elPeriódico.cat

Fa una mica més de 30 anys, en l'ocàs del franquisme i amb l'augment de les reivindicacions socials i veïnals, María Teresa Alsina anava trucant porta per porta als seus veïns per convèncer-los que se sumessin a les manifestacions del barri on vivia, a l'Eixample. Avui en dia, viuda de 71 anys i endeutada de per vida, ni tan sols ha trucat a la porta de cap veí del seu bloc, el número 257 de l'avinguda del Marquès de Mont-roig, a Badalona, perquè s'uneixin a les protestes en contra de l'execució hipotecària de la seva vivenda. Sí que ho ha fet el seu fill de 39 anys, que ha avisat la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, entitat que va aconseguir reunir desenes de voluntaris per impedir el 6 de maig que la fessin fora del seu pis a causa d'un deute contret amb el banc i que, després de la mort del seu marit i la pèrdua de feina del seu fill, no pot assumir.

PenaMaría Teresa Alsina, pensionista que afronta un desnonament, davant el portal de casa seva, ahir. GUILLERMO MOLINER

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 33 de la secció de cv Gran Barcelona de l'edició impresa del dia 25 de maig de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

Els afectats per la hipoteca, que intenten sabotejar les execucions hipotecàries allà on es produeixen, es tornaran a enfrontar als procuradors de Caja Sol que intentaran apoderar-se de la vivenda avui amb reforç policial. La María Teresa és conscient que se n'haurà d'anar tard o d'hora perquè no pot afrontar el deute que va contraure per ajudar el seu fill. «Ells m'acabaran fent fora, però el cert és que no arribaran a cobrar mai aquests diners, perquè sóc viuda, estic malalta i només visc d'una pensió de 500 euros», explica.

Emparada per la llei actual, l'entitat financera es va quedar amb la vivenda pel 50% del seu valor de taxació, de manera que la pensionista va perdre el pis i a més a més ha de fer front a un deute de 160.000 euros, segons explica la plataforma.

Amiga solidària

Fa unes setmanes, el cas de la María Teresa va commoure una amiga que hi havia treballat «en l'època en què sí que s'aconseguia feina». La dona ha comprat un pis a Terrassa i l'hi cedirà a la María Teresa perquè s'hi estigui per només 300 euros al mes. Ja hi ha portat algunes coses. Els voluntaris de la plataforma, molts dels quals també han perdut casa seva, els van traslladar part dels mobles de forma gratuïta.

La María Teresa ja no necessita casa seva, a Sant Roc, però s'hi quedarà com a símbol de resistència pel que, sense cap mena de dubte, diu, és una llei injusta. La depressió i la fibromiàlgia no li han impedit acostar-se diverses vegades a l'acampada de la plaça de Catalunya. Ella també és una indignada. Avui espera que el seu fill no perdi el cap ni que agredeixi, víctima dels nervis, cap policia. Sense poder controlar el plor, confessa que no li fa vergonya dir que no pot pagar el seu deute. «Amb 30 anys, era una dona de motxilla a l'esquena que es menjava el món. Ja no em queden forces. El món se m'ha menjat a mi».