Els terrenys sense urbanitzar i delimitats per tanques de construcció de la zona de Porta Nord, paralitzada per la crisi immobiliària, són l'amagatall elegit per les bandes llatines que han guanyat terreny a l'Hospitalet els últims anys: la Mara 13. Amb 40 membres actius, el grup de joves assegura que controla el lloc i diu que ha prohibit l'entrada d'altres bandes llatines «al seu territori». L'únic edifici construït fins ara a la zona, un gratacel de pisos d'alt nivell a la carretera de Collblanc, ja ha estat marcat per la banda. Al seu voltant, els membres de la Mara 13 han escrit missatges com «La Mara controla» o «Ens veiem a l'infern».
La presència d'aquest grup, de sobres coneguda pels veïns i els Mossos d'Esquadra, que els registren i els demanen la documentació amb bastanta freqüència, genera sentiments dividits al barri. «Mentre es barallin entre ells, a mi no m'importa», assegura un jubilat. «Quan vénen tots junts me'n vaig perquè em fan por», confessa un indigent. «No fan res, són nens amb ganes de cridar l'atenció», opina un jove.
Però, des de dins, els joves expliquen la seva pròpia versió. «Nosaltres controlem aquesta zona. Aquí no hi pot venir cap Mara 18, cap latin o ñeta», explica un membre de la Mara 13 que prefereix mantenir l'anonimat i que deixa clar qui són els seus enemics per antonomàsia: els Mara 18. «Aquest és el nostre territori. Ens barallem si altres vénen aquí. Ara tenim un tema pendent perquè a un de nosaltres li van fer un tall en un braç. Eren de la Mara 18 i això no quedarà així», assegura el jove que va estar detingut en un centre de menors per un apunyalament que, segons explica, van cometre els seus amics.
FORMIGUES MARABUNTA / La Mara 13 i la Mara 18, dos vessants de la Mara Salvatrucha, són organitzacions delictives que van néixer a Hondures i el Salvador i que posteriorment es van estendre als Estats Units i, més recentment, a Espanya. El seu nom prové de les formigues marabunta que arrasen tot el que troben al seu pas.
Els grups d'Espanya, fundats per membres d'aquestes organitzacions en altres països, no són tan violents com a Centreamèrica, però sí que mantenen alguns dels seus trets característics, com les proves d'iniciació, que consisteixen a fer que cinc integrants del grup clavin cops durant 13 segons a l'aspirant.
Dimarts passat, un grup de set joves «controlaven» la zona de Porta Nord. Tots ells van confessar haver rebut la pallissa per ser acceptats al grup. «Això no és res. Dura poc i, al final, a alguns fins i tot els acaba agradant», explica un dels joves. Els integrants de la banda, gairebé tots menors, confessen que el grup ja no és el que era aquests últims mesos. «Abans erem uns 100 membres, però molts han acabat a la presó i ara només som 40», diu un d'ells.
BOXA AL CARRER / Alguns veïns s'han espantat quan han vist baralles de boxa organitzades. «Porten els seus guants i lluiten enmig del carrer», assegura un veí. Molts dels joves van a fumar o a escoltar música als solars sense edificar i ni estudien ni treballen.
Diuen que no es fiquen amb els veïns, que només ho fan amb les «bandes enemigues». En general, la policia no els aconsegueix trobar armes o drogues en les seves requises. Això sí: tots adverteixen que estan disposats a complir una de les seves normes bàsiques: ningú pot marxar de la banda. Però si ho fa, ¿què passa? «El matem», asseguren.