Alerta del Pla Estratègic perquè BCN desperti del «sopor» post-92

Dimarts, 7 de febrer del 2012

Els temps canvien a una velocitat més que vertiginosa i l'onada a la cresta de la qual estava Barcelona el 92, per les profundes transformacions urbanístiques, econòmiques o socials que va impulsar el fulgor olímpic, «s'ha difuminat» 20 anys després en un mar cada vegada més impetuós. La capital, i la seva àrea, s'enfronta al repte de trobar una altra onada que la desperti del «relatiu sopor» en què s'ha sumit aquestes dues dècades.

És el dur, i també liberal, diagnòstic, l'alerta que va llançar ahir el professor de Geografia Econòmica de la London School of Economics Andrés Rodríguez-Pose, supervisor d'un dens informe del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona sobre «les tendències mundials i el seu impacte en les grans metròpolis» presentat i debatut al Cercle d'Economia.

A la capital catalana li han crescut en aquest temps multitud d'urbs competidores més enllà de Madrid o d'una Europa en crisi que no pot aportar futur, afirma el treball. Això passa en altres continents, en el món global, a la Xina, l'Índia o fins i tot a l'Àfrica, on han aparegut aglomeracions urbanes que amb milions d'habitants «ara estan a la cresta de l'onada». Segons aquesta anàlisi, Barcelona és vista cada vegada més com una ciutat que «perd terreny» a l'hora de captar «talent i capital», principals factors que condicionen avui dia, i demà, la prosperitat.

SUBSTRAT HUMÀ / Les 80 pàgines, obra directa de l'arquitecta Isabel Carreras i de la geògrafa Anna Puiggròs, són per al seu supervisor Rodríguez-Pose «sobretot una crida a l'acció per repensar Barcelona i obrir-la a les noves tendències mundials». L'anàlisi que es fa del món actual inclou 45 idees clau, però destil·lades en la prioritat de sis conceptes bàsics: el coneixement, el capital humà, la tecnologia, els models d'innovació integrada, la qualitat com a sinònim de sostenibilitat i la millora de la governança.

Les autores insisteixen que davant dels objectius de planejament, creixement transversal i més eficàcia territorial, social i institucional, la primera cosa que cal fer és enriquir el «substrat humà».