El Periódico

BARCELONEJANT

Casas, Colom i el mòbil de Picasso

La Fundació Rocamora dedica una mostra al vessant més familiar del creador modernista

Casas, Colom i el mòbil de Picasso

ALBERT BERTRAN

Dilluns, 7 de novembre del 2016 - 19:22 CET

Divendres al matí al carrer de Ballester. Dos operaris surten amb un dibuix de Ramon Casas sota el braç. Degudament empaquetat, això sí. Amb caixa a mida i climatitzada, com ha de ser. El destí no és cap altre que la mostra Ramon Casas, la modernitat anhelada, l’exposició que tancarà al Museu Maricel de Sitges, a partir de la setmana que ve, l’any dedicat al modernista quan es compleix el 150è aniversari del seu naixement. Dies enrere es va fer la mateixa operació, però aquesta vegada amb un mòbil de Picasso que té com a protagonistes quatre gats, i que havia estat penjat, és clar, a Els 4 Gats. L’escultura del malagueny també lluirà a la romana Subur, però, com el dibuix de Casas, fa anys que ocupa la biblioteca de la Fundació Rocamora, un bell palauet isabelí del Putxet que va ser residència, fins a la seva mort, del col·leccionista i mecenes, a més de pintor i escriptor, Manuel Rocamora (1892-1976), un dels personatges més peculiars i més desconeguts de Barcelona.

Vegin, si no. La seva faceta de col·leccionista no només el va portar a reunir a casa seva la maqueta original en bronze del monument de Colom, un ventall firmat per tots els popes de la cultura catalana de principis del XX, d’Àngel Guimerà a Lluís Millet; i una de les paletes de pintor utilitzada, i rubricada, per Joaquín Sorolla; per no citar una partitura dedicada per Frederic Mompou. Sinó que també li va permetre atresorar fons de més importància. Els més curiosos: els mascarons de proa que la seva mare va començar a reunir de la mà de Santiago Rusiñol excavant en els terrenys que compraven a Eivissa. Els més valuosos: les més de 4.000 peces d’indumentària que va recopilar després de l’enuig de trencar una important ceràmica d’Alcora, tresors als quals va dedicar els seus primers passos de recol·lector.

Però no només això, va atresorar un munt de coses més, que per alguna cosa va ser col·leccionista. Tot i que moltes les va donar. Perquè també va ser mecenes. Per exemple, els vestits que van donar origen a l’antic Museu Tèxtil del carrer de Montcada, ara tristament diluït al Museu del Disseny. O la ronda del General Mitre. Sí. No és un error. Rocamora va regalar a la ciutat un bon tros del jardí del seu palauet per construir la via. Això sí que és generositat. Però no es va quedar sense plantes per cuidar. La casa segueix gaudint d’un acollidor racó a l’aire lliure amb palmeres i estany inclòs al qual s’arriba no sense abans veure les nombroses obres d’art que pengen de les parets.

Hi són tots els catalans que es preen: de Marià Fortuny a Modest Urgell, de Ramon Martí Alsina a Francesc Gimeno. I per sobre de la resta, Anglada Camarasa i Ramon Casas. No en va, Rocamora va estar emparentat amb tots dos. Amb el modernista més directament que amb el postimpressionista, potser per això, a la fundació, creada després de la seva mort, hi ha normalment 25 cases. Normalment. Ja que des de divendres n’hi ha 37. Vint-i-dos dels quals formen l’exposició Ramon Casas en família, la mostra que acull peces de la fundació i obres en mans dels descendents per explicar el Casas més íntim.

Catalina, l’estrella

Rocamora el va conèixer bé, compartien orígens burgesos i una vida al marge de les convencions socials, a més de parentiu: una neboda del pintor, Catalina Nieto Casas, es va casar amb un germà seu, Antonio. «Era Casas d’una senzillesa extraordinària, parlava poques vegades de pintura, i mai el vaig sentir parlar malament de ningú, ni criticar cap pintor [...]. Va sentir sempre un profund afecte per la seva família, sobretot per les seves nebodes, a les quals va dibuixar i va pintar en diferents èpoques», així el descrivia en un especial de Destino sobre l’artista publicat el 1969. De fet, el modernista és possiblement un dels artistes que més va pintar la seva família. I Això explica la mostra. «Catalina és l’estrella. No és estrany. Era guapa i va ser qui va unir la família Casas amb la Rocamora», apunta Josep Casamartina, comissari de l’exposició juntament amb Eduardo Rocamora, besnét de Catalina i president de la fundació.

La mostra, petita però acollidora, permet conèixer el Casas més familiar fins al 28 de desembre que ve, però a més a més, també permet descobrir un dels secrets més ben guardats de Barcelona: la Fundació Rocamora.

Platges de Barcelona als anys 80
Envia'ns fotos
de la Barcelona
preolímpica
Busquem imatges de com eren Montjuïc, la platja, El Prat o l'actual Vila Olímpica.
ENVIA'NS LA TEVA FOTO

El club quiere cuatro fichajes y se va a gastar 230 millones de euros