El Periódico

NOMENCLÀTOR

BCN dedica un carrer a la salvadora de centenars de nadons de republicanes refugiades a França

El carrer de la Maternitat passarà a anomenar-se d'Elisabeth Eidenbenz, l'heroïna d'Elna

La mestra suïssa va lluitar contra la brutal mortalitat de nens després del part als camps d'exiliats espanyols

BCN dedica un carrer a la salvadora de centenars de nadons de republicanes refugiades a França

Dilluns, 27 de març del 2017 - 21:09 CEST

Feminitzar el nomenclàtor és una de les prioritats de Ricard Vinyes, comissionat de Programes de Memòria de l’Ajuntament de Barcelona, que busca reequilibrar una balança que durant dècades ha prioritzat noms masculins als carrers i places. La mestra suïssa Elisabeth Eidenbenz, que a la Maternitat d’Elna va salvar entre 1939 i 1944 gairebé 600 nadons, fills de mares republicanes espanyoles, de néixer en condicions totalment adverses als camps de refugiats d’Argelès, de Sant Cebrià de Rosselló i de Rivesaltes, tindrà un carrer a Barcelona. S’estima que el 95% dels nadons morien després del part en aquells camps. El canvi de nom del carrer de la Maternitat pel d’Eidenbenz ja ha sigut acordat pel plenari de les Corts i per la Ponència del Nomenclàtor, però encara no han acabat els tràmits per a la seva aprovació final.
 

Amb motiu de l’estrena de la pel·lícula 'La llum d’Elna', divendres a TV-3,
les Corts programa per dimarts, a les 19.30 hores, un acte simbòlic en honor a l’heroïna suïssa a la cruïlla de Travessera de les Corts amb Maternitat, al qual assistirà Serge Barba, un dels fills de l’exili republicà que va néixer a Elna, poble del sud-est de França on la jove mestra va fundar la clínica al castell de Bardou, una mansió abandonada amb grans finestrals. Allà portava les embarassades desnodrides que recollia dels camps de refugiats, amb l’ajuda de l’Associació d’Ajuda als Nens en Guerra.

Barba intervindrà en l’homenatge de Barcelona. És professor jubilat. Viu en un poblet a prop de Ceret, des d’on es desplaça a escoles franceses i catalanes per explicar als nens qui va ser Eidenbenz. També organitza visites guiades al castell de Bardou, avui un espai museístic dedicat a la Maternitat d’Elna. «Jo no recordo res. Tot el que sé és per la meva mare, que idolatrava la professora que va vetllar per tants nens. Deia que el que havia aconseguit era extraordinari», reconeix.
 

Els seus pares estaven en una situació molt difícil. Havien fugit de la guerra des de Barcelona, encara que no eren catalans. «El meu pare era planxista, i la meva mare, infermera. Després del part, jo vaig tenir molts problemes. La meva mare estava desnodrida i no tenia llet, una cosa habitual en les que van donar a llum a Elna» després dels dies i nits de fred i fam. Eidenbenz (Wila, Suïssa, 1913-ibídem, 2011) va aconseguir que la Creu Roja enviés llet en pols a Elna des de Suïssa i això va salvar molts nadons. «També es va cuidar de les refugiades jueves que fugien dels nazis en la segona guerra mundial. No només les que havien de ser mares, a les quals aconseguia canviar els cognoms dels seus fills perquè no els trobessin, sinó famílies senceres a les quals va trobar cases franceses on amagar-se», diu.

La família Barba es va quedar al sud de França. «El meu pare, republicà convençut, no va tornar mai a Espanya. Durant la dictadura franquista, era massa perillós. Va morir quatre anys abans de la mort de Franco», explica Barba, que el 2002 va conèixer Eidenbenz en un acte a Elna: «Va ser emocionant. Ens vam reunir 60 persones que vam néixer a la seva maternitat».
 

SERGE BARBA

NASCUT A LA MATERNITAT D'ELNA

Durant molts anys el seu labor fue oblidada, però a Eidenbenz no le agradaven molt els reconeixements oficials

 Barba descriu l’heroïna suïssa com una dona humil, afectuosa, atenta i senzilla. «Durant molts anys la seva tasca va ser oblidada, però a ella tampoc li agradaven gaire els reconeixements oficials», assegura.
 

Sílvia Quer, directora de 'La llum d’Elna', protagonitzada per Noémie Schmidt, no entén com en tants anys l’obra d’Eidenbenz no va sortir a la llum. «M’atrau la seva solidaritat, la seva entrega altruista a persones que tenia a prop. No va buscar el reconeixement. La seva humilitat commou», descriu la realitzadora.

Vinyes explica que la presència de noms de dona als carrers és una prioritat per a l’ajuntament. «Ja hem acordat el jardí de les Dones de la Motor Ibèrica, a proposta del districte de Sant Andreu. Es tracta d’un espai urbà, actualment sense nom, ubicat entre el passeig de Torras i Bages, l’església de Sant Andreu del Palomar i el carrer dels Segadors», informa Vinyes, que també esmenta la plaça de Dolors Palau i Roura, a proposta d’Horta-Guinardó, entre els carrers de Doctor Cadevall i Telègraf, i el passatge de Maria Canals. «A més a més tenim una petició de la Barceloneta perquè Emília Llorca, líder veïnal de l’Associació L’Òstia, tingui un carrer», afegeix Vinyes.
 

Mercè de la Torre forma part de la Taula de Dones de les Corts i presideix Cor Cremat, una històrica entitat del barri, «Eidenbenz només tenia 23 anys quan es va cuidar de les dones embarassades, que eren les persones més vulnerables als terribles camps de concentració del sud de França. Donar-li el carrer de Maternitat és un encert. ¿Qui s’ho mereix més?», qüestiona.

El argentino suma ya 33 goles en lo que va de Liga, 14 más que Cristiano Ronaldo