elPeriódico.cat

Edwin Winkels Periodista

Al passeig de Sant Joan hi ha un tros de carril bici que, poc abans d'arribar al carrer de Provença, seria idoni per a Ot Pi. Deu ser l'únic ciclista, o dels molt pocs, que aconseguirien avançar per aquest carril sense trencar-se cap os o el cap, ja que el ciclista que segueix recte acaba directament a les escales de la boca del metro. És un dels molts desajustos encara per polir a la xarxa de carrils bici per Barcelona. Ot Pi, de fet, ja ho va fer, baixar al metro sense baixar de la bici. Saltant, com sempre ha sabut fer millor que ningú. És 12 vegades campió del món d'un esport que va néixer a Catalunya anomenant-se trialsin -nom que recorda una beguda sense gas- i que per internacionalitzar-se ara es diu biketrial, un trial sense motor, en bicicletes petitones sobre les quals els conductors són artistes de l'equilibri.

Ot Pi, ahir al Museu Olímpic. EDWIN WINKELS

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 29 de la secció de cv Gran Barcelona de l'edició impresa del dia 27 de juliol de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

Li pregunto a Ot Pi

-únic català amb el nom i cognom encara més curts que un xinès- si Barcelona és una ciutat per anar en bici, però m'entén malament, perquè ell només pensa en el seu esport: «Es pot practicar el biketrial a Barcelona, però sempre respectant el mobiliari urbà». Encara que en alguns carrils bici és just al revés, aquest mobiliari urbà no respecta els ciclistes, ja que el van col·locar

-un quiosc, un fanal, una tanca d'obra, una sortida d'emergència subterrània, una palmera, un pirulí d'anuncis- just a l'eix d'un carril o envaint-lo de manera perillosa. Repeteixo la pregunta i sí, Ot Pi diu que Barcelona és bona ciutat per a les bicicletes, «sobretot després que el Bicing les hagi popularitzat encara més».

Una festa triple

3 Pujo fins a un dels museus menys coneguts de la ciutat, i menys visitats pels barcelonins, el Museu Olímpic i de l'Esport Joan Antoni Samaranch, a Montjuïc, per presenciar el gran dia d'aquest antic campió. El seu és un esport minúscul, molt minoritari, però aquest matí de dimarts honren Ot Pi un expresident de la Generalitat, Jordi Pujol; un cònsol general del Japó, Hidehiro Tsubaki; un secretari d'Estat d'Esports, Albert Soler; un secretari general d'Esports, Ivan Tibau, i una tinenta d'alcalde de Barcelona, Maite Fandos, a més a més de molta gent amiga de l'esport, com el motorista Marc Coma. ¿Per què? Per un costat, perquè tots el consideren un gran ambaixador i emprenedor català. «Un exemple de gent jove que no es deixa desanimar per la crisi», segons Pujol.

Per l'altre, perquè fa festa triple: presenta un llibre autobiogràfic, L'empremta d'un pioner, en català i en japonès; entrega la seva última bici al museu, i presenta una nova bicicleta de la seva pròpia fàbrica, l'empresa familiar catalana Monty, dissenyada amb la ment posada en les seqüeles del terratrèmol del Japó.

Gran frase del seu amic Hiroshi Hirano, president de la Federació Internacional de Biketrial: «Després d'un terratrèmol, quan tots els mitjans de transport fallen i no arriben els equips de rescat, la bicicleta és un gran mitjà per sobreviure». A Barcelona espero que no la necessitem mai per a això. Ja en tenim prou d'arribar amb bici abans i millor que qualsevol en moto o cotxe.