elPeriódico.com

Història, política, urbanisme i art es van conjurar ahir al matí en una de les cruïlles més emblemàtiques de la ciutat amb la retirada de l'últim símbol franquista inanimat que encara mantenia el tipus en territori barceloní. A Diagonal amb passeig de Gràcia, en un fred matí de calidesa emocional, quatre homes amb peto groc i una grua van procedir a donar compliment a la llei de memòria històrica amb l'evacuació de l'escultura que durant 71 anys ha rememorat el triomf de les tropes sedicioses a la guerra civil espanyola.

OBELISC MULTIUSOS 3 Tres moments històrics del 'llapis'. A l'esquerra, la retirada de 'La Victoria', ahir. A dalt, l'estàtua republicana abans de la guerra civil. A sota, l'àguila imperial que es comparava amb un lloro. sergio lainz / CEDIDA: INDEPENDENT DE GRÀCIA

OBELISC MULTIUSOS 3 Tres moments històrics del 'llapis'. A l'esquerra, la retirada de 'La Victoria', ahir. A dalt, l'estàtua republicana abans de la guerra civil. A sota, l'àguila imperial que es comparava amb un lloro. sergio lainz / CEDIDA: INDEPENDENT DE GRÀCIA

OBELISC MULTIUSOS 3 Tres moments històrics del 'llapis'. A l'esquerra, la retirada de 'La Victoria', ahir. A dalt, l'estàtua republicana abans de la guerra civil. A sota, l'àguila imperial que es comparava amb un lloro. sergio lainz / CEDIDA: INDEPENDENT DE GRÀCIA

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 27 de la secció de cv Gran Barcelona de l'edició impresa del dia 31 de gener de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

El popular obelisc, conegut com el llapis, va quedar orfe poc abans del migdia per a alleujament de les 200 persones que van voler donar fe del replegament definitiu del règim; que van voler, bandera republicana en mà, recordar que La Victoria, la figura de bronze que ja espera en dependències municipals un reservat definitiu al Museu d'Història de la ciutat, es va col·locar a l'espai que abans ocupava l'homenatge a la república i al seu president Francesc Pi i Maragall, un conjunt que l'any 1990, després de mig segle d'ostracisme, es va recol·locar a la plaça de Llucmajor.

REVESTIR LA COLUMNA / La columna de granit va quedar una mica pansida un cop que el camió que carregava l'estàtua de Frederic Marès es va perdre pels carrers de l'Eixample. Per revestir el monòlit, del qual també s'eliminarà el marbre amb l'escut del Rei, la Comissió de la Dignitat ha reclamat a l'ajuntament que torni al seu origen l'estàtua de la república que ara és a Nou Barris, una proposta que el mateix alcalde, Jordi Hereu, va descartar ahir mateix. «Està molt bé on és, en un barri molt lluitador i de classes populars», va precisar el regidor.

Una altra de les opcions és construir una rèplica, una idea que ahir no estava descartada però que resulta tan insòlita com inaudita. Així, i sense una decisió definitiva, el llapis es queda com està, sense altres afegits que «el record a una etapa històrica en què, a diferència del franquisme, sí que hi va haver democràcia i llibertat», va argumentar l'alcalde.

Albert Escofet, secretari general del PSUC, fumava en pipa i seguia la litúrgia del desmuntatge gairebé sense parpellejar. Destil·lant «satisfacció per poder viure un moment històric com aquest», no amagava que la retirada ha arribat «una mica tard» i expressava el seu desig que la figura de la plaça de Llucmajor torni a aquesta cruïlla «d'on no se n'havia d'haver anat mai».

Amb l'acte d'ahir i després de quatre anys jubilant símbols franquistes per tota la ciutat, el consistori ja ha complert la llei de memòria històrica. Ricard Gomà, líder municipal d'ICV-EUiA, va ser dels que s'hi van quedar fins al final. Va parlar de «dignificació ciutadana» i d'«enfortiment de la memòria democràtica de Barcelona», i va ser testimoni de com en un dia de pluja i núvols, amb La Victoria ja lluny, a la capital catalana va sortir el sol cristal·lí de després de les tempestes. Encara que aquí, a diferència del que es deia en temps colonials, es va posar poc després de les sis de la tarda.