgic de l'àrea metropolitana.

13 HECTÀREES / L'ajuntament de Jordi Hereu va dir, al tancar la reixa, que no descartava la reobertura fins que tot el lloc, com a mínim a 10 anys vista, culminés la seva metamorfosi amb la caiguda del tambor, el soterrament de la Diagonal i la Gran Via i la creació del gran parc de 13 hectàrees. La zona verda anirà des de l'avançat edifici del Disseny Hub Barcelona fins a Consell de Cent.

Però la realitat ha estat una altra. Un parc únic llangueix amb cadenes i cadenats ben tancats a les seves també innovadores reixes asimètriques, reforçades a més en aquests anys en punts febles, si bé encara vulnerables en d'altres. En aquest temps, per un altre costat, dos anells barrera han envoltat arran de terra el lloc: els carrils bus que agilitzen el pas per la plaça i el desert de grans pedres, i ara també enormes males herbes entre elles, que ocupa l'espai dels antics talussos. L'equip de Xavier Trias acaba d'arribar i diu que de moment no té cap canvi previst sobre el parc.

Els elements monumentals són a grans trets aquests (es detallen a les peces adjuntes): 12 blocs de basalt dedicats a 12 fites de la història catalana; la reproducció monumental del meridià de París mesurat el 1792 per fixar el metre, i una de les vuit fonts amb escultures de bronze distribuïdes per Barcelona el 1992.

Andreu Arriola, arquitecte del parc amb Joan Mas i Artur Juanmartí, creu que el seu estat «és una pena». Diu que no ha rebut cap consulta i espera que en el futur, quan es traslladin els Encants, es pugui reobrir i es recordin d'ell i del seu coneixement de l'obra. Diu que «un trasllat és difícil, el millor seria integrar-ho en el nou espai» i destaca que tots els materials es van elegir del país encara que fossin més cars: basalt negre de Besalú, a la volcànica Garrotxa, pissarra del Garraf i alzines, avui amb 20 anys frondosos, de l'Empordà.

INDIGNACIÓ AL CLOT / Marcel·lí Belloso, president dels veïns del Clot, qualifica d'«indignant» la situació d'un parc «extraordinari que es podria obrir temporalment amb més vigilància ara que es retira la bastida utilitzada per al Disseny Hub Barcelona». Recorda que hi portava els seus alumnes de matemàtiques a fer classes pràctiques igual com ho feien altres professors d'història amb els seus.

El president dels veïns del Poblenou, Xavier Peguenaute, afirma que «no estaria malament obrir un accés», encara que ho veu «complicat pels carrils bus». Diu que al setembre, quan es reprenguin les comissions de seguiment, es podria parlar del tema, cosa que fins ara no s'ha fet. En això coincideixen Joaquim Mallén, de Fort Pienc, i Jaume Torrens, de Sagrada Família. El primer afegeix que només s'ha tractat sobre el futur gran parc i veu lògic que s'aprofiti l'actual.