El Periódico

solidaritat

Els municipis pressionen el Govern perquè obri les portes als refugiats

L'alcaldessa de BCN encapçala la crida de desenes de representants municipals catalans per a la manifestació d'aquest dissabte

Els municipis pressionen el Govern perquè obri les portes als refugiats

JORDI COTRINA

 

MAURICIO BERNAL / BARCELONA

Dimecres, 15 de febrer del 2017 - 13:13 CET

Una frase resumeix el sentiment al voltant del qual es van congregar ahir al matí desenes d’alcaldes i representants municipals de Catalunya: «Podem acollir més i podem acollir millor». La va pronunciar l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, al final d’un acte convocat per la campanya 'Casa nostra, casa vostra' en el marc dels prolegòmens de la manifestació que tindrà lloc aquest dissabte a Barcelona a favor de l’acollida de refugiats.

Ni un sol dels discursos pronunciats al costat del comptador d’ofegats de la platja de la Barceloneta
–258 morts aquest any al Mediterrani, i sumant– va deixar de retreure al Govern de Mariano Rajoy l’incompliment dels compromisos adquirits amb la UE en matèria d’acollida. Els alcaldes pressionen. Els municipis volen acollir.

«El que hi ha en joc són els drets humans i les vides de les persones que fugen de l’horror, de la misèria i de la guerra», va declarar Colau, que seguidament va culpar «directament» «la política europea de fronteres» de la sort de «les persones que han mort» intentant arribar a Europa. «Així de cru», va postil·lar. Davant de la passivitat que l’Estat ha demostrat a l’hora de lidiar amb aquest tema, els municipis, va dir Colau, han «augmentat els recursos propis» per atendre les persones que arriben
–perquè n’estan arribant, va dir, i els municipis els estan acollint–, «encara que l’Estat no els vulgui ni veure». «Si l’Estat no ho vol fer o no ho pot fer, les ciutats sí que ho volem fer i ho podem fer».

COLORS POLÍTICS DIVERSOS

L’alcalde de Sabadell, Juli Fernández (ERC), i les alcaldesses de Santa Coloma, Núria Parlón (PSC), Badalona, Dolors Sabater (Badalona En Comú), i Sant Cugat del Vallès, Mercè Conesa (PDECAT), entre altres, van subratllar que al marge dels colors que enarboren políticament els uneix el desig de posar les seves administracions al servei de l’acollida. «Som de forces polítiques diverses però estem d’acord en una cosa: l’acollida –va dir Fernández–. Acollir és una responsabilitat i una obligació, i en aquest sentit, no acollir no és una opció. La nostra tasca com a alcaldes –va continuar– és explicar que acollir és una manera de reconèixer els drets fonamentals de les persones d’aquest món». Fernández va recordar que cada generació europea ha tingut el seu motiu de vergonya. Va citar Srebrenica, i va portar a col·lació, sense esmentar-les, les grans guerres. El mur del rebuig és la vergonya de l’Europa actual.

Les xifres darrere del clam dels alcaldes indiquen que a finals de l’any 2016 el Govern espanyol només havia rebut 898 dels 17.000 refugiats que s’havia compromès a acollir, segons dades de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR). Menys d’un 5% del total. Per aquests mínims es mouen les xifres de l’esperit d’acollida europeu: l’estadística general, la que agrupa tots els països membres, apunta a una mitjana de compliment del 7% de les quotes compromeses. «Si no hi ha un canvi urgent en el rumb de les polítiques de migració –adverteix la CEAR en el seu últim informe anual– el dret d’asil serà un record del passat per a una comunitat de nacions que es va prear de ser referència en matèria de drets humans». «Les possibilitats d’obtenir protecció internacional –continua l’informe– i d’emprendre una nova vida en un país industrialitzat són cada vegada menors a causa de la progressiva impermeabilització de les fronteres».

EINES

Les administracions municipals, que juguen amb l’avantatge de tenir el contacte més pròxim amb el ciutadà, s’ofereixen a fer la feina, o si més no una part de la feina. «Des de l’Administració local tenim la responsabilitat de donar resposta a aquesta crisi que ens avergonyeix, però no tenim les eines necessàries», va dir Sabater. L’alcaldessa de Santa Coloma, per la seva banda, va dir que els municipis estan bregats no només en les tasques d’acollida –gràcies a l’arribada massiva d’immigrants a finals del segle passat i principis d’aquest–, sinó també en l’elaboració del discurs col·lectiu destinat a contrarestar la xenofòbia i el racisme: la percepció de l’altre com a amenaça.

Carles Aleñá, que tenía un año más de contrato, ha aceptado la oferta para quedarse en el Barcelona