Miquel Sen Periodista

La millor novel·la que s'ha escrit sobre un mercat viu és El vientre de París, d'Émile Zola. S'inicia explicant com, entre la boira i el fred, els pagesos condueixen els carros carregats amb tot allò que alimentarà la població parisenca. Escoltant Montserrat Casanova, que treballa des dels 14 anys a la seva parada a la plaça dels pagesos de la Boqueria, tenim la mateixa sensació, gairebé cinematogràfica, de saber com es munta una parada amb els productes propis de l'hort mentre la ciutat dorm.

La parada de la Montserrat, a la plaça dels pagesos de la Boqueria. JOAN PUIG

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 41 de la secció de cv Gran Barcelona de l'edició impresa del dia 03 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

La Montserrat és un exemple de totes les pageses que venen els seus productes de proximitat als voltants dels mercats. A partir de les hortes que té a Santa Coloma de Cervelló, ens tempta amb unes verdures i unes fruites d'una frescor irreprotxable. És un emplaçament idoni per adquirir els ingredients de l'hort que els va bé el fred, com les carxofes -tancades, a dos gustosos euros el quilo-, la col arrissada -anomenada col de la neuSEnD o les escaroles, espectaculars, que evoquen la temporada del xató.

Atenció a la pera flor d'hivern, a 1,80 euros el quilo, i els grelos, àlies les fulles dels naps, una verdura que proporciona al plat un verd espectacular. Amb els grelos es poden preparar els grans caldos gallecs o cuinar-los a la italiana, barrejats en un sofregit amb carn al qual s'afegeix la pasta.

Com que la Montserrat planta la seva primera collita de faves i pèsols a mitjans del mes d'agost i la segona a l'octubre, la que donarà les faves de primavera, ara ja està venent les d'hivern. Uns pèsols a 4,90 euros el quilo plantats a 10 quilòmetres de les nostres cassoles, acabats de collir, són la millor reivindicació culinària de la feina a les hortes de proximitat.

Paral·lelament, en altres parades de fruites i verdures, el reclam el fan les pomes. Encara hi ha fuji de Girona, estan apareixent les marlene suïsses alhora que comencen a vendre's les taronges Navelate, probablement les millors de tota la temporada de cítrics.

Si deixem la verdura per buscar peixos de proximitat, la sorpresa poden ser les sardinetes, que donen uns fregits de gran nivell. Bon moment per comprar sípies petites, que cotitzen entre 14 i 18 euros el quilo, o rap de la costa, ja sense els preus al·lucinants de fa setmanes. En canvi, els musclos, una referència bàsica quan es vol menjar gustós i barat, provenen de les bateas gallegues. Costen al voltant dels tres euros el quilo, estan plens i tenen gust de mar.

Dins d'aquesta lectura gustosa i econòmica del mercat, el lluç, a 8,90 euros el quilo, és un recurs segur, tant com ho és -en pla proteïna vermella- recuperar el jarret per estofar o donar-se el capritx de rostir un cabrit de la serra de Los Filabres, el millor d'Europa, amb perdó de Grècia i d'Itàlia.