elPeriódico.com

Hi ha països on la bicicleta té un lloc als llibres d'història, en els quals va ser ella la que va haver d'acceptar el cotxe. Però això és el Mediterrani; conduir és una religió, tenir vehicle propi dignifica i el ciclista apareix com un individu ecologista que combrega amb creences del nord que aquí sonen a budisme sobre rodes. Barcelona ha treballat per la bici, però la seva imatge segueix encallada. La Direcció General de Trànsit (DGT) ho sap i prepara un codi de circulació que fixarà el paper del ciclista en el trànsit urbà; però... ¿la bici pot aconseguir el respecte i la consideració que es mereix per via de decret? Els usuaris ho tenen clar: una llei sense pedagogia és com pedalejar sense frens.

Un ciclista i un vianant esperen que el semàfor es posi verd en una cruïlla de la Diagonal, divendres passat. joan puig

Més informació

• El Bicing elimina el 'soci invisible' i es planta en 115.000 abonats

• Tags: Barcelona

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 32 de la secció de cv Gran Barcelona de l'edició impresa del dia 28 de novembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

CARRIL BICI
Buscar la seguretat sense pintar nyaps
A Albert Garcia, portaveu de la Coordinadora Catalana d'Usuaris de la Bicicleta (CCUB), li importa ben poc el nombre de quilòmetres de carril bici que tingui Barcelona «si la realitat és que la majoria estan mal dissenyats i no compleixen la mida recomanada». Fins i tot es plantena si és necessari que n'hi hagi i advoca per pintar-ne només «en aquells carrers on no es pugui garantir la seguretat del ciclista a la calçada».
Haritz Ferrando, coordinador del Bicicleta Club de Catalunya (BACC), considera que el disseny dels carrils bici «ha de quedar al marge del nou codi de circulació» i advoca per convertir en zona 30 «el 80% dels carrers de Barcelona», cosa que estalviaria dibuixar vials destinats al ciclista. Eduard Freixedes, regidor de CiU, demana que s'evitin «nyaps» com el carril de la Diagonal i aposta per vials «segregats».

CIRCULAR PER LA VORERA
El caldo de cultiu d'una mala cohabitació 
La por a circular pel carril bici porta molts ciclistes a envair la vorera. Xavier Corominas, secretari tècnic de la Xarxa de Ciutats per la Bicicleta, considera «imprescindible» prohibir la circulació per voreres de menys de tres metres, una mesura que, afegeix, «no servirà de res si no hi ha un procés de formació que ha de començar a les escoles i fins i tot de manera intensa a les autoescoles», on s'ha d'ensenyar a conviure amb la bici «i no veure-la com una amenaça». Garcia comparteix la idea de l'educació «com a única eina que aconseguirà la cohabitació entre ciclista i vianant», però aposta per l'ús «compartit» de la vorera «sempre que es respecti la velocitat de 10 quilòmetres per hora». Ferrando, en canvi, considera que la utilització de la vorera «no és l'opció ideal», però entén que sigui la «única sortida» de molts «per la por a baixar a la calçada». Francesc Narváez, regidor de Mobilitat, recorda que l'opció de l'ajuntament és vetar les bicicletes a les voreres que fan menys de cinc metres.

CÀSTIGS
Multes proporcionals als possibles danys
Narváez insta la DGT a redactar un reglament que estableixi «sancions específiques per als ciclistes», tenint en compte que «no és el mateix un camió que una bicicleta». Freixedes comparteix la idea d'establir un barem diferent que sigui «proporcional», encara que reclama «no minimitzar el risc i el dany que poden provocar». Corominas, en canvi, considera que un excés de normes «provocaria que la gent fugís de la bici», argument que comparteix Garcia, que considera «una tonteria» multar de la mateixa manera un tot terreny que un ciclista.

Ferrando coincideix en la necessitat de sancionar les actituds que així ho mereixin, aconsella a la DGT que siguin proporcionals al perill que suposa la bici i rebutja la possibilitat de treure punts del carnet. Abans de redactar un nou llibre de sancions, Freixedes creu «imprescindible» fer complir el vigent. «Si ja no es persegueix l'incívic, no serveix de res legislar», es queixa.

UTILITZACIÓ DE LA CALÇADA
Usuaris defensors, polítics recelosos
Garcia és el més vehement en aquesta qüestió. Defensa que el ciclista ha de poder circular «per qualsevol carril segons li convingui en funció del seu destí i la seva seguretat», encara que admet que hi ha certs carrers en què és «una temeritat» posar-se a circular enmig del trànsit. Proposa a la DGT que impulsi un carril a imatge i semblança del que ja funciona a París: un vial de quatre metres per on circulen autobusos, taxis i bicicletes. Ferrando assenyala que el carril bici «no ha de ser d'ús obligatori». Corominas, per la seva part, lamenta que encara es toqui el clàxon contra les bicis que van pels carrils de circulació i reclama una «campanya de comunicació que recordi que el ciclista té dret a utilitzar-los». Des de CiU, Freixedes considera que els ciclistes «han de circular sempre pel carril de la dreta, mentre que el regidor de Mobilitat recomana usar «el més pròxim a les voreres perquè són els més lents i protegits». 

Garcia i Ferrando assenyalen la «educació en valors» com la base sobre la qual construir la bona convivència vial del futur. El portaveu del CCUB pensa que així s'evitarà «la prepotència del conductor», mentre que el membre del BACC opta per parlar de «sensibilitat».

MATRICULACIÓ O REGISTRE
Acord entre poder públic i policies
Freixedes es queda sol en la defensa de la matriculació de les bicis. El regidor de CiU sosté que és un vehicle més i que la placa «permetria identificar i sancionar als incívics, de la mateixa manera que es fa amb cotxes i motos». La resta dels consultats aposten pel registre nacional de bicis, això és, un arxiu a internet en què un pugui trobar la seva bici robada o perduda. Això sí, aquesta iniciativa requeriria que totes les forces de seguretat i els ajuntaments treballessin conjuntament.

APARCAMENT
El principal problema contra la confiança
Un dels principals frens del boom de la bici a Barcelona és el tema dels robatoris. Mentre l'ajuntament publicita les prop de 22.000 places reservades en els carrers de la ciutat, els usuaris insisteixen en la necessitat de reservar espais tancats i de modificar l'ordenança d'urbanisme perquè tots els edificis de nova construcció hagin d'incloure obligatòriament places per a bicis en el pàrquing privat. Tampoc hi ha acord sobre si permetre o no lligar la bicicleta al mobiliari urbà.