elPeriódico.cat

Teresa Castellví presideix l'associació de comerciants del barri colomenc del Fondo. Només per això ja valdria la pena demanar-li l'opinió. Però és que a més a més va néixer al barri i, per edat, ha viscut les dues grans onades migratòries de Santa Coloma. En certa manera representa la minoria, perquè al Fondo només un 14,9% de la població té un 100% d'ADN colomenc. Són més nombrosos els nascuts en qualsevol altra part de Catalunya i Espanya (un 40%) i més encara els nascuts a l'estranger (un 45%). Amb tot, la minoria, no sense dificultats, ha aconseguit que les normes de convivència que governen els carrers del Fondo siguin majoritàriament les seves. ¿Com?

La barreja La boca de metro de Fondo, dilluns, com sempre exemple de la barreja de cultures. ALBERT BERTRAN

Més informació

• El yin i el yang metropolità

• Tags: Barcelona, Santa Coloma

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 35 de la secció de cv Gran Barcelona de l'edició impresa del dia 18 de gener de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

«Als que arriben al barri, si els expliques les coses, gairebé sempre les entenen. Així de fàcil. El que no s'ha de fer mai és anar-los a rebre amb un bastó». Explicat així, fins i tot sembla fàcil, però portar-ho a la pràctica requereix més paciència i saviesa de la que en principi sembla.

Durant l'onada migratòria dels anys 50 i 60, Castellví reconeix que l'idioma i la religió que professaven els immigrants va facilitar en part la feina, però llavors en les tasques d'integració el paper de l'administració era residual. Ara la llengua i la cultura són a vegades un obstacle, però des de fa anys l'ajuntament

-recorda l'alcadesa Núria Parlon- té operatius 365 dies a l'any 10 mediadors socials que porten a terme una «tasca silenciosa» però, vistos els resultats, «summament eficaç». Són un minúscul exèrcit que tant serveix perquè sikhs, xinesos i marroquins comprenguin i compleixin, per exemple, les normes municipals de reciclatge d'escombraries, com per intuir quan i on hi pot haver un conat d'incendi social. «Que ningú es confongui. Si hi ha un local que causa problemes, l'ajuntament no dubta a actuar, però fins i tot en aquests casos actuem amb la mateixa discreció amb què treballen els mediadors socials, sense ostentació, afegeix Parlon.

El barri del Fondo, en resum, pot fotografiar-se des de diferents angles. Hi viuen 9.984 espanyols, 3.032 xinesos, 815 marroquins, 786 pakistanesos..., i, si es mira amb lupa la imatge captada, fins i tot un suís. Aquesta, la freda estadística, és una forma de retratar el barri. Una altra és que a la junta de l'associació que presideix Castellví, per exemple, hi ha un comerciant pakistanès i un altre de xinès. No són part de cap quota. És solament com funciona el barri.

De fet, és la seva potent vida comercial la que ha facilitat al cap i a la fi la integració. És el segon districte amb més comerços de tota la ciutat. La singularitat és que al Fondo no estranya que la directora d'una oficina bancària sigui d'origen xinès o que els sikhs paguin religiosament (si és que es pot fer servir aquesta expressió) la il·luminació de Nadal.