Són confessionaris sense parapets, punts de trobada sense cita prèvia, barres on socialitzar o on intimar, laboratoris d'alquímies directes al paladar, bandes sonores a ritme de brindis, fonts infinites de destil·lats, escenaris de nits inoblidables i també de ressaques letals. Els bars formen part de les biografies personals, de les amistats, els amors i les xafarderies de la majoria de mortals, fins i tot els abstemis (que per a ells hi ha els còctels sense). Parlem dels bars per a copejar, de les cocteleries clàssiques i de tot local on el que prima és la beguda. És a dir, del bar en el sentit més anglosaxó de la paraula. I segons sembla, Barcelona, que es cola en tot rànquing que es valori, també cultiva èxits pels seus paradisos del trago. Entre els últims èxits, el triplet de Dry Martini, Boadas i Mutis entre els 50 millors del món seleccionats per experts per a la revista Drinks International.

Màgia al got mesclador 8 Bàrman del Dry Martini en acció. ELISENDA PONS

Un immortal de Ciutat Vella 8 Ambient de la cocteleria Boadas, divendres passat a la nit. FERRAN NADEU

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 32 de la secció de cv Gran Barcelona de l'edició impresa del dia 06 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

Els editors de la revista i els especialistes (mixòlegs, periodistes del ram, bàrmans premiats, empresaris i altres) de nombrosos països van votar i van exalçar a finals de l'any passat els suposats millors. Per les seves copes, pel seu ambient, pel seu servei, pel seu poder, per la seva genialitat... Els novaiorquesos i els londinencs copen la majoria dels 10 primers llocs del magazín britànic (el guanyador és el PDT -Please don't Tell-, un clandestí de Manhattan, i el segueixen Connaught i Artesian, de Londres) i la resta es reparteixen entre 16 països. D'espanyols n'hi ha tres, tots a la capital catalana.

Per ordre, el més destacat és el Dry Martini (Aribau, 162), la cocteleria de l'infatigable empresari Javier de las Muelas, que també va ser un dels cinc nominats l'any passat al premi World's Best Cocktail World que s'entrega a Nova Orleans. En aquest cas, s'ha enfilat al número 12 en el nou top dels 50 millors. Malgrat ser un clàssic (1978) a la ciutat, vestit amb fustes nobles, cuir, uniformes blancs i públic de totes les edats, té el mèrit d'exercir de motor creatiu en matèria coctelera, sumant les novetats al repertori de sempre. Fins i tot ha obert al costat The Academy (tots dos connecten a l'interior amb el clandestí restaurant Speakeasy) on el client pot acabar rere la barra o rebent cursos de mixologia per poder deixar-se anar a casa. De las Muelas, amb el local sempre ple, assenyala que els premis tenen l'incentiu de «crear marca» i fer que el local sigui «reconegut a tot el món», i se li facin els honors sempre a Londres, la capital del còctel.

En el lloc 37 figura un clàssic ja mític a la ciutat, el Boadas (Tallers, 1), nascut el 1933, sentenciat el 2007 i amnistiat per obra i gràcia dels seus incondicionals, que el van salvar de la febre especuladora. La propietària, Maria Dolors, filla de Miguel Boadas, ja gairebé no s'hi deixa veure, però el petit local segueix tan autèntic, amb els seus bàrmans uniformats, els seus fidels clients i els respectables viatgers que el troben en guies i hi acudeixen amb fervor per deixar-se seduir per tragos màgics i servei del d'abans.

Amagat

No tot havien de ser valors segurs, així que també entra, amb el número 45, el Mutis, aquell clandestí que va completar el triomfal Bar Mut. És un restaurant amb cocteleria i accés restringit, però el seu secretisme, interiorisme i qualitat l'han fet despuntar internacionalment.

Entre molts altres mèrits locals, el premiat restaurant i vinoteca Monvinic va aparèixer al Wall Street Journal com a possiblement el millor bar de vins del món, com un dels millors per Financial Times i un dels cinc top de la revista Food&Wine. Malgrat aquesta maleïda crisi, Barcelona encara té gust de brindis.