elPeriódico.cat

Tot i que, tenint en compte els temps de vaques bastant més que magres que vivim, potser no arribin a veure mai l'escola dreta una altra vegada, vist el que es va veure ahir al passeig marítim de la Barceloneta, al barri li poden faltar moltes coses, però en té una d'assegurada: futur. La Plataforma pel CEIP Mediterrània va tornar a sortir al carrer per reclamar el que fa quatre anys que demana amb tanta insistència com raó: una escola «d'obra» per als seus fills, amb luxes com per exemple menjador, gimnàs o biblioteca. En aquesta ocasió, la mobilització es va fer en forma de happening, traient la biblioteca al passeig, equipament inexistent al centre educatiu des de fa quatre anys, quan van haver de mudar-se als barracons instal·lats al pati del veí CEIP Alexandre Gal·lí perquè el seu col·legi va ser enderrocat a causa de l'aluminosi.

'Happening' del CEIP Mediterrània al passeig Marítim, ahir. FRANCESC CASALS

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 38 de la secció de cv Gran Barcelona de l'edició impresa del dia 12 de maig de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

I, més enllà de la, a aquestes altures, gairebé heroica lluita de les mares del centre, l'acte simbòlic d'ahir a la tarda -van treure unes quantes taules i llibres i un cartró en què es llegia «biblioteca»- destil·lava optimisme per la implicació del barri. De tot el barri.

QUATRE ANYS DE SILENCI / Àlex Ayza, Albert Romero, Kimberly Díaz i Dídac Comellas -també coneguts com a Move, Alver, Kim i DJ Daidis, quan s'ajunten, Pòquer d'Asos- són quatre nois del barri de 17 anys, ahir presents en la concentració, on van presentar la cançó que han escrit expressament per la causa, interpretació que va fer posar els cabells de punta a més d'un. Quatre anys de silenci, com es diu la cançó, va arrencar somriures sobretot entre les combatives mares, amb enginyoses perles com un fi «es voti a qui es voti, si al final és igual, després surt un tonto dient que el Mediterrània és al Raval» -en al·lusió a una declaració televisiva de Xavier Trias famosa al barri-. O un no menys contundent «a tots ens molaria ser la mà de la vella que va pegar Hereu», rematats amb un constructiu: «Si no el construeixen ells, el construirem nosaltres».

Després d'uns quants anys d'endarreriments, les obres del centre haurien d'haver començat el primer trimestre d'aquest any, però, entrat ja el cinquè mes, tot segueix aturat.