elPeriódico.cat

La gent feia cua divendres a la nit davant la caixa registradora per adquirir Els cossos oblidats, tercer poemari editat de Salvador Iborra (València, 1978-Barcelona, 2011). L'Espai Mallorca, un dels inquiets centres culturals del Raval, va acollir un homenatge en memòria del poeta apunyalat i malferit de mort el 29 de setembre a la matinada al davant de l'entrada de casa seva, al fosc carrer Palma de Sant Just, a Ciutat Vella.

Jaume Comas recita poemes de Salvador Iborra, que apareix a la foto penjada a la sala. JONATHAN GREVSEN

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 40 de la secció de cv Gran Barcelona de l'edició impresa del dia 20 de novembre de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

Va morir, als 33 anys, dessagnat per les ferides d'un ganivet de cuina després d'una absurda discussió per recuperar la bicicleta que a la mitjanit tocada havien robat a un amic. El vehicle de dues rodes simbolitza la independència, l'evolució i el desenvolupament personal. Era una qüestió de principis. «El van matar per ser bona persona. Els seus assassins mai van llegir un dels seus versos. La seva mort és tan amarga com la de Pier Paolo Pasolini en una platja d'Ostia. Ara tenim el privilegi de rellegir-lo i no oblidar-lo», va assenyalar el seu amic íntim, l'escriptor de Palma de Mallorca Sebastià Bennasar, autor del text intimista que va llegir la periodista Eva Piquer.

Llàstima que els seus anteriors llibres Un llençol per embrutar i Les entranyes del foc estan descatalogats. «Haurien de reeditar la seva obra en un sol volum i recopilar els seus poemes inèdits», va clamar Bennassar, que va conèixer Iborra en un congrés de joves escriptors en llengua catalana.

Bennasar, Orland Verdú, Sergi Sancho, Pau Vinyes, Antoni Trobat, Anna Cortils i Bel Olid van compondre un emotiu retrat del poeta del desamor, el cavaller medieval del segle XXI, un passejant a qui sempre acompanyava una llibreta, on traçava el mapa d'aquell territori mental que convertia en poemes. A vegades fumava en pipa. Els llibres eren la seva finestra al món. S'enamorava amb facilitat. Seductor, viatger, periodista de crònica negra al Diari de Balears, on li deien el Dostoievski per la qualitat literària dels seus relats. Culte, de gustos extravagants. Li agradava escoltar cançons de Demis Roussos per internet i entonar Lili Marlen, cançó a la qual va dedicar un preciós poema. Trucava als seus amics a altes hores de la matinada. Era valent, conversador amè, melancòlic. Adorava Gabriel Ferrater.

«¡Si veiés aquest local ple i la de persones que han comprat el seu

llibre!», va sentir la Rosa, la germana del poeta, que no podia contenir les

llàgrimes. Va arribar, amb retard, en tren des de València. La van esperar, i va poder sentir les paraules llegides per Piquer: «Sap greu pensar en els poemes que no ha creat, però si el recordem, no morirà del tot».