elPeriódico.cat

La sempre diligent, i sobretot generosa amb Barcelona, Administració de l'Estat ja té la clau dels dos principals projectes de futur de la ciutat, l'estació de Sagrera (això ja se sabia) i, des d'ahir, per obra i gràcia del nou equip municipal, la plaça de les Glòries. Quan habitualment es tendeix a deixar de banda l'Estat, l'equip de Xavier Trias va llançar ahir una nova proposta -aquest diari ja va explicar al mes d'agost que s'havia ordenat buscar una alternativa al disseny que ja s'estava realitzant- per a la plaça, que atorga al Ministeri de Foment el poder de permetre o no que el projecte es compleixi. El pla, presentat ahir pel tercer tinent d'alcalde, Antoni Vives, i per l'arquitecte en cap, Vicente Guallart, resol el principal problema que l'actual equip d'Hàbitat Urbà trobava en el projecte engendrat en l'etapa socialista, això és, el desnivell de fins a cinc metres que creava la construcció d'un semitúnel per a la Gran Via. En el nou projecte, la plaça és plana. Un enorme parc plaça de 14 hectàrees, dos parcs de l'Escorxador.

La Torre Agbar vista des de sota de l'actual escalèxtric de la plaça de les Glòries, ahir. JULIO CARBÓ

Més informació

• La plaça de les Glòries, de ciutat a metròpolis
• Els veïns aplaudeixen a priori el pla però dubten que sigui viable
• Una plaça amb dos projectes a la vegada

• Tags: Barcelona

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 2 de la secció de Tema del día de l'edició impresa del dia 18 de gener de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

PDF

.PDF

El preu per obtenir aquesta absència de relleu és la perforació del túnel de la Gran Via a més profunditat del que preveia el projecte anterior. Però tampoc a gaire, per sota dels túnels ferroviaris que s'hi ubiquen per exemple, perquè si no les traces que deixa la rampa d'entrada a la galeria a la mateixa Gran Via són excessivament llargues. La solució adoptada és foradar per la cota on avui s'ubica el túnel de tren que correspon al ramal ferroviari que uneix les Glòries amb l'estació de França.

Perquè això sigui possible, Foment n'ha de permetre la destrucció. I abans abandonar, definitivament, el servei a França.

UN RAMAL EN ÚS / Però amb això no n'hi ha prou. Podria ser que Adif o Renfe volguessin aquest ramal, per exemple, com a túnel de maniobres dels combois. Cosa, en qualsevol cas procel·losa, que obligarà de ben segur a negociar amb l'Estat i per a la qual no hi ha termini. Vives va fixar ahir el 2017 com a primera data perquè tot estigui acabat.

Mentre el vistiplau del Ministeri de Foment no arribi, si és que arriba, l'ajuntament ja ha disposat una solució provisional que sembla que formaria part del paisatge reconeixible dels barcelonins. El pas de la Gran Via, mentre no hi hagi galeria, es farà en superfície, i tallarà en dos el gran parc de 14 hectàrees.

Tal com va detallar la cúpula municipal d'Urbanisme, el nou mantra d'Hàbitat Urbà, barris tranquils i sostenibles en una ciutat hiperconnectada, dirigeix els passos d'aquest projecte. La zona de les Glòries deixa de ser un nus viari de distribució i es converteix en una plaça.

DOBLE IMPACTE / Això té una doble repercussió. Per un costat requereix un front edificat que doni forma a la plaça, i que el nou projecte aconsegueix al reunir tots els equipaments previstos en tres edificis, d'unes vuit plantes, i els blocs de vivendes ja previstos.

L'altre efecte dels treballs de construcció és una alambinada vialitat, encara per definir, que obligarà a reduir la càrrega de trànsit que avui passa per la plaça. Les avingudes Diagonal i Meridiana quedaran truncades pel macroespai. Els cotxes hauran d'agafar altres rutes. No ho tindran fàcil.