elPeriódico.com

«No els pots vendre, no els pots llogar, no els pots deixar buits i no pots viure-hi», resumeix amb resignació el Santiago, un dels veïns de les 111 vivendes de protecció oficial que formen l'Illa Robador, una de les grans apostes municipals per netejar la cara del Raval més degradat; operació que els habitants de l'indret en qüestió jutgen de fracàs estrepitós. «Ens van col·locar aquí per renovar el barri i després no ens han ajudat en res. El que no es pot fer és aixecar pisos nous i després desentendre-se'n i no assegurar unes mínimes normes de convivència», prossegueix el Miguel, un altre dels veïns de l'illa de la discòrdia, que no aconsegueix entendre per què al carrer de Robador es permeten conductes que serien totalment inadmissibles en qualsevol altre lloc de la ciutat.

Un veí de l'Illa Robador mira per la finestra del seu pis cap al carrer que tants maldecaps li provoca, dijous passat a la tarda. JONATHAN GREVSEN

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 26 de la secció de cv Gran Barcelona de l'edició impresa del dia 01 de novembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

PDF

.PDF

La prostitució, la violència urbana, el tràfic (i consum) de drogues i l'incivisme expressat en la seva forma més salvatge són els principals problemes amb què conviuen diàriament -i pràcticament a totes hores- els habitants de l'Illa Robador, molts d'ells parelles joves. «Quan em va tocar el pis fa tres anys vaig tenir una alegria enorme. Era la meva oportunitat per independitzar-me i, com tots, em vaig creure la història que el barri canviaria amb l'hotel de quatre estrelles a la Rambla del Raval i amb un Caprabo. Ara em deprimeixo al pensar que em queden 12 anys més aquí [als 15 anys de la compra es poden iniciar els tràmits per liberalitzar el pis, i així poder vendre'l]», afirma la Carme, veïna de 31 anys que viu sola i assenyala que ja no pot dormir si no és amb taps. «Les baralles de les prostitutes a les nits són constants i diàries. I, el més trist de tot, és que ens estem deshumanitzant. Al principi, quan ens despertàvem per una baralla, ens desvetllàvem i patíem per si la noia estaria bé. Ara ja no. Només volem que callin d'una vegada i que ens deixin descansar», prossegueix entristida.

PROCÉS DE DESHUMANITZACIÓ / El Francisco, també veí del Santiago, el Miguel i la Carme --cap d'aquests són els seus noms reals, però tenen por d'aparèixer a la premsa amb la seva verdadera identitat-- apunta el fenomen de la progressiva insensibilització experimentada pels veïns. «Sí que hi ha una certa empatia amb les prostitutes. Un dia un xulo li va tirar àcid a la cara a una noia i van ser els veïns els que van baixar a socórrer-la. ¡Però és que la situació és extrema! L'altre dia em vaig trobar una dona al portal completament despullada, sent arrossegada per un home que deia que era el seu marit. Cada dia passa alguna cosa nova i un episodi supera l'anterior, fins que al final t'hi acostumes», relata amb serenitat.

I, a ulls d'aquests ciutadans, la situació ha anat «de mal en pitjor». «L'únic que ha millorat és el parc infantil d'aquí al darrere [el de la plaça de Salvador Seguí], que abans era de terra i cada matí apareixia ple de xeringues. Vam demanar a l'ajuntament que hi fes alguna cosa i, per una vegada, ens van fer cas. Han tret el sorral i ara com a mínim és més fàcil recollir-les», expliquen.

'LLITS CALENTS' / Això sí, el parc segueix sent un punt habitual d'habitants de pisos pastera. «El sistema de llits calents que regeix molts pisos d'aquesta zona fa que moltes persones passin moltíssimes hores tirades al carrer, i aquest parc és un punt de reunió fix. És clar, saben que aquí s'hi poden estar sense que ningú els digui res», recrimina el Miguel, que insisteix que, tot i que ara durant el dia sí que hi ha policia de forma permanent -«de deu del matí a vuit del vespre», segons els veïns-, es tracta de «simple presència». «Hi són, és cert, però simplement hi són. Conviuen perfectament al costat de les prostitutes, els camells i els clients de tots dos. N'hi ha prou de passejar per aquí per adonar-se'n», explica.

ÒPTICA FEMENINA / «Hi ha situacions imperceptibles per a un home, però que per a una dona són molt dures. Aquí a totes més d'un client d'aquestes senyores ens ha dit alguna vegada, 'Va, vinga, puja amb mi'», denuncia la Irene, que assegura que abans de sortir de casa ja posa «cara de pomes agres». «Penso, a veure què em trobaré avui. Com a mínim, sé que 30 o 40 prostitutes, a més dels puters i els voyeurs», descriu. «I més val no parlar de les bosses d'escombraries per terra a qualsevol hora. Al barri tots hem vist gent sortir de la porta de casa seva i tirar la bossa d'escombraries a l'aire, a veure on cau», prossegueix rient «per no plorar».

Per no tancar la trobada veïnal amb tan mala impressió, la Norma -una altra de les residents, que realment tampoc es diu així-,

apunta un fet positiu: «La situació tan extrema que vivim ha creat teixit veïnal; ha fet que ens reunim i ens coneguem, cosa que potser en una altra circumstància no hauria passat mai».