elPeriódico.com

Hi ha Gilda Love, el llegendari transformista d'El Cangrejo, però sense peineta i sense plomes. Aquesta nit és home amb jaqueta de cuir i cigarro en mà. Públic, vaja. Hi ha els Don Draper de La Confiteria. N'hi ha alguns que passaven per allà i s'han quedat a veure l'espectacle Kitch cabaret. El ganxo de la nit són dues bosses d'escombraries que Horacio Ladrón de Guevara -¡el seu nom real!- va trobar davant d'El Molino.

Espectacle de cabaret a La Confiteria, dimecres passat. CARLOS MONTAÑÉS

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 33 de la secció de cv Gran Barcelona de l'edició impresa del dia 25 de octubre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

Era una nit freda de gener de fa quasi una dècada i Horacio es queixava a un amic malagueny que a Barcelona la faràndula ja no tenia tablaos. A la vorera, va veure les bosses. Els dos taüts de plàstic guardaven sabates de plataforma, malles i una infinitat de plomes que La Maña i moltes altres vedets van lluir a l'escenari. Horacio, artista i veí del Paral·lel, se'ls va endur a casa. «Van ser els russos. ¡Ho van tirar tot! Una artista anglesa va recollir partitures, trossos de decorat», explica Jesús, un veí, mentre Horacio, vestit de torero i mofant-se de la duquessa d'Alba, entona amb Jack Morán i Steven Fifty, dos italians establerts a Barcelona, una cançó que és tota una declaració de guerra: «I don't like sardana. I prefer rumba catalana» (No m'agrada la sardana. Prefereixo la rumba catalana). Així, sense dissimular.

Després de la reobertura d'El Molino, Horacio va idear un cabaret amb vestits que havien sortit d'aquelles dues bosses. Va invitar dos col·legues, Jack Morán i Steven Fifty. Des de l'escenari, Horacio fa callar Jesús amb gràcia. Com a vedet, Horacio desapareix i apareix amb nous guarniments.

Sàtira mordaç

Jack Morán, veu camaleònica, es burla dels addictes al Facebook

-per les cares, gairebé tots a la sala- mentre Steven es passeja entre el públic empolainat com si fos el Papa. El Kitch Cabaret es converteix en una sàtira mordaç de l'actualitat: la visita del Papa, novament el Papa, la duquessa d'Alba, Dalí ressuscitat, la contaminació, Berlusconi. Horacio emergeix com una alemanya picant.

Horacio Ladrón de Guevara s'enfada amb l'alcalde Jordi Hereu, a qui acusa d'«haver acabat amb 120 sales on es feien espectacles en directe». «El Malic i l'Artenbrut han tancat. A El Cangrejo ja no es fan espectacles, ni al London Bar ni a La Concha. Ni a El Penúltimo del Born. ¡La Paloma ha tancat! ¡Només El Pastís resisteix!», vocifera. El públic assenteix.

A la camisa hi porta els noms d'artistes que, segons Horacio, «respecten» la cultura a Barcelona. Mànigues i coll són transparències. Provenen d'un vestit que va trobar en aquelles bosses d'escombraries. «Tinc un vestit de vedet de color cava. ¡És petit! No me'l puc posar, però mai l'he regalat. La reobertura d'El Molino és una bona notícia. És un espai mític que pot donar un nou aire a la cultura. El vestit de torero era en aquelles bosses».

Jack i Steven desmunten l'escenari. Sota la moqueta hi ha caixes de plàstic. «Així està la cultura ara a Barcelona», diu Horacio, i assenyala les caixes. Són de repartiment.