elPeriódico.cat

Joan Barril Periodista

La pressa és la mare de molts problemes. Però, quan la pressa es barreja amb el plaer, el resultat és catastròfic. En l'acte del dinar dels dies laborables se senten disbarats com per exemple: «Entrem a qualsevol lloc i mengem qualsevol cosa».

Bigas Luna, a la Boqueria.

Més informació

• Tags: Barcelona, Opinió

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 38 de la secció de cv Gran Barcelona de l'edició impresa del dia 14 de setembre de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

Per desgràcia, aquesta seria una frase pròpia del tercer món, allà on qualsevol cosa ja és molt per alimentar el cos. Però en el suposadament opulent primer món, aquest lloc on les escombraries creixen exponencialment, resignar-se a menjar «qualsevol cosa» és una falta greu al sentit comú.

La pressa va generar el fenomen dels fast-food, establiments de menjar ràpid que van provocar una reacció en favor dels petits plaers del menjar i d'una visió racional de l'agricultura. «No té cap sentit un món en el qual els productes que creixen en un país s'exporten a l'engròs i després ens són retornats amb un nou embalatge sense saber d'on vénen». Parlo amb Jordi Casas, el propietari del restaurant Allium, molt a prop de la plaça de Sant Jaume. Un dels pocs establiments de slow food que existeixen a la nostra ciutat. A l'entrada hi ha una placa que recorda al comensal el que es trobarà a l'interior. No és un restaurant vegetarià ni sectari ni abstemi.

És, simplement, un bon restaurant, amb una cuina on acostumen a entrar productes anomenats quilòmetre 0, és a dir, productes de proximitat amb els quals s'estimula la feina dels pagesos.

«¿Quin sentit té que consumim arròs tailandès i que en canvi ens oblidem de l'arròs del Delta?», insisteix el Jordi. L'any 1989, Carlo Petrini va fundar el moviment slow food i ahir es va tornar a presentar a l'aula gastronòmica del mercat de la Boqueria. Slow food no és una religió, però sí que és una presa de consciència dels valors tradicionals de la gastronomia i un estímul per a una agricultura que amenaça de degradar-se.

La vida no depèn del que mengem, però tantes generacions de cuiners i cuineres abans que nosaltres no es poden haver equivocat. El manifest Slow Food fa èmfasi en la tutela del plaer. I això no és una qüestió econòmica, sinó una simple presa de consciència per compassar la marxa de l'home amb els moviments del planeta. El símbol de slow food és, naturalment, un cargol. La lentitud humana va des del passeig fins a la carícia, des del menjar fins al silenci.

Però no es confonguin i es pensin que un restaurant slow food té cap semblança amb la cuina monacal. A Allium hi ha bullici i calma, hi ha simpatia i eficàcia. I la certesa que tot pot ser una sorpresa per ser recordada.

Fer fàcils les coses difícils

3 Els de l'editorial Pol·len han publicat una guia dels restaurants Slow Food. A l'aula gastronòmica de la Boqueria no hi ha hagut mai tanta alegria. Hi ha, per exemple, el cava Monembasia, elaborat a partir de malvasia de Sitges, i la cervesa Almogàvers, que és un prodigi del llúpol. L'ésser humà és un animal omnívor i seria una llàstima que aquesta capacitat d'ingesta es perdés a les cuines veloces. Per això hi haurà, com a padrí del llibre, el cineasta Bigas Luna fent un pa amb tomàquet de l'horta valenciana.

Al cap i a la fi, és el prodigi de fer fàcils les coses difícils. Amb bon humor i bones maneres.