Als veïns de la Bordeta els ha caigut com una galleda d'aigua freda que l'oposició hagi posat pals a les rodes al controvertit pla municipal per desencallar el maleït projecte urbanístic de Can Batlló, la gran esperança de futur del barri. Segons els residents de la zona, representats pel Centre Social de Sants, és «gairebé cínic» que el PSC impedeixi ara tirar endavant un pla que dóna una mica de llum a un projecte «que ells van ser incapaços d'impulsar en 30 anys».

Vista del vell recinte fabril de Can Batlló, al barri de la Bordeta, a Sants-Montjuïc, fa uns dies. DANNY CAMINAL

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 37 de la secció de cv Gran Barcelona de l'edició impresa del dia 04 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

L'ajuntament va arribar a un acord amb la propietat del recinte fabril, la immobiliària Gaudir, que suposava un canvi de modalitat en la reparcel·lació dels terrenys. En un principi, el pacte suposava una injecció d'un total de 10 milions a compte de les arques públiques per ajudar a afrontar els 17 pendents per a indemnitzacions dels pocs veïns i industrials, a canvi dels quals la propietat cedia a l'ajuntament l'aprofitament urbanístic equivalent a una mica més de 5.000 metres quadrats -on en un primer moment la intenció de la propietat era construir pisos de luxe, amb els quals pretenia pagar les compensacions econòmiques.

Aquest acord, presentat a la premsa el 17 de gener, havia d'aprovar-se en comissió el 18, però l'oposició va aprofitar la minoria en què es troba el govern municipal per obligar-lo a retirar-lo, i parar novament la reforma, que ja arriba amb més d'un quart de segle de retard. «Juguen amb Can Batlló per fer-se la punyeta políticament, i sembla que no s'adonen que mentre ells es barallen, queda gent, els últims veïns, vivint en pèssimes condicions al Camí de la Carena, o al carrer de la Constitució, esperant que es decideixin», assegura Jordi Solé, portaveu de Recuperem Can Batlló, plataforma veïnal que lluita per recuperar els 43.700 metres quadrats -el 25% de la superfície total del barri- segrestats rere els murs del recinte fabril.

POLÈMICS 22 MILIONS / El fre posat per l'oposició en ple al pla té un motiu clar. Al marge dels 10 milions citats, el pacte amb la immobiliària també inclou que l'ajuntament es quedarà una finca a l'avinguda de la Mare de Déu de Montserrat -també propietat de Gaudir- valorada en 22 milions d'euros, que suposadament el municipi pagaria en espècies, urbanitzant Can Batlló, una tasca que havia d'anar a càrrec de la immobiliària, que és propietat de les filles del famós estraperlista Muñoz Ramonet.

L'argument de l'oposició és de pes. Consideren desproporcionat pagar -de la forma que sigui- aquesta quantitat per una parcel·la sense ús urbanístic. Tampoc els va fer cap gràcia que l'ajuntament presentés el pla abans d'aprovar-lo. Els veïns no es fiquen en això, però consideren que si aquest és el camí perquè la immobiliària abandoni Can Batlló, benvingut sigui.