elPeriódico.cat

De la no tan vella consigna Salvem la Colònia Castells pràcticament només en queden un parell de descolorits cartells penjats a les cases dels pocs resistents. Des de fa uns mesos, quan va començar l'ofensiva d'enderrocaments de dos dels quatre passatges que conformaven el barri, és més que evident que el que en una altra època va ser un oasi de casetes baixes al centre de les Corts ja no hi ha qui ho salvi. A la part que va des del carrer d'Entença fins al de Castells -una parcel·la que comprèn la primera fase de la remodelació- ja hi queden menys d'una desena de cases, habitades pels pocs veïns que encara no es resignen a acceptar el que ja és imparable. Tots ells estan pendents que el dia menys pensat hi vagi la policia per treure'ls de casa seva, que ja no és seva perquè les expropiacions fa temps que es van tancar i l'ajuntament ha denunciant judicialment els últims díscols.

Desolador aspecte actual de la Colònia Castells, en procés de transformació. ARXIU / ALBERT BERTRAN

Un carrer de la Colònia Castells el desembre del 1999, abans dels enderrocaments. ELISENDA PONS

Més informació

• Resistir a la trinxera

• Tags: Barcelona

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 34 de la secció de cv Gran Barcelona de l'edició impresa del dia 09 de octubre de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

PDF

.PDF

Molts d'ells no entenen les presses per enderrocar la Colònia quan és evident que no hi ha diners per iniciar la reforma urbanística de l'espai. «Fan fora la gent de casa per convertir el barri en un gran solar», explica el Marc, un dels impulsors de la campanya Salvem la Colònia Castells. Ell viu al carrer de Castells, a la vorera de la segona fase. La situació dels veïns d'aquesta part tampoc és esperançadora. De moment ningú els vindrà a fer fora de casa seva -potser al Marc sí, ja que la seva és una casa okupada-, però per molts aquest és precisament el problema.

VIURE ENTRE RUÏNES / La Mariana és veïna del Marc. Viu a la barriada des que es va casar, fa mig segle. Allà ha construït la seva vida i ha aixecat la seva família. La seva vivenda pertany a la segona fase, al carrer i mig que segueix dret, i per al qual, de moment, no hi ha cap projecte. «Em cau el món a sobre quan surto al carrer i veig com està el barri», explica trista. Viu just davant d'un enorme terreny buit. Davant d'un solar ruïnós i de les últimes cases buides, també pendents d'enderrocar. «Fa un any vaig demanar instal·lar-me en un dels pisos buits de la primera fase i encara no me n'han dit res», apunta plenament conscient que la construcció dels pisos per acollir els afectats de la segona fase va per llarg.

L'estiu del 2010, ara fa poc més d'un any, l'ajuntament va entregar les claus dels pisos que acullen els afectats de la primera fase de la colònia amb dret a reallotjament, tots els que vivien allà abans del 2001. Es tracta d'un bloc a la travessera de les Corts, a pocs metres de la colònia, i 14 d'aquests pisos van quedar des del primer moment buits i estan així des de fa més d'un any, ja que alguns dels afectats que hi tenien dret no els van voler. Mariana somia poder-s'hi mudar com més aviat millor. «A la casa del costat no hi viu ningú, i tinc unes humitats que no em deixen viure. Aquí no t'hi pots estar. Ens costarà la salut», insisteix la dona, que critica que han deixat només quatre fanals a tot el carrer i «fa por sortir a fora».

NOMÉS RUMORS / Ni la Generalitat ni l'ajuntament, els dos responsables de tirar endavant la transformació del barri, parlen clar sobre l'assumpte. Ningú s'atreveix a donar dates sobre quan començaran a construir-se els promesos pisos, equipaments i zones verdes previstos al lloc, ni amb quins diners. Tampoc revelen les incògnites sobre les indemnitzacions. Segons l'acord ja firmat, les recompenses als propietaris de les vivendes haurien de ser totes iguals. Totes d'acord amb els preus del 2007, és a dir, preus que no es corresponen en absolut amb els del 2011. «No acceptarem una indemnització menor de l'acordada», assegura Maria Rosa Almansa, presidenta de l'associació de veïns Colònia Castells Segona Fase, que assegura que «oficialment» no han rebut notícies ni que el projecte estigui parat ni que les indemnitzacions hagin variat. Extraoficialment, al barri fa temps que corre el rumor que les indemnitzacions per a la segona fase seran un 30% més baixes que les dels seus veïns -ja recol·locats i amb els diners al banc-,

tot i que ningú en sap aclarir la procedència. Així, molts veïns de la segona fase se senten atrapats en un barri que ja no és tal. Temen que la situació s'eternitzi i que hagin de viure molts més anys en un ambient gens agradable.

«Més que quan construiran els pisos, el que ens preocupa és l'estat en què està ara el barri. Fa fàstic», assegura Almansa. Com la Mariana, aquesta veïna afirma que en la situació d'«abandonament total» en què es troba l'espai, a la nit fa por sortir. «Això ja no té res a veure amb el que era. Ja no saps qui hi viu, aquí», apunta. Fonts municipals asseguren que la intenció del districte és, una vegada «s'hagin acabat els desallotjaments i els enderrocaments», netejar bé els solars per donar-los un «ús provisional», que negociaran amb els veïns.