elPeriódico.cat

Al subsòl de l'església de Sant Just, a pocs metres de la plaça de Sant Jaume, s'amaguen 21 segles d'història. Una petita mostra d'aquesta pètria i també òssia eternitat adormida ha sortit a la llum a partir de la reforma empresa per la parròquia d'un paviment de fusta corcada per tèrmits. Els arqueòlegs municipals han destapat en tres punts de l'interior de l'actual temple gòtic restes d'edificis romans dels segles I i IV, vestigis medievals i molts enterraments de la massacre causada per les tropes borbòniques el 1714.

Josep Pujades, responsable d'intervencions arqueològiques, assenyala les restes romanes dels segles I i IV trobades a l'església de Sant Just, ahir. JOAN PUIG

Tombes de Sant Just que tenen vestigis del temple del segle IV, ahir. JOAN PUIG

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 34 de la secció de cv Gran Barcelona de l'edició impresa del dia 17 de gener de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

PDF

.PDF

La troballa és important, però només és el principi de tot el que hi podria haver allà a sota. Per seguir a fons els treballs en un futur que encara s'ha de determinar, s'ha encarregat l'elaboració d'un projecte global que garanteixi la integritat del temple i també la seguretat dels arqueòlegs. Al mateix temps, segons va explicar ahir in situ Josep Pujades, responsable municipal d'intervencions arqueològiques, s'ha demanat a la Generalitat la declaració de bé cultural d'interès nacional, que suposa la màxima protecció del patrimoni.

EDIFICI PÚBLIC / El primer descobriment se situa al fossat de quatre per quatre metres obert a la capella del Santíssim. Aquí ha aparegut un mur de 80 centímetres de gruix i molt ben acabat dels primers anys de Bàrcino, al segle I. Pertanyia possiblement a un edifici públic d'ús administratiu o comercial vinculat al pròxim fòrum de la colònia. A sobre se n'hi ha descobert un altre d'estil diferent del segle IV.

La segona troballa s'ha fet a l'obrir a prop de l'altar dues de les tombes creades al segle XVIII al terra de tota la nau central. Allà hi ha aparegut sobre un altre mur també del segle IV un tram d'una columna de granit de 80 centímetres de diàmetre que s'atribueix a un primer temple catòlic vinculat al conjunt episcopal existent ja en aquella època a Bàrcino. La implantació del nou i emergent poder cristià es va fer sovint en edificis i zones públiques d'un imperi en declivi. El rector de Sant Just, Armand Puig, va dir que amb 1.700 anys seria el segon lloc de culte ininterromput més antic de Barcelona juntament amb el de la catedral.

L'última troballa, darrere de l'absis (part posterior del temple de forma semicircular), ha consistit en nombrosos enterraments de víctimes de la guerra de successió de 1714, quan les tropes de Felip V van assolar Barcelona. Aquestes tombes s'han tapat per garantir la seguretat de l'edifici a l'espera del pla global d'intervenció.

El tinent d'alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, que va dirigir la visita d'ahir, presenta per una altra part aquest matí a la comissió de la seva àrea un pla per reformar la gestió del patrimoni històric i arqueològic de Barcelona. Més intervencions per iniciativa pròpia, més divulgació de tot el que posseeix Barcelona en aquest àmbit i més transparència informativa són alguns dels objectius fixats. També es vol crear una taula de patrimoni i un consell assessor d'arqueologia.