El Periódico

RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA A LA CAPITAL CATALANA

Fills orgullosos del Somorrostro

BCN descobreix la primera de les 11 plaques que retran homenatge als milers de persones que van viure en barris de barraques

HELENA LÓPEZ / BARCELONA

Dimecres, 26 de novembre del 2014

La Julia besa laplaca que recorda des d'ahir els barraquistes al Somorrostro.

El matí d'ahir va ser d'aquells de ¿em coneixes? De cares emocionades. De ho sento, però ara no hi caic. De sóc la Tal, la de Tal Altra. De què dius, Tal, però quina alegria, de debò. D'abraçades sentides. De però com pot ser, si estàs igual. De tu sí que estàs igual. De mira com ha canviat tot, quina barbaritat. De llàgrimes de felicitat i de somriures tristos, en l'estrany espai entre la nostàlgia i la victòria. Una victòria, sobretot, de Julia Aceituno, que amb les seves belles i sàvies paraules va fer emmudir la ciutat; una ciutat que ahir, per fi, li retia homenatge.

«Veig la platja ara, tan bonica, i m'emociono. M'emociono al pensar en totes les persones que vam viure aquí i la misèria que vam passar. I m'emociona veure que ja no som la ciutat oblidada». La Julia va parlar amb el cor i amb les entranyes i es va commoure al recordar el seu germà, que dormia en una manta a la platja perquè a la seva barraca només hi havia lloc per a la seva mare i per a ella. Ell també va lluitar per aconseguir el reconeixement a totes aquelles persones que van ajudar a aixecar la Barcelona que avui coneixem, però no va arribar a temps de veure la flamant placa destapada ahir a la rampa d'accés a la platja del Somorrostro, topònim que la primera victòria de la Comissió Ciutadana per a la Recuperació de la Memòria dels Barris de Barraques -la ponència del nomenclàtor va aprovar el canvi de nom d'aquest tram de la platja a petició d'aquest grup d'activistes.

Després d'una llarga ovació, tots es van acostar a saludar la Julia. «T'he vist i de seguida he sabut que eres del Somorrostro. Jo també vaig viure aquí de nena. Vaig treballar a la fàbrica embolicant caramels. ¿Coneixies la Teresa? Tots deien que era dolenta, però amb mi es va portar sempre molt bé, i em donava un grapat de caramels d'amagat». Parlava una dona elegant, potser una mica més jove que la Julia. Ella li va regalar aquell somriure melancòlic que no l'abandona. «¡La Teresa, és clar! Jo també hi vaig treballar. No era dolenta, però era l'encarregada, era la seva feina», va contestar la Julia, que li va explicar que ella de seguida va entrar d'aprenent de modista en un taller del carrer Comtal.

«Aquest és el meu germà»

«Estic contenta perquè el meu germà surt a la foto. Mira, aquest és el meu germà, la meva cunyada, la meva neboda...». La Julia va assenyalar una de les fotografies del plafó instal·lat al costat de la placa de bronze. Els periodistes Alonso Carnicer i Sara Grimal, impulsors de la campanya, juntament amb el líder veïnal Jordi Giró, també estaven emocionats. «Cada vegada apareix més gent. ¡Mira això!», va dir content Carnicer mostrant la fotografia que li havia donat un dels exveïns d'algun dels 14 barris de barraques que hi va haver a la Barcelona preolímpica que ahir va decidir, per primera vegada, posar-se en contacte amb la comissió. El camí entre la vergonya i l'orgull que han recorregut aquestes persones és llarg i cadascun el fa al seu ritme.

La Julia no va ser l'única que va parlar en un acte que tampoc van voler perdre's fotògrafs que al seu dia van retratar els barris de barraques i les fotos dels quals ajuden actualment a recompondre l'imaginari col·lectiu, com Pepe Encinas i el veterà Ignasi Marroyo. «Ara els joves van a l'Àfrica a fer fotos, a la nostra època veníem a les barraques», va explicar Encinas davant d'una de les seves fotos de la Perona al plafó.

La historiadora Mercè Tatjer, també membre de la comissió ciutadana, va aprofitar el micròfon i la presència de l'alcalde Trias, que va presidir l'acte, per reivindicar la importància de recuperar la història de la ciutat, que va desapareixent de forma fulminant. «Ho veiem diàriament amb els establiments i els edificis», va apuntar la historiadora, que va insistir a dir que la placa descoberta ahir és només la primera d'11. Falta col·locar tres plaques grans més a Montjuïc, el Carmel -al futur museu del barraquisme al turó de la Rovira- i la Perona, i set més petites en nuclis menors però igual de significatius.

Un doblete de Messi, el segundo de penalty en el 90, permiten al Barça mantenerse vivos en la Liga