Els temps canvien a una velocitat més que vertiginosa i l'onada a la cresta de la qual estava Barcelona el 92, per les profundes transformacions urbanístiques, econòmiques o socials que va impulsar el fulgor olímpic, «s'ha difuminat» 20 anys després en un mar cada vegada més impetuós. La capital, i la seva àrea, s'enfronta al repte de trobar una altra onada que la desperti del «relatiu sopor» en què s'ha sumit aquestes dues dècades.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 36 de la secció de cv Gran Barcelona de l'edició impresa del dia 07 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

És el dur, i també liberal, diagnòstic, l'alerta que va llançar ahir el professor de Geografia Econòmica de la London School of Economics Andrés Rodríguez-Pose, supervisor d'un dens informe del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona sobre «les tendències mundials i el seu impacte en les grans metròpolis» presentat i debatut al Cercle d'Economia.

A la capital catalana li han crescut en aquest temps multitud d'urbs competidores més enllà de Madrid o d'una Europa en crisi que no pot aportar futur, afirma el treball. Això passa en altres continents, en el món global, a la Xina, l'Índia o fins i tot a l'Àfrica, on han aparegut aglomeracions urbanes que amb milions d'habitants «ara estan a la cresta de l'onada». Segons aquesta anàlisi, Barcelona és vista cada vegada més com una ciutat que «perd terreny» a l'hora de captar «talent i capital», principals factors que condicionen avui dia, i demà, la prosperitat.

SUBSTRAT HUMÀ / Les 80 pàgines, obra directa de l'arquitecta Isabel Carreras i de la geògrafa Anna Puiggròs, són per al seu supervisor Rodríguez-Pose «sobretot una crida a l'acció per repensar Barcelona i obrir-la a les noves tendències mundials». L'anàlisi que es fa del món actual inclou 45 idees clau, però destil·lades en la prioritat de sis conceptes bàsics: el coneixement, el capital humà, la tecnologia, els models d'innovació integrada, la qualitat com a sinònim de sostenibilitat i la millora de la governança.

Les autores insisteixen que davant dels objectius de planejament, creixement transversal i més eficàcia territorial, social i institucional, la primera cosa que cal fer és enriquir el «substrat humà».