El Periódico

La sabateria de Peret

Calzados Fortis és una de les poques botigues de Barcelona on es poden comprar botins de taló cubà

La sabateria de Peret

CARLOS MONTANES

Dissabte, 13 de febrer del 2016 - 00:09 CET

Emboscada com un maqui, resisteix entre una successió gairebé ininterrompuda de botigues d’informàtica, electrodomèstics i telefonia una honesta sabateria de barri. Un soldat japonès en un atol perdut del Pacífic que no accepta la capitulació imperial, això és el que sembla Calzados Fortis a la ronda de les botigues d’aparells que és Sant Antoni.
 El comerç està especialitzat en sabates per a plantilles, per a peus delicats, amples especials, taló cubà i models retro, segons la seva targeta. Però ens interessen sobretot els botins de taló cubà, una peça que, com Billy Childish , ha sabut quedar-se quieta durant el temps suficient perquè ara el món torni a buscar-la.

Per entendre’ns: els botins de taló cubà dels quals parlem són els que sempre ha portat El Fary , amb cremallera al lateral interior. A Calzados Fortis en tenen amb bastanta i molta punta, amb taló cubà i semicubà (una mica més baix) i en quatre colors: negre, blanc, bordeus i jacint (un marró). Si les combinacions resultants són insuficients per satisfer el client, «es poden encarregar en xarol groc, per exemple», diu Lluís Gràcia , propietari de l’establiment. Seran una mica més cares, això sí. Estan fabricades a Almansa, província d’Albacete, i són un article de qualitat que a poques botigues més de Barcelona es poden trobar.

«Abans en teníem fins al número 42. En els últims anys hem ampliat els números fins al 46», diu Gràcia . Passa que als incondicionals de tota la vida dels botins de taló cubà s’hi han sumat «els joves dels pantalons de tub». Les noves generacions són més altes i tenen els peus més grans.

A Calzados Fortis no han deixat mai de vendre botins de taló cubà des de finals de la dècada de 1960 o principis de la de 1970. Gràcia , 54 anys, no pot precisar amb exactitud quan van arribar. Eren llavors i als anys 80 un calçat de pinxos i d’artistes, un manifest estètic que deia: aquí em teniu.

Abans del seu lost weekend evangèlic, Peret va comprar a la sabateria en qüestió, molt pròxima al nucli rumber del carrer de la Cera, i possiblement Chacho , Los Amaya i altres titans de la rumba catalana menys populars que el Rei fossin els clients als quals Gràcia anomena «els músics».

Amb una bona sola de cuir, els botins de taló cubà van de primera per ballar. O com a mínim milloren l’estètica del ballarí. Quan La Paloma era oberta i funcionava com a sala de ball amb vetllades de tarda, hi havia qui passava per Calzados Fortis a comprar-ne un parell, se’ls emportava posats i deixava a la botiga les sabates velles per tornar a recollir-les a la sortida del ball.

¿En portava el Watusi?

Diria que en cap moment d’ El día del Watusi va escriure Francisco Casavella res sobre el calçat que porta el Watusi. Ho escrivís o no, sempre me l’he imaginat amb uns botins de taló cubà, gairebé l’única possibilitat de ser un paio que molava de cap a peus a Espanya el 1971.

Deixant al marge els botins de taló cubà, el comerç de Gràcia ofereix altres models per donar el cop: de fantasia, Oxford, de gàngster... I a l’estiu, sabates trenades de Mallorca per anar com un figurí sense passar calor.

La sabateria la va obrir l’avi de Gràcia la dècada de 1920. El sostre era de vidre i a través d’aquest es veia el magatzem (i les cames de les dependentes quan eren al magatzem). Als anys 60 s’hi va fer una reforma i es va canviar la caixa registradora National de bronze per una Regna sueca. No s’ha tocat res des d’aleshores.

La botiga està davant d’un edifici de Núñez i Navarro que és on hi havia el Gran Price, temple barceloní de la lluita lliure i la boxa. La Rosa , la dependenta dels matins, hi va entrar d’aprenenta als 14 anys. Ara en té 51.

En las trece temporadas que lleva en Primera División con el Barça, de los 37 equipos a los que se ha medido han sufrido su voracidad goledora

El técnico puso en duda el compromiso del delantero, al que dejó en la grada en Ipurua