El Periódico

Català de l'Any 2016

ÚLTIMA HORA La Policia Nacional registra el domicili de l'expresident Jordi Pujol

INVESTIGACIÓ SOBRE EL PASSAT DE LA CIUTAT

Dones de Barcelona

<b>Un llibre recopila</b> històries de dones reals o de llegenda entre els segles IV i XIX

L'autora proposa sis itineraris per Ciutat Vella

CRISTINA SAVALL
BARCELONA

Dijous, 8 de desembre del 2011

Registre 8 Tres burots (espècie de duaners municipals) comproven que una dona no entra aliments a Barcelona sense pagar taxes. La de burot, o madrona, va ser la primera feina municipal per a dones.

L'escriptora i editora Elisenda Albertí explica que Barcelona és plena de places, de carrers, de plaques i de monuments que rememoren el passat. «Gairebé sempre es refereixen a homes, mentre que les dones, actives i essencials en tots els temps, queden amagades sota el teló de l'oblit. Són els homes els que han escrit la història». Aquesta certesa la va portar a desenterrar les empremtes d'aquelles heroïnes, reals o imaginàries, que aconseguien destacar malgrat totes les dificultats.

«En vida, aquelles dones no van ser ni tan invisibles ni tan silencioses com ha deixat escrit la història. Per això les reivindico amb tota la seva diversitat», explica Albertí, que publica Dones de Barcelona. Històries i llegendes barcelonines des del segle IV fins al XIX (Orígens). Aborda llargs anys durant els quals les dones van ser pràcticament anul·lades de les cròniques històriques. «Volia rescatar les seves veus», assenyala l'autora, que proposa sis itineraris per Ciutat Vella per conèixer els espais on van passar les històries viscudes per dones com la Canuda, la reina Elionor, Santa Eulàlia, les bugaderes d'Horta que baixaven la roba neta en carro fins a la Catedral de Barcelona, la jove Carmeta que va sortir a passejar despullada i la Juliana, la filla il·legítima d'una esclava a qui un mercader pretenia robar l'honor.

Per atraure la curiositat, Albertí planteja una sèrie de preguntes: ¿Quina dona dóna nom al carrer de la Canuda? ¿En quin carrer es va obrir la primera agència matrimonial? «En el fons, tota llegenda amaga una mica de veritat», assegura. La documentació d'aquestes històries, moltes de tradició oral, l'ha trobat en llibres antics sobre llegendes de Barcelona i en diaris de l'època. Albertí insisteix que no és un llibre de biografies, sinó d'històries amb la màgia d'un conte.

Destaquen dos relats, diferents versions sobre la dona que dóna nom al carrer de la Canuda, documentada el 1446. La més romàntica explica que el jove hereu d'una rica família es va enamorar bojament de l'airosa i esvelta criada. Va anar a demanar la seva mà al pare d'ella, que li va denegar el permís per casar-se amb la seva filla. El motiu que li va donar el que ell pretenia com a sogre va ser que «la dona pobra que contrau núpcies amb un home adinerat queda lligada i sotmesa de per vida al seu marit». El pretendent no es va donar per vençut. Va recórrer a un notari i va cedir la meitat més un cèntim de la seva fortuna a Canuda, que va ser reconeguda com una gran dama per la seva noblesa i honestedat. La segona història ja no és de color rosa, ja que assegura que es deia Canuda per ser la dona d'un home prematurament canós.

Dones de Barcelona revela qui podien ser les primeres funcionàries municipals. Des de l'edat mitjana i fins ben entrat el segle XX, uns funcionaris anomenats panots controlaven que ningú entrés aliments a la ciutat sense pagar taxes. Escorcollar les dones creava situacions compromeses i Madrona, una veïna del carrer d'Allada, va ser la primera panota. Passa per ser també la primera funcionària municipal i, després d'ella, les panotes van passar a ser madrones.

Barça y Madrid afrontan una jornada de máxima presión con el liderato en juego