Un grup cada vegada més gran de jubilats comença a aplegar-se a les deu del matí a la porta principal d'El Corte Inglés de la plaça de Catalunya. A simple vista, sembla una excursió de l'Inserso, encara que a prop no hi ha cap autocar esperant-los. La majoria dels 70 avis es coneixen d'altres quedades, però res denota les seves intencions. Alguns, això sí, porten rotllos de paper a la mà i altres, armilles reflectants sota les peces d'abric amb la inscripció «iaioflautes». Fins i tot una dona amaga un megàfon a la bossa.

Bus reivindicatiu 8 Diversos 'iaioflautes' col·loquen cartells de protesta. FERRAN NADEU

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 34 de la secció de cv Gran Barcelona de l'edició impresa del dia 02 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

A l'hora prevista en una convocatòria gairebé secreta, les 10.30 hores, comencen a pujar en grup pel passeig de Gràcia fins a la parada d'origen de l'autobús 47. El conductor observa estupefacte com de sobte el seu vehicle s'omple de jubilats, ja amb cartells i pancartes desplegades, que fan sonar els seus xiulets i coregen consignes de protesta.

Tots validen els bitllets. «No volem conflictes, per això paguem el bitllet d'anada i el de tornada. Durant el recorregut repartirem octavilles i penjarem pancartes per protestar per la pujada de preus del transport públic i per la retallada del servei», anuncia Celestino Sánchez, un dels membres més actius del col·lectiu de #iaioflautas (amb hastach inclòs ja que Twitter és un dels mitjans amb què propaguen les seves consignes).

Ja a l'autobús, de camí a Nou Barris, comença l'acció. Crits de «Mas, ¿a quina mútua vas?» i «Cap retallada sense resposta», es barregen amb altres de més típiques d'un autobús escolar com el «si ets conductor de primera accelera, accelera». Altres passatgers els reben en les diferents parades de la ruta, amb simpatia i solidaritat. I molts s'atreveixen a pujar, malgrat anar gairebé al màxim. «Em sembla molt bé que siguin avis els que protesten. La situació està malament. Al bar on treballo de cambrera la gent ja comença a compartir un mateix plat», explica Melina Daluz, de 36 anys, mentre els jubilats que l'envolten li fan gestos d'aprovació amb el polze amunt.

Mentrestant, altres companys reparteixen octavilles, que semblen tretes dels ciclostils dels anys 80, amb el missatge de la jornada, dirigit als usuaris de l'autobús i especialment a Transports Metropolitans de Barcelona: «Rebutgem l'augment de les tarifes i el pla de retallades salarials que ha plantejat la direcció de l'empresa. Volem que es torni a contractar les treballadores acomiadades coincidint amb la supressió de línies. I també demanem la dimissió de la direcció actual». El 47 arriba al final i torna al passeig de Gràcia amb els iaioflautes. Dues hores de passejada i protesta.