elPeriódico.com

Aquells redactors de guies de viatge que disfruten recorrent als tòpics tenen un camp enorme per explorar amb la Sagrada Família. És difícil trobar un altre exemple més llatí, mediterrani, ibèric, espanyol o català (trieu el que vulgueu) que el del temple expiatori. La icona de Barcelona, l'edifici més conegut d'Espanya més enllà de les fronteres, el més visitat pels turistes propis i estrangers, s'assenta sobre un munt d'irregularitats urbanístiques, algunes de fa 125 anys, que fan dubtar de si es tracta d'unes obres legals o alegals. És a dir, es troben als llimbs.

A l'esquerra, foto de la maqueta original de Gaudí de la façana de la Glòria destruïda durant la guerra civil. A la dreta, la maqueta reconstruïda, ahir. FRANCESC CASALS

A l'esquerra, foto de la maqueta original de Gaudí de la façana de la Glòria destruïda durant la guerra civil. A la dreta, la maqueta reconstruïda, ahir. FRANCESC CASALS

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 32 de la secció de cv Gran Barcelona de l'edició impresa del dia 20 de octubre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

PDF

.PDF

La principal irregularitat del conjunt, avui dia, són les obres d'ampliació que s'hi estan portant a terme. La Sagrada Família és un Bé Cultural d'Interès Nacional, una catalogació que gestiona la Generalitat de Catalunya amb la supervisió del Ministeri de Cultura. Qualsevol obra que modifiqui aquest monument, com és el cas dels treballs en curs, necessita l'aprovació de la comissió de Patrimoni de la direcció general homònima de la Conselleria de Cultura. La no existència d'aquest permís podria portar, quan volgués l'Administració, a la paralització dels treballs. L'ampliació del temple no ha passat mai per la comissió de Patrimoni.

És a dir, el principal problema no el té el temple amb l'ajuntament, sinó amb la Generalitat, subsidiària de l'Estat. Pel que fa als permisos municipals, l'única llicència amb què compta el temple és la que l'antic Ajuntament de Sant Martí de Provençals va estendre a un projecte que no anava firmat per Antoni Gaudí. Les obres per encàrrec de l'Associació Espiritual de Devots de Sant Josep es van iniciar el 1882 amb un projecte de l'arquitecte Francisco de Paula del Villar. El 1883 se'n va fer càrrec Gaudí, que no només hi va introduir modificacions, sinó que va construir sense ni tan sols pensar en la llicència concedida.

A PEU D'OBRA / Antoni Gaudí era d'aquells arquitectes que anaven decidint sobre la marxa i a la mateixa obra quina solució constructiva podia adoptar per resoldre un determinat problema. La conseqüència de tot això és que no existeix cap plànol executiu per consultar. Una cosa que si hagués existit hauria estat certament útil per a la construcció del túnel de l'AVE.

Després de la llicència municipal de l'extinta vila de Sant Martí, el temple no ha tornat a passar per l'ajuntament. Ni tan sols per regularitzar aquelles columnes que trepitgen el carrer de Mallorca i sobre les quals hi ha una discussió mil·limètrica sobre si envaeixen o no l'espai públic. En qualsevol cas, la renovació d'aquella antiga llicència passaria, obligatòriament, per l'existència de l'anteriorment citat vistiplau de Patrimoni.

L'embolic urbanístic relacionat amb el temple no finalitza en el que en l'actualitat ja està construït, sinó que s'estén cap al futur. L'any 1976, els redactors del Pla General Metropolità van qualificar les dues illes de cases que estan delimitades pels carrers de la Marina i Sardenya i Mallorca i Aragó de manera que fos possible, quan arribés el moment, construir una magna entrada al temple que s'iniciaria a l'avinguda de la Diagonal.

FUTURA ZONA VERDA / El pla qualifica una àmplia franja de 60 metres d'amplada que ocupa la part central de les dues illes com d'espai «a transformar en zona verda». És a dir, la paraula «transformar» suggereix que el 1976 allò no era un erm, sinó que ja hi havia un teixit urbà consolidat.

Per si no n'hi hagués prou amb tot aixìo, una de les últimes llicències que es van donar a Barcelona abans de l'aprovació definitiva del PGM va ser, justament, la del solar que queda davant de la façana de la Glòria, adquirit per la constructora Núñez i Navarro. Una vegada concedida la llicència, es va qualificar de futura zona verda. Però és clar, amb l'obligació d'indemnitzar, quan arribés el cas, els que van comprar el pis, els actuals veïns.

La qualificació «a transformar en zona verda», que en termes urbanístics rep el codi 17/6, ocupa únicament la franja esmentada de 60 metres. En els extrems de les dues illes de cases afectades, les que tenen façana als carrers de la Marina i de Sardenya, també ja construïdes el 1976, van rebre el codi 14a, és a dir, zona a l'espera d'un pla especial.

Una qualificació pròpia de solars encara verges i que, en aquest context, alguns entenen que ha d'atendre una voluntat de reordenar la volumetria dels edificis amb la finalitat de donar una imatge harmònica al conjunt que envoltaria el gran passeig.

EL PAS ELEVAT / Queda un últim aspecte. El pas elevat sobre el carrer de Mallorca. Aquest nou vial de vianants es podria solucionar amb un altre pla de millora, segons fonts urbanístiques consultades per aquest diari.