elPeriódico.cat

Les naus de Can Ricart són, sens dubte, un problema recurrent per a l'ajuntament de la ciutat. En el mateix moment en què la mobilització veïnal va impedir el pla d'enderrocament de la major part de la superfície construïda del complex industrial va néixer un gran interrogant: ¿què s'hi pot fer? Una de les primeres coses que va fer el govern municipal de CiU va ser intentar donar-hi una resposta. L'estiu passat Hàbitat Urbà es va reunir amb el Ministeri de Foment i, segons confirmen diverses fonts coneixedores dels detalls de les converses, va oferir albergar a l'antiga fàbrica del Poblenou la seu barcelonina del Museu Nacional d'Arquitectura i Urbanisme. Aquí s'ha d'entendre nacional com a espanyol.

Les instal·lacions del complex industrial de Can Ricart, al Poblenou, ahir. JULIO CARBÓ

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 33 de la secció de cv Gran Barcelona de l'edició impresa del dia 17 de gener de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

PDF

.PDF

Les converses es van aturar a partir del moment en què el llavors president, José Luis Rodríguez Zapatero, va convocar les eleccions per al 20 de novembre. Se suposa que quan el nou Executiu de Mariano Rajoy estigui ja establert, en especial la titular de l'obra pública, Ana Pastor, es reobriran les negociacions. Això sí, la conjuntura econòmica no sembla que estigui per fer grans dispendis.

La tercera tinència d'alcaldia, la d'Hàbitat Urbà, va assenyalar a aquest diari que en efecte «es van mantenir converses amb el ministeri, però no es va arribar a fer mai cap proposta en ferm, ni es va oferir cap terreny. Tampoc Can Ricart, que no s'ha d'oblidar que no és de propietat municipal». El mateix portaveu municipal va assenyalar que la tinència «sempre ha comentat que li semblava interessant l'àmbit de les Glòries» per a la ubicació de la seu barcelonina del museu.

CASA DE LES LLENGÜES / Les naus de Can Ricart havien d'albergar, en un inici, el Linguamón, l'anomenada Casa de les Llengües, un centre que hauria depès de la Conselleria de Cultura de la Generalitat. L'arquitecta Benedetta Tagliabue va arribar, fins i tot, a realitzar un projecte per a la seu d'aquesta nova institució. L'alt cost va acabar per deixar el pla en un calaix.

La referència a l'àmbit de les Glòries, per part d'Hàbitat Urbà, s'acosta a la proposta del PSC, a través del responsable en matèria urbanística, Jordi Martí, de situar el museu del Govern central (es necessiten uns 7.000 metres quadrats) a l'edifici del Dhub, la famosa grapadora del despit d'Oriol Bohigas.

En opinió d'alguns dels veïns del Poblenou, aquesta proposta conté alguns grans avantatges. A saber. La més discutible, encara que possible, és pressuposar que sigui positiu que el finançament depengui de l'Estat i no de la Generalitat, tenint en compte la pobresa que habita a les arques de l'administració autonòmica. Amb un ajust de 40.000 milions penjant de la Moncloa, és difícil dir qui es troba en la pobresa i qui en la misèria.

L'EIX DE PERE IV / En cas que es concretés, la instal·lació es complementaria estupendament amb el també projectat centre sobre la ciutat contemporània en una altra nau, la d'Oliva Artés. Els dos museus convertirien l'eix del carrer de Pere IV i el parc Central del Poblenou en un «potent centre interpretatiu del fenomen urbà i metropolità, des de l'aglomeració industrial, de la qual aquest barri és el màxim exponent, fins a la transformació lligada a les noves tecnologies», en referència al districte del 22@.

Precisament, la conversió del carrer de Pere IV en un eix cívic és una de les principals reivindicacions de bona part dels veïns del Poblenou. Aquesta via és una espècie de revers d'una altra que circula obliqua a la trama de l'Eixample, la Diagonal. L'antiga carretera de Mataró compleix la mateixa funció que la Diagonal amb els edificis bandera del 22@ però amb els recintes al seu dia fabrils del Manchester català.

El nou eix cívic aniria més enllà del simple embelliment de la via i hauria d'anar forçosament acompanyat de la rehabilitació i posada en funcionament d'aquests recintes industrials, sobretot l'enorme Can Ricart. Les principals forces municipals coincideixen a dir que hi hauria d'haver un fil conductor, a la manera dels clústers del districte 22@.

PARC SENSE MUR / La reactivació d'aquesta zona hauria de servir per donar un sentit al parc Central del Poblenou, de Jean Nouvel, més famós avui pel mur que l'envolta que pel seu verd. La proposta és immediata. Si es reduís la circulació de cotxes, ja no caldria protegir la zona verda d'un entorn no tan agrest com l'actual.